Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.Solé Sabaté, febrer 2004: p. 91-92 Fou un dels artífexs de la victòria republicana a Barcelona el 19 de juliol de 1936 durant l'intent de cop d'estat.
Família i joventut Frederic Carles Sebastià Escofet i Alsina fou fill d'Eladi Escofet, d'una família benestant de Cadaqués, i d'Anna Alsina, natural de Figueres.Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1898, número de registre 6264. Després dels estudis de secundària el seu pare volia que estudiés alguna enginyeria per tal que després treballés en la direcció de les fàbriques de la família. Però Frederic va preferir enrolar-se a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on va esdevenir segon tinent el 1919. Fou destinat a Barcelona però aviat es presentà voluntari per servir amb les tropes regulars indígenes de Larraix, en una estada al Marroc que duraria del 1920 al 1922 i en la qual fou ferit tres vegades, una de les quals de caràcter greu li va afectar fetge, estómac i fins a la columna vertebral.Escofet, 1973: p. 177 Quan va tornar es va reincorporar al seu regiment, i el 1926 fou ascendit a capità. El 1930 es trobava destinat a Vilafranca, i llavors ja estava casat i tenia dues filles.Escofet, 1973: p. 34
Però Escofet va començar a sentir-se incòmode a l'exèrcit, tot i tenir una bona relació amb els seus companys d'armes més directes. Desenganyat per l'aval del rei Alfons XIII a la dictadura de Primo de Rivera. A més a més l'estudi de la història el feren conscient de "com havien estat de nefastes per a la pàtria les dinasties dels Habsburgs i dels Borbons". Els qüestionaments interns van arribar fins al punt de pensar que "Callar i acceptar la situació tal com era representava trair el meu poble. I, en cas d'actuar en l'oposició per enderrocar la monarquia, traïa el jurament prestat. Vaig considerar que, si continuava a l'exèrcit, no podia adoptar la segona actitud [...]"Escofet, 1973: p. 36-37 Per aquest motiu va decidir sol·licitar l'ingrés al cos de Mossos d'Esquadra, aconsellat pels familiars de la seva esposa que eren influents polítics de la Lliga Regionalista.
Membre dels Mossos d'Esquadra Tot just nomenat cap d'una de les tres esquadres dels Mossos (la de la Garriga), a finals del 1930, ja va haver de mantenir els homes concentrats i en alerta durant deu dies a causa de l'aixecament republicà de Jaca.Escofet, 1973: p. 39 Tot i que per la seva joventut no tenia res a veure amb els conjurats republicans, Frederic Escofet va oposar-se fermament a les intencions del seu cap, el comandant Ignasi de Bufalà (alfonsí), d'investigar l'estament militar per descobrir-hi més conspiradors contra la monarquia.
D'aquesta època data també un tímid contacte amb la maçoneria catalana per influència d'un capità dels mossos, Bartomeu Muntané. Fins i tot va arribar a ser membre de la lògia Democràcia, de la Gran Lògia, la qual conformaven només oficials de l'exèrcit, però poc temps després deixà les seves reunions. No va passar del grau d'aprenent al desil·lusionar-se amb alguns dels membres.Escofet, 1973: p. 44-45
Al servei de la Generalitat Quan el 14 d'abril del 1931 es proclamà l'estat republicà Escofet va dirigir-se a la comandància dels Mossos d'Esquadra a Barcelona estranyat de no rebre'n cap ordre. Quan hi va arribar es va trobar amb un buit de poder, immediatament va decidir prendre el comandament del cos. Tot seguit es va presentar davant del president Francesc Macià i Llussà per posar-se sota les seves ordres.
Aquest gest de lleialtat cívica li valgué la confiança i estima personal de Macià, que el nomenà el seu ajudant personal (però mantenint-lo com un dels capitans del cos). El comandament del cos va recaure en el comandant Enric Pérez Farràs, fins llavors a l'exèrcit. Durant aquests anys Escofet va elaborar un projecte general de reforma de totes les forces d'ordre públic a Catalunya, projecte que mai pogué ser implantat a causa de les circumstàncies polítiques i la posterior Guerra Civil.
