La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes. La mitologia irlandesa pertany a la mitologia celta i en comparteix nombrosos trets amb la britànica
Les fonts per a conèixer aquests mites són versions manuscrites medievals en què es recollien els relats orals que havien sobreviscut de generació en generació (però que poden haver estat alterats, ja que la majoria de compiladors eren monjos catòlics), així com restes disperses en la cultura popular. Les fonts registrades permeten dividir el cos de textos de la mitologia irlandesa en quatre cicles principals: el Cicle mitològic, el Cicle de l'Ulster, el Cicle fenià i el Cicle històric. A més, hi ha una gran quantitat de materials no cíclics. Tanmateix, només la saga irlandesa va romandre gairebé sense influència del cristianisme, tot i que tenen al·lusions i reminiscències d'històries bíbliques i fins i tot de mites de l'antiga Grècia.
Elements celtes en la mitologia irlandesa
El problema principal de l'estudi de la mitologia celta és que fins avui han arribat molt poques fonts fiables; els celtes i la seva cultura són jutjats pels escrits dels antics erudits. S'ha de tenir cautela a l'hora d'interpretar la informació, ja que és difícil distingir el que és cert i el que és inventat, ja que els celtes van ser vençuts per Roma i ràpidament van ser romanitzats. Els mateixos autors antics van negar qualsevol biaix, i van veure i avaluar als celtes d'acord amb les seves creences sobre déus i jerarquia celestial; per exemple Juli Cèsar va escriure en els seus escrits que els gals adoraven principalment Mercuri, Apol·lo, Mart, Júpiter i Minerva, associant els déus gals amb els déus romans. En aquest sentit, aquesta va ser la situació d'Irlanda, sobretot des que va ser conquerida pels romans i va ser influenciada per una cultura estrangera.
Un altre problema va ser el procés d'acceptació del cristianisme (segles -), ja que la cristianització sempre ha estat acompanyada pel desplaçament de la cultura pagana. Afortunadament, la saga irlandesa ens ha arribat pràcticament desproveïda de la influència cristiana. Per aquest motiu, en l'estudi de la mitologia celta, el cos de llegendes irlandeses és de gran interès.Роллестон Т. Мифы, легенды и предания кельтов / Пер. с англ. Е. В. Глушко, М. — ЗАО Центрполиграф, 2010. — 349 с.
Cosmogonia dels celtes Hi ha poques tradicions celtes sobre la creació del món. La informació sobre la creació del món és incompleta. Les antigues llegendes irlandeses expliquen que els druides van crear el Sol, la Lluna, la Terra i el mar. Hi ha mites que el cel es recolza sobre pilars, muntanyes o sobre arbres alts. La creació de llacs, rius, illes i muntanyes s'associa amb els gegants; els llacs i rius van ser creats a partir de l'orina o sang dels gegants (segons altres versions, els llacs eren tombes que anaven excavant els herois antics-gegants), les illes són grans pedres que els gegants van llançar al mar, les muntanyes es van originar a partir dels materials que van llançar quan treballaven la terra. Les fonts van aparèixer per l'acció d'una fada o un sant.
Sovint, en els mites irlandesos, els sants reemplacen als déus; hi ha poques traduccions que gairebé no han estat influenciades per la cultura cristiana i europea. Per exemple, a les sagues irlandeses, els fets principals es combinen amb els mites grecs; a la batalla de Maige Tuired es diu que els esdeveniments descrits en aquesta saga es van produir simultàniament amb la Guerra de Troia.
Les petites tradicions que han sobreviscut i la fi del món, bàsicament, es barregen amb les creences cristianes (però val la pena aïllar la predicció de la deessa Badb sobre els signes de la fi del món). Shelter Yes Dergy tracta sobre la serp Leviatan, que enfonsa el Sòl i colpeja la Terra amb la seva cua per destruir el món.Маккалох Дж. А. Религия древних кельтов / Пер. с англ. С. П. Евтушенко. — М.: ЗАО Центрполиграф, 2004. — 334 с.
