El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 241 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1704, Lisboa, Regne de Portugal: Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa comença la Guerra de Successió. 1707, Bunyol, Foia de Bunyol: Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió). 1773, Barcelona: S'hi esdevé lAvalot de les quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pels Rebomboris del pa, una de les causes de la Guerra dels Matiners. 1814, València: Ferran VII d'Espanya proclama un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis. 1879, Barcelona: S'hi publica el primer número del Diari Català, el primer diari escrit íntegrament en català. 1884, Sant Martí de Provençals (Barcelona): Publicació del primer número de L'Arc de Sant Martí (o també L'Arch de Sant Martí). Se subtitulava "Periòdic polític defensor dels interessos morals i materials del país". 1965, Esplugues de Llobregat: Joan Manuel Serrat debuta al centre cultural L'Avenç, actual Teatre Joan Brillas, d'Esplugues de Llobregat, acompanyat de Remei Margarit i Joan Ramon Bonet, pocs dies després d'integrar-se a Els Setze Jutges. 2024: El FC Barcelona suma la seva novena Lliga F, la cinquena consecutiva.
Resta del món
813, eclipsi solar visible a Adrianòpolis.Teòfanes el Confessor, Chronographia, p.500 1589, La Corunya, Galícia: el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat. 1640: Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament. 1675, Greenwich, Sussex, Regne d'Anglaterra: el rei Carles II ordena que s'hi construeixi el Reial Observatori de Greenwich. 1803: Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França. 1886, Chicago: Ocorre la Revolta de Haymarket, fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig. 1904: Comença la construcció del Canal de Panamà. 1919, Pequín (Xina): Moviment del Quatre de Maig (xinès tradicional: 五四運動, xinès simplificat: 五四运动, pinyin: Wǔ Sì Yùndòng) va ser un moviment social xinès, sorgit arran de les protestes dels estudiants en la Plaça de Tian'anmen de Pequín. 1924, París (França): Comencen el Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, en què van participar 3.089 atletes. 1949: Accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Grande Torino. 1979, Madrid, Espanya: s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme. 1979, Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern. Serà la primera dona que ocupa aquest càrrec. 1994, Oslo, Noruega: Se signen els Acords d'Oslo entre Isaac Rabin (primer ministre d'Israel) i Iàssir Arafat (representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tota Cisjordània).
Naixements Països Catalans 1757 - Énguera, la Canal de Navarrés: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor valencià neoclàssic. 1818 - Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català. 1864 - Campanet, Mallorca: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí. 1884 - Sabadell: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català. 1898 - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català. 1914 - Barcelona: Montserrat Mussons i Artigas, bibliotecària especialitzada en revistes i escriptora barcelonina. 1921 - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català. 1954 - Constantí, Tarragonès: Muntsa Alcañiz, actriu i professora d'interpretació de l'Institut del Teatre; Premi Margarida Xirgu 1985. 1981 - Barcelona: Jordi Graupera i Garcia-Milà, periodista i filòsof.