El 1932 ell i Pérez Farràs visqueren en part els fets de l'aixecament de l'Alt Llobregat anant a comprovar l'estat de l'esquadra de Sallent. I el 1933 es dirigiren a la revolta de Ripollet per restablir-hi l'ordre públic. Sovint es mostrà disconforme amb les intencions del conseller Josep Dencàs de ser més durs amb els responsables d'aquests moviments.Escofet, 1973: p. 85 I l'estiu de 1934 comandava els mossos concentrats al Parlament de Catalunya per tal d'evitar aldarulls a causa del rebuig de la Llei de Contractes de Conreu per part de les institucions judicials espanyoles.Escofet, 1973: p. 92-93 Malgrat tot els dies previs als fets d'octubre alguns membres de la Generalitat dubtaren de la seva fidelitat.Escofet, 1973: p. 97
Els Fets del 6 d'octubre
Un cop mort Macià el 25 de desembre del 1933, la presidència de la Generalitat va recaure a Lluís Companys. Preocupat pel gir involucionista que prenia el nou govern de dretes de Madrid durant el Bienni negre, el govern Companys va gestar pel dia 6 d'octubre de 1934 una proclama per tal d'establir per la força dels fets consumats un "Estat Català dins de la República Federal Espanyola" i aconseguir un règim federal pels pobles ibèrics. Com a subordinat que era mantingué la seva lleialtat a la Generalitat en tot moment, tot i que l'acció estava molt mal planificada i així ho va manifestar més tard als seus llibres.Escofet, 1973: p. 133-141
Les circumstàncies de confusió d'aquell dia van desembocar en el seu nomenament precipitat com a Comissari General d'Ordre Públic per part del president Companys. Escofet va intentar organitzar ràpidament la defensa del Palau de la Generalitat de Catalunya davant l'atac de les tropes destacades pel general Domènec Batet, i es va traslladar a la seu de la CGOP per assumir el comandament de les forces d'ordre públic. Però era perfectament conscient que la iniciativa estava fallant, ja que l'acció estava desorganitzada, subsegüent no es va donar el cas d'un suport popular explícit, i a més era de fet una acció il·legal. Davant del panorama de retard i desmobilització, finalment es veié obligat a comunicar al president Companys la impossibilitat de defensar el govern, moment en el qual el president va declarar la rendició. Com tot el govern català, Escofet va ser fet presoner.
Consell de guerra i presó Igual que el comandant Pérez Farràs, Escofet va encomanar la seva defensa al coronel Críspulo Moracho i a l'advocat Ernest Tell.Escofet, 1973: p. 160 Al mateix castell de Montjuïc es va fer el consell de guerra sumaríssim el dia 12 d'octubre contra els tres oficials dels Mossos d'Esquadra que van participar en els Fets d'Octubre. Foren condemnats a mort.Escofet, 1973: p. 167-175 però la pena li fou finalment commutada per 30 anys d'empresonament major el 5 de novembre gràcies a la intervenció del president Niceto Alcalá-Zamora,Escofet, 1973: p. 188-192 persuadit per la insistència, entre d'altres, de Maria Macià (filla del president), portada a Madrid per la família d'Escofet.Escofet, 1973: p. 179-181
Amb el triomf del Front Popular el febrer del 1936 va ser alliberat pel decret d'amnistia (i readmès a l'exèrcit amb el seu grau de capità però en situació de "disponible", però no el comandant Pérez Farràs),Escofet, 1973 II vol.: p. 89 igual que la resta de represaliats per motius polítics i socials durant el Bienni negre, i la Generalitat fou restaurada.
