El Museu Etnogràfic de Ripoll és un museu ubicat a Ripoll. Després de 10 anys tancat, el museu va obrir el 2011, amb l'objectiu de seguir preservant i enriquint el seu fons i divulgar un llegat que ajuda a entendre una societat a partir d'un patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses. El museu es concep com un museu d'història i d'antropologia que té la missió de «treballar per a la recerca, la conservació, la interpretació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins, amb l'objectiu de contribuir decisivament al seu desenvolupament i projecció cultural i turística». És un dels museus d'etnografia més antics de Catalunya.
Història El museu es va inaugurar l'any 1929 amb el nom d'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere, tot i que la seva col·lecció s'havia iniciat cap al final del , quan a Catalunya, com a diversos indrets d'Europa, va néixer el moviment nacionalista. Els elements identitaris nacionals com el folklore, la pròpia història, la llengua, la geografia i altres elements culturals, van esdevenir cabdals, sobretot en aquells països que no gaudien de poder polític autònom. L'esperit de la Renaixença alimentà els estudis i les iniciatives en aquesta línia.
El projecte etnogràfic al Ripollès fou iniciat pel folklorista barceloní Rossend Serra i Pagès i el farmacèutic Tomàs Raguer i Fossas. Els 2 van començar a estudiar les formes de vida del Ripollès meticulosament, duent a terme un intens treball de camp amb l'objectiu de recopilar històries, llegendes, cançons... de la vida quotidiana del territori del Ripollès des del final del fins ben entrat el . Des d'un bon principi, l'actual Museu Etnogràfic de Ripoll mantingué la clara vocació de mostrar pedagògicament l'home en el seu entorn econòmic antic.
Aquesta primera investigació va finalitzar quan va produir-se el procés d'industrialització a la zona, quan la zona va rebre una important immigració del sud d'Espanya, amb una cultura diferent. Serra i Pagès i Rager van ser ajudats per un grup de folkloristes, provinents de diversos llocs de la comarca del Ripollès, i també per estudiosos i universitaris de Barcelona, amb vincles i estades a diferents indrets d'Europa.
Altres col·laboradors destacats foren el grup de farmacèutics, on destaquen Ramir Mirapeix i Pagès, Zenó Puig i Sala i Lluís Vaquer i Clapera; o el propietari rural Salvador Vilarrasa i Vall, el comerciant ripollès Agustí Casanova i Marquet, i clergues com Mn. Josep Raguer i Carbonell, Mn. Manuel Caballeria i Budallés qui, juntament amb R. Serra, T. Raguer, R. Mirapeix, S. Vilarrasa, Mn. Josep Maideu i Mn. Damià Torrents. Destaca també la col·laboració externa del filòleg Mn. Antoni Griera, el folklorista Joan Amades o l'etnògraf Ramon Violant i Simorra. Posteriorment, l'industrial fargaire Ramon Casanova i Danés i altres s'anaren afegint a la tasca.
Inauguració miniatura|esquerra|Sant Pere de Ripoll, antiga seu del museu Quan es va inaugurar l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere, en un pis superior de l'església de Sant Pere de Ripoll, l'àrea d'abast de les primeres col·leccions es basava principalment en l'estudi del Ripollès, fent especialment atenció a Ripoll. En aquella època la gent de la zona es dedicava bàsicament a la pagesia i progressivament es van anar especialitzant en la metal·lúrgia, procés que es va iniciar al i que va anar guanyant pes econòmic fins que va tenir la seva esplendor a finals del XIX, quan el ferro esdevindrà un dels principals motors econòmics i de transformació social a la zona. El primer patronat estava compost per Tomàs Raguer, Zenó Puig, Agustí Casanova i Josep Raguer i el presidia el rector, Bernat Fargas.
El museu comptava doncs amb cinc espais diferenciats: un per preservar la documentació arxivística, un segon que servia de biblioteca i tres sales per exhibir-hi la col·lecció folklòrica. Entre els anys 1933 i 1935 es produeix una ampliació dedicada principalment a les imatges i objectes de culte i a les labors de filat i teixit. El 1936 s'instal·lava en una nova sala, ubicada a la nau central de les golfes, la secció religiosa.
Guerra civil Durant la Guerra Civil espanyola el museu va contactar amb Agustí Duran i Sanpere, qui llavors era el responsable del Servei de Protecció d'Arxius creat per la Generalitat de Catalunya, i li envià la relació d'un conjunt d'objectes i documents d'interès que s'estaven catalogant, amb el desig de salvaguardar el patrimoni. Tot i això, durant la contrada es van produir diversos saqueigs d'art religiós i d'armes. Els objectes més valuosos es van guardar en 30 caixes finançades per la Generalitat Republicana.
Consolidació Durant els primers anys de postguerra la vida cultural de la ciutat es va veure molt afectada. La institució va patir diversos canvis en el seu patronat degut a nomenaments polítics. El poble, tot i continuar fent donacions de materials, es va distanciar una mica del museu, que tampoc va rebre molt suport del franquisme, ja que documentava uns plantejaments ideològics i il·lustrats dels quals el franquisme era enemic.
Anys després quan Franco ja estava a punt de morir i va guanyar pes de nou l'activisme polític, en aquest període Eudald Graells i Puig agafà un paper molt destacat com a director del museu. El seu posicionament fou considerar Ripoll com a primer centre metal·lúrgic de Catalunya en els segles i XVIII, un aspecte fins llavors poc valorat i escassament estudiat, que guanyà pes ràpidament. Durant aquest període el museu es va anar ampliant agafant cada vegada més espai de l'antiga església, que havia sigut dessacralitzada el 1946. Així, per exemple, el 1957 s'obri l'ala nord de les golfes del temple, el 1959 s'inauguraren dues sales dedicades a la farga catalana i manufactures derivades, el 1960 una sala dedicada a ceràmica, vidre, coure, aram i llauna, el 1971 es reserva un espai per a l'arxivística. El 1981 es va obrir un espai dedicat a la prehistòria comarcal, amb més de 5.000 objectes distribuïts en tretze sales.