Les històries irlandeses sobre la creació del món no tracten del començament del món en general, sinó de la creació del seu propi país, Irlanda. Els escrits sobre les primeres invasions i assentaments d'Irlanda solien complementar-se amb una tradició bíblica de la creació del món i l'home, ja que els escriptors van entendre la necessitat d'alguna cosa així, però no se sap del cert el que va ocórrer abans del cristianisme i possiblement no es sabrà mai. Nadezhda Shirokova escriu que «la cosmogonia i escatologia eren tan escasses en els celtes perquè la seva religió i la seva mitologia van romandre en un nivell primitiu durant molt de temps».Широкова Н. С. Мифы кельтских народов — М.: Астрель: АСТ: Транзиткнига, 2005. — 431 (1) с.: ил. — (Мифы народов мира).
Divinitats de la mitologia irlandesa Depenent de les fonts, la importància de déus i deesses en la mitologia irlandesa varia. Els relats geogràfics (Dindshenchas) posen l'accent en la importància de les divinitats femenines, mentre que la tradició històrica se centra en els colonitzadors, inventors o guerrers amb els personatges femenins que només intervenen en episodis.
Les deesses estan vinculades a un lloc i semblen treure el seu poder d'aquest lloc. Són deïtats maternes que cuiden la terra i els nens. Sovint es relacionen amb la poesia, els oficis i la curació. Moltes semblen ser profètiques, especialment quan preveuen la mort i els canvis. El zoomorfisme és una característica important de moltes deïtats irlandeses. Badb Catha, el corb de la batalla, introdueix el zoomorfisme a les deïtats celtes d'ambdós sexes. En la tradició irlandesa, les deïtats masculines són menys zoomorfes que les deïtats femenines. També hi ha una presència en la mitologia irlandesa de la tríada, també anomenada «poder de tres», que expressa l'extrema potència d'una deïtat en lloc de dividir el poder. És un atribut més pronunciat entre les deïtats femenines, però pren diverses formes entre els déus. Dagda en anomenada amb dos noms més, Lug té dos germans, i hi ha els Tres déus de l'habilitat (Gobniu, Credne i Luchta).
Amb el temps, aquests déus van ser assimilats a fades i altres esperits del bosc pels vilatans convertits al cristianisme (i alguns d'ells, també a dimonis), per la qual cosa la presència de fades és molt freqüent en tota la mitologia irlandesa. Algunes de les criatures mitològiques, com la banshee o el leprechaun, són parents d'aquestes fades, que poden viure en solitari als boscos o en regnes sobrenaturals propis.Williams Butler Yeats, Fairy and Folk Tales of the Irish Peasantry (1888)
Deesses Hi ha la manca d'una deessa de l'amor equivalent a Afrodita o Venus a causa del predomini de l'element matern en la cultura dels celtes. Hi ha diverses categories de deesses en la mitologia irlandesa: la Deessa mare, la Deessa estacional i la Deessa guerrera són algunes. Deesses Mare : A vegades, algunes d'aquestes deesses es consideren només una deessa, mentre que altres històries les tracten com a separades. Entre les deesses mare hi ha Anu (Ana) la deessa de la prosperitat i Danu (Dana). A més, Brigit és una deessa mare que de vegades es considerada una només com una deessa i de vegades es considerada com les tres germanes Brigit (La Triple). Aquesta deessa és adorada per poetes i ferrers i és la deessa mare que vigila el part. Ella és una deessa de la prosperitat i porta abundància. Brigit també es pot classificar com una deessa estacional i es pot guanyar el seu favor enterrant un ocell viu on s'uneixen tres aigües com una forma de sacrifici. Sobreviu com Santa Brígida d'Irlanda en la fe cristiana i un folklore modern la converteix de llevadora de la Verge Maria. La funció d'aquestes deesses implica tot el cicle de la vida, des del naixement fins a l'adolescència i la fertilitat. Protegeixen les forces que proporcionen les