Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (; ; literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí () fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.»
Primers anys miniatura|El domini del califat almohade en la seva màxima extensió, c. 1200 Va néixer el 30 de març de 1138 a Còrdova (l'Àndalus), al califat almoràvit governat pels musulmans, al final de l'edat d'or de la cultura jueva a la península Ibèrica després dels primers segles de domini musulmà,Stroumsa,Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker, Princeton University Press, 2009, p.8Sherwin B. Nuland, Maimonides, Random House LLC, 26 Aug 2008, p38 al bell mig d'una distingida família.
El seu pare, Maimon ben Yosef,Maimon ben Yosef, deixeble de l'important talmudista Yosef ibn Migas també hi era (Literatura hebrea en la España medieval, p. 134). exercia com a lletrat i príncep de la jueria, i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.Literatura hebrea en la España medieval, p. 160/162. Aaron ben Jacob ha-Kohen va escriure més tard que havia rastrejat la descendència de Maimònides fins a Simeon ben Judah ha-Nasi des de la línia davídica. La seva ascendència, que remunta a quatre generacions, apareix a la seva Epístola al Iemen com a Moisès ben Maimon ben Joseph ben Isaac ben Obadiah. Al final del seu comentari sobre la Mixnà, però, es dona una genealogia més llarga i lleugerament diferent: Moisès ben Maimon ben Josep ben Isaac ben Josep ben Obadiah ben Salomó ben Obadiah.
Maimònides va estudiar la Torà amb el seu pare, que al seu torn havia estudiat amb Joseph ibn Migash, un estudiant d'Isaac Alfasi. Des de ben petit, Maimònides va desenvolupar un interès per les ciències i la filosofia. Va llegir filosofia grega antiga accessible mitjançant traduccions àrabs i va estar profundament immers en les ciències i l'aprenentatge de la cultura islàmica.
Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs. També al final abans de morir li deien El Maharamindri.
Maimònides, que va ser venerat tant per la seva personalitat com pels seus escrits, va portar una vida atrafegada i va escriure moltes de les seves obres mentre viatjava o en allotjaments temporals.
L'exili esquerra|miniatura|La casa de Maimònides a Fes, Marroc, segons la tradició local. Ara està ocupada pel Dar al-Magana. Una dinastia berber, els almohades, va conquerir Còrdova el 1148 i va abolir l'estatus (és a dir, la protecció estatal dels no musulmans assegurada mitjançant el pagament d'un impost, la ) en alguns dels seus territoris. La pèrdua d'aquest estatus va obligar les comunitats jueva i cristiana a triar entre la conversió a l'islam, la mort o l'exili. Molts jueus van ser obligats a convertir-se, però a causa de la sospita de les autoritats de conversions falses, els nous conversos havien de portar roba identificativa que els diferenciava i els feia sotmesos a l'escrutini públic.Manual de la Historia Judía, p. 401/409.
La família de Maimònides, que tenia 13 anys en aquell moment, juntament amb molts altres jueus, va triar l'exili. Durant els següents deu anys, Maimònides va viatjar pel sud d'Espanya i el nord d'Àfrica, i finalment es va establir a Fes, al Marroc. Alguns diuen que el seu mestre a Fes va ser el rabí Yehuda Ha-Cohen Ibn Susan, fins que aquest últim va ser assassinat el 1165. Solomon Zeitlin, "MAIMONIDES", The American Jewish Year Book, Vol. 37, pp 65 – 66.
A Fes (Marroc), país dominat també per la dinastia almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam; després, quan els almohades s'assabentaren d'aquest engany, van fugir cap a Palestina.
Durant aquest temps, va compondre el seu aclamat comentari sobre la Mixnà, entre els anys 1166 i 1168. Seder HaDoroth (any 4927) cita Maimònides dient que va començar a escriure el seu comentari sobre la Mishnà quan tenia 23 anys i el va publicar quan en tenia 30. A causa de la disputa sobre la data de naixement de Maimònides, no és clar en quin any es va publicar l'obra.