Resta del món 1611, Roma: Carlo Rainaldi, arquitecte italià del període Barroc 1622: Juan de Valdés Leal, pintor 1655, Pàdua, Itàlia: Bartolomeo Cristofori, constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano 1744, Viena: Marianne von Martinez, compositora, pianista i cantant austríaca 1772, Dortmund (Sacre Imperi): Friedrich Arnold Brockhaus, editor alemany 1781, Weissenfels: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià. 1852, Westminster, Londres: Alice Liddell, inspirà el conte clàssic per a xiquets Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll 1854, Madrid: María Tubau, actriu espanyola 1859, Madrid: Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora 1865, Europa: Henry Christy, etnòleg anglès 1875, Vitòria, Espanya: Ramiro de Maeztu, escriptor 1883, Sanshui,província de Guangdong, Xina: Wang Jingwei, polític xinès 1924, Briansk, URSS: Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora i professora russa 1925, Johannesburg: Ruth First, activista anti-apartheid sud-africana 1928, al-Minufiyah, Egipte: Hosni Mubàrak, president d'Egipte (1981-2011) 1929, Brussel·les, Bèlgica: Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu que treballà als EUA 1930, Nova York: Roberta Peters, soprano novaiorquesa 1934, Leningrad: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa 1939, Jerusalem, Israel: Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya del 2004. 1947, City of DeKalb, Illinois, Estats Units: Richard Jenkins, actor estatunidenc. 1951, París, França: Gérard Jugnot, actor, director, guionista i productor de cinema. 1956, Frankfurt del Main, Alemanya Occidental: Ulrike Meyfarth. atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història. 1958, Reading, Pennsilvània: Keith Haring, artista i activista social nord-americà 1959 - Kisa, Suècia: Inger Nilsson, actriu sueca, coneguda pel seu paper de protagonista a la sèrie Pippi Långstrump. 1968, Lió, França: Éric Vuillard, escriptor francès, Premi Goncourt del 2017. 1972: Mike Dirnt, músic de rock, Green Day. 1979: Lance Bass, músic de pop. 1994: Alexander Gould, actor, Buscant en Nemo.
Necrològiques Països Catalans 1945 - Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director d'orquestra i pedagog català (n. 1884). 1984 - València: María Lacunza Ezcurra, primera advocada navarresa (n. 1900). 2018 - Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana (n. 1932).
Resta del món 1678 - Wiuwert, Frísia: Anna Maria van Schurman, pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa (n. 1607). 1725 - Ginebra: François Poullain de La Barre, va ser un escriptor, filòsof cartesià i feminista (n. 1647). 1799 - Seringapatam (Índia): Tipu Sultan, també conegut amb el nom de Tipu Sahib sultà de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal·lació del poder britànic a l'Índia (n. 1749). 1912 - Baltimore, Maryland: Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (n. 1861). 1924 - New Romney, Kent, Regne Unit: Edith Nesbit, escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (n. 1858). 1932 - Madrid, Espanya: José Mardones, baix operístic basc (n. 1868). 1937 - Noel de Medeiros Rosa, músic brasiler. 1938 Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889). Kobe: Jigoro Kano, artista marcial japonès i fundador del Kodokan Judo. 1943 - Pollone, Biella: Cesira Ferrani, soprano italiana (n. 1863). 1949 - Valentino Mazzola, futbolista (n. 1919). 1955 - París, França: George Enescu, violinista, pianista, pedagog musical i director d'orquestra romanès (n. 1881). 1962 - Cambridge, Anglaterra: Cécile Vogt, neuròloga, que contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (n. 1875). 1966 - Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense. 1966 - Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886). 1972 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886). 1973 - Màlaga, Andalusia: Jane Bowles, escriptora nord-americana (n. 1917). 1980 - Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. 2013 - Grez-Doiceau, (Bèlgica): Christian de Duve, bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1917). 2014 - Moscou: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa (n. 1934). 2026 - Pamplona: Carlos Garaikoetxea Urriza, advocat i economista, lehendakari (1980-1985) (n. 1938).
Festes i commemoracions Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Països Baixos Dia de la guerra de les galàxies a tot el món. Santoral: Sant Ciríac de Jerusalem, màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia. Santa Antònia, màrtir. Sant Florià, màrtir. Lupí de Carcassona, bisbe. Geronci d'Hagetmau, màrtir. Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les. Màrtirs Cartoixans de Londres. Sant Papa Alexandre I, papa martiritzat amb Evenci i Teòdul els seus preveres. Sant Gotard, bisbe i confessor. Sant Porfiri, prevere i màrtir. Sant Silvà, bisbe i màrtir. Santa Pelàgia, verge i màrtir. Sant Paulí, màrtir. Santa Mònica d'Hipona, mare de sant Agustí d'Hipona. Sant Veneri, bisbe i confessor. Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.
Referències
04