necessitats de la vida dins de casa vostra. Sovint es veuen com la mateixa Terra. La seva importància ha portat alguns estudiosos a proposar una organització social matrilineal i altres destaquen aquest argument com a propaganda feminista i neguen totes les indicacions d'importància. Deesses estacionals: Aquestes deesses són patrones de les festes. Apareixen durant les grans festes d'Irlanda i donen abundància. Les principals deesses són les Macha: Carman, Tailtiu, Te, però hi ha altres deesses estacionals. Deesses guerreres: Les deesses guerreres sovint estan lligades a dones guerreres perquè hi ha proves històriques de dones que porten a les seves tribus a la batalla. Moltes vegades, les deesses guerreres es representen en un trio. Aquest trio pot canviar per incloure diferents deesses. Regna sobre el camp de batalla sense haver de participar físicament. No necessiten lluitar físicament perquè controlen els esdeveniments, mentre que les deïtats masculines sovint es representen lluitant a les batalles. Aquest aspecte condueix a la discussió de les dones com a déus de les matances. Els erudits assenyalen que les deïtats femenines governen l'esdeveniment natural mentre que les deïtats masculines governen l'esdeveniment social. Les principals deesses de la guerra són Morrian, Macha i Bodb.
Déus miniatura|L'heroi Fionn mac Cumhaill. Il·lustració de Beatrice Elvery per al llibre Heroes of the dawn, 1914 Els déus irlandesos es divideixen en quatre grups principals: el primer grup abasta els déus més antics de Gàl·lia i Britànnia. el segon grup és el cos principal de gran part de la mitologia i envolta els déus irlandesos natius amb les seves llars en els túmuls de sepultura (The Great Barrows of the Dead). el tercer grup són els déus que habiten al mar el quart grup inclou històries de l'Altre Món.
Els déus que apareixen amb major freqüència són Dagda i Lug. Alguns erudits han argumentat que les històries d'aquests déus s'alineen amb les històries i els déus grecs.
Druides Els druides (de l'irlandès antic druí, «molt savi») són omnipresents en fonts literàries, intervenen en tot moment en la vida dels celtes i, més en particular, en tot allò que pertany a la religió. Si el rei és el dipositari de la sobirania, el druida encarna la paraula dels déus, que, de fet, li dona el dret a la vida i a la mort de qualsevol persona. El rei regna sota la direcció espiritual dels seus druides. Tota la vida de la societat cèltica està subjecta als membres de la classe sacerdotal.
La transmissió del coneixement i de l'ensenyament oral són missions que es realitza durant molts anys. És molt sol·licitat per la màgia i rituals més coneguts són la geis i el glam dicinn. Res no impedeix que un druida es casi o agafi les armes; l'expemple més característic és el de Cathbad.
Hi ha alguns druides dèspotes, com Aithirne Ailgesach, que utilitzen la seva ciència per extorsionar a les seves víctimes perquè realitzessin favors impossibles.
El calendari celta està marcat per quatre grans festivitats religioses: Imbolc (fertilitat, 1 de febrer), Beltane (foc, 1 de maig), Lugnasad (collita, 1, d'agost) i Samhain (l'Altre Món, 1 de novembre).
Herois Els herois de la mitologia irlandesa es poden trobar en dos grups diferents: els herois de la tribu i els herois que no són de la tribu. el primer grup engloba tot allò subjecte a l'home i les seves obres que pertanyen a la tribu i viuen sota les seves lleis. Dins de la tribu, els herois són humans i els déus no ho són. Els herois són coneguts per la seva fúria, ardor, tumescència i velocitat. Un exemple de l'heroi de la tribu és Sentanta-Cu Chulainn, al voltant del qual s'argumenta que s'ha format la mitologia heroica irlandesa. Es caracteritza com a defensor i campió de la seva tribu. Els celtes consideren que el desafiament del destí és una gran virtut d'un heroi.