Quan va morir Graells, el 1992, es va crear un patronat amb representació de l'Ajuntament de Ripoll, el Consell Comarcal del Ripollès i el Bisbat de Vic, i es nomena nova directora a M. Àngels Esponam, qui s'encarrega de professionalitzar la institució i fer les gestions necessàries per poder inscriure el museu al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2000 el Museu va tancar de forma definitiva les portes al públic perquè les seves instal·lacions no reunien les condicions mínimes com a equipament públic.
Reinauguració miniatura|Dia de la inauguració Museu de Ripoll, el 2011 L'any 2011, un cop completat un període de reestructuració, tornà a obrir després d'haver viscut una reeixida modernització. Per tots aquests anys de labor continuada, actualment el museu de Ripoll és un dels equipaments culturals més rellevants i renovadors de l'etnografia a Catalunya.
A l'acte d'inauguració van estar presents l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, el delegat del Govern, Eudald Casadesús, el subdelegat del Govern de l'Estat, Francesc Francisco-Busquets, el diputat l'àrea de Cultura, Roger Zamorano, el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, el director general de Transport Terrestre del Ministeri de Foment, Manel Villalante, i mossèn Ramon Boqueras, en representació del Patronat del Museu.
Missió La missió del Museu Etnogràfic de Ripoll, és «documentar, estudiar, difondre i conservar el patrimoni etnològic material i immaterial, especialment del Ripollès, abastant els Pirineus de Girona i destacar-ne aquells aspectes originals que ens permeten explicar el passat i l'evolució social, cultural, econòmica i tècnica de la zona, partint d'un eix central, el treball del ferro, que ens ajudi a destacar la nostra identitat i a desenvolupar xarxes de treball i d'estudi al llarg del territori.»
Edifici Seu històrica miniatura|En primer terme, la capella de la Congregació La primera seu del museu fou un pis superior de l'església de Sant Pere de Ripoll.Can Budallés, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya És una antiga església romànica situada a la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria de Ripoll,artmedieval.net, Sant Pere de Ripoll declarada bé cultural d'interès local. Consagrada originalment l'any 880 i reconsagrada el 890 pel bisbe Gotmar de Vic com a temple parroquial aprofitant parts preromàniques, va ser refeta al amb planta de tres naus i tres absis semicirculars, alterada al amb torres i murs defensius, reformada a l'interior entre els segles XVI i XVII, i ampliada amb la capella de la Congregació de la Immaculada Concepció. Després de ser saquejada durant la invasió francesa, es va restaurar el 1860 afegint-hi un pòrtic i ampliant el presbiteri, però el 1893 la parròquia es va traslladar al monestir veí i Sant Pere passà a ser un temple secundari condicionat per l'entorn, on l'arquitecte Josep Maria Pericas feu una intervenció discreta.
Profanada el 1936 i perdut el culte, posteriorment s'equipà amb una escala helicoidal de volta de rajola per accedir a l'arxiu i es remodelà per allotjar el Museu, fins que el 2013, un cop traslladat el museu a Can Budallés, es va obrir a la capella annexa del el Centre d’Interpretació del projecte Terra de Comtes i Abats per explicar la història del monestir i complementar la visita a l'església monàstica i al seu claustre.
Can Budallés miniatura|Entrada de Can Budellers vista des de la plaça de l'Abat Oliba. El 2011, després d'estar tancat deu anys, es va obrir la nova seu del museu, a la mateixa plaça de l'Abat Oliba, però aquest cop a la casa senyorial de Can Budallés.
Can Budallés és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Aquesta casa senyorial emblemàtica, originàriament propietat de la família Descatllar (documentada des de 1624 quan Lluís Descatllar la va vendre a Jeroni Joan Colí) i posteriorment de les famílies Lissaga, Gavella i Budallés, havia tingut dues torres fortificades i destaca per les seves dues façanes asimètriques (d'una i dues plantes respectius sobre la planta baixa, coberta de teula àrab, una porta d'accés en arc de mig punt dovellat amb balcó conopial al damunt, i una galeria d'arcs de mig punt repetida en tres pisos), a més d'haver estat un allotjament de rellevància històrica durant la Tercera Guerra Carlina per a personalitats com el general Francesc Savalls o els pretendents carlins.
Directors Tomàs Raguer i Fossas (1929-1946) Agustí Casanova i Marquet (1946-1955) Eudald Graells i Puig (1957-1992) M. Àngels Espona i Cascales (1994-2005) Florenci Crivillé i Estragués –conservador– (2005-2010) Roser Vilardell i Arévalo (a partir del 2010)
Galeria
Cultura popular Estranys al museu de Ripoll és un còmic realitzat pel guionista i dibuixant Juan López Fernández, Jan, ambientat al museu, i protagonitzat per Super Llopis. Va ser publicat per l'editorial Ediciones B el 2012 i traduït al català pel mateix autor i per Florenci Crivillé, conservador històric del museu en 2014 per impuls de l'Ajuntament de Ripoll i, amb l'ocasió, el museu va fer una exposició temporal sobre l'artista.
Premis i reconeixements 2012 — Premi Nacional de Patrimoni Cultural
Referències
Vegeu també Estranys al museu de Ripoll
Bibliografia
Enllaços externs Web oficial
Ripoll Categoria:Edificis de Ripoll Categoria:Antropologia a Catalunya Categoria:Obres de Josep Maria Pericas