La Batalla de Barcelona del 19 de juliol de 1936
Però arreu de l'estat ja es començava a percebre la proximitat d'un cop d'estat antidemòcrata per part de cert elements de l'exèrcit espanyol. En aquest context ja a mitjans d'abril d'aquell 1936 el restaurat president Companys va oferir a Frederic Escofet la responsabilitat de Comissari General d'Ordre Públic. Tot i una primera negativa, la insistència del president davant l'imminent cop militar va persuadir-lo: el nomenament es va produir el 26 de juny de 1936, i immediatament després Escofet va demanar el nomenament del comandant Vicenç Guarner com a subordinat directe amb el càrrec de cap de Serveis de la CGOP, proposta que fou acceptada. L'actuació dels dos esdevindria una contribució fonamental en el fracàs de la insurrecció a Barcelona.
L'experiència adquirida durant els Fets del sis d'octubre del 1934 li va servir per avaluar el perill dels insurrectes i posar en marxa la contraofensiva per aturar l'aixecament militar a Barcelona. Gràcies a una eficient xarxa de confidents, Escofet i Guarner estigueren al corrent de les activitats dels conspiradors, i no només dels seus plans a Barcelona sinó també a diversos llocs de l'estat espanyol. Per això des de Catalunya es va procedir a informar-ne el president del govern espanyol Santiago Casares Quiroga, però aquest menystingué la tasca d'informació recopilada. El mateix Escofet s'entrevistà amb el general Llano de la Encomienda, el cap de la IV Divisió (cap de l'exèrcit espanyol a Catalunya), presentant-li proves evidents de la implicació de diversos dels seus subordinats. Però Llano es va negar a fer detencions i a prendre mesures per evitar el cop, no feia ni deixava fer, així que Escofet va sospitar que també hi estigués implicat:
Finalment el 17 de juliol de 1936 va començar la rebel·lió dels militars facciosos al protectorat del Marroc, i el 18 s'estenia per altres punts del territori espanyol (per ex. Franco es rebel·lava a Tenerife). El matí d'aquell 18 de juliol els caps de la Guàrdia Civil a Catalunya encapçalats pel general Aranguren van anar a reunir-se amb el CGOP Frederic Escofet per "rebre ordres" i aquest els suggerí que reunissin els seus guàrdies civils a les casernes dels carrers Consell de Cent i Ausiàs March. Escofet confiava que així les unitats i els suboficials d'aquest cos que sabia que eren facciosos es veurien obligats a seguir les ordres de llurs superiors, que eren fidels a la legalitat republicana.Escofet, 1973 II vol.: p. 191-192
A Barcelona la rebel·lió facciosa va començar passades les 4 de la matinada del 19 de juliol. Foren les forces comandades des de la Comissaria General d'Ordre Públic les que aturaren les columnes faccioses en diversos punts estratègics de la ciutat: Guàrdies d'Assalt i Mossos d'Esquadra, prèviament desplegats seguint el pla concebut per Escofet per tal d'evitar que s'acostessin als edificis oficials. Amb el pas de les hores el suport generalitzat dels barcelonins armats (membres organitzacions polítiques i sindicals, sobretot de la CNT, però també UGT, POUM, ERC, EC, AC, rabassaires… així com molta gent per lliure).Escofet, 1973 II vol.: p. 426 i l'aparició de la Guàrdia Civil participaren també del triomf sobre les forces faccioses de l'exèrcit, que el dia 20 foren definitivament vençudes.
La premissa d'Escofet L'experiència del 6 d'octubre de 1934 va impressionar profundament Escofet, i va utilitzar el que n'havia après per bastir la premissa amb la qual es va preparar la contraofensiva a l'intent de cop d'estat del 19 de juliol de 1936. Aquesta era el seu convenciment que els homes que conformen les forces i cossos de seguretat actuen amb autoritat i fermesa quan confien en l'aval de la legalitat vigent:
La violència a la rereguarda