Van estar a punt de perdre la vida al Mediterrani en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en complir-se un mes de travessia, acabaren arribant a Acre. A Palestina van visitar Jerusalem per orar al Mur de les Lamentacions i Hebron per tal de pregar a la Tomba dels Patriarques. Es menciona que Maimònides es va establir primer a Alexandria i es va traslladar a Fustat el 1171. Mentre era al Caire, va estudiar en una Ieixivà annexa a una petita sinagoga, que ara porta el seu nom.Xelomó Dov Goitein Letters of Medieval Jewish Traders, Princeton University Press, 1973 (), p. 208 A Jerusalem, va pregar al Mont del Temple. Va escriure que aquest dia de visita al Mont del Temple era un dia de santedat per a ell i els seus descendents.
Després de 1165 van establir-se, definitivament, a Egipte,Es creu que el pare va morir a Palestina o, en tot cas, a Egipte, al cap de poc d'arribar (Literatura hebrea en la España medieval, p. 160). on Maimònides va arribar a ser rabí principal del Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i de Síria.
Poc després, Maimònides va ser fonamental per ajudar a rescatar els jueus captius durant el setge cristià Amalric I de Jerusalem a la ciutat de Bilbeis, al sud-est del delta del Nil. Va enviar cinc cartes a les comunitats jueves del Baix Egipte demanant-los que ajuntessin diners per pagar el rescat. Els diners es van recollir i després es van lliurar a dos jutges enviats a Palestina per negociar amb els croats. Els captius van ser finalment alliberats.Cohen, Mark R. Poverty and Charity in the Jewish Community of Medieval Egypt. Princeton University Press, 2005 (), p. 115–116
Mort del seu germà miniatura|300x300px| Monument a Còrdova Després d'aquest èxit, la família Maimònides, amb l'esperança d'augmentar la seva riquesa, va donar els seus estalvis al seu germà, el fill petit David ben Maimon, un comerciant. Maimònides va ordenar al seu germà que només s'adquirís mercaderies al port sudanès d'Aydhab. Després d'un llarg i ardu viatge pel desert, però, a David no li van impressionar els productes que s'hi oferien. En contra dels desitjos del seu germà, David va embarcar-se en un vaixell cap a l'Índia, ja que a l'Orient es trobaven grans riqueses. El comerç amb l'Índia (un terme ideat per l'arabista S.D. Goitein) va ser una empresa molt lucrativa en què els comerciants jueus d'Egipte, la Mediterrània i l'Orient Mitjà importaven i exportaven mercaderies que anaven des del pebre fins al llautó des de diversos ports de la costa de Malabar entre els segles i . Per a més informació, Letters of Medieval Jewish Traders, 1973 o India Traders of the Middle Ages, 2008, ambdós de Gotein Abans que pogués arribar a la seva destinació, David es va ofegar al mar entre el 1169 i el 1177. La mort del seu germà va fer que Maimònides emmalaltís de dolor.
En una carta descoberta a la Guenizà del Caire, va escriure:
Nagid esquerra|miniatura|Baix relleu de Maimònides a la Cambra de Representants dels Estats Units Cap al 1171, Maimònides va ser nomenat de la comunitat jueva egípcia.Xelomó Dov Goitein Letters of Medieval Jewish Traders, Princeton University Press, 1973 (), p. 208 L'arabista Xelomó Dov Goitein creu que el lideratge que va mostrar durant el rescat dels captius croats va conduir a aquest nomenament. Tanmateix, va ser substituït per Sar Shalom ben Moses el 1173. Durant el controvertit nomenament de Sar Shalom, durant el qual Sar Shalom va ser acusat de recaptar impostos, Maimònides el va excomunicar i va lluitar contra ell durant diversos anys fins que Maimònides va ser nomenat Nagid el 1195. Una obra coneguda com a Megillat Zutta va ser escrita per Abraham ben Hillel, que fa una descripció mordaç de Sar Shalom mentre lloa Maimònides com la llum d'orient i occident i el mestre únic i meravella de la generació.
Metge miniatura|Comentari sobre la Mixné Torà, Maimònides, segle XII. Institut du Monde Arabe, París Amb la pèrdua dels fons familiars lligats a l'empresa de David, Maimònides va assumir la vocació de metge, per la qual es faria famós. Es va formar en medicina tant a la península ibérica com a Fes. Després d'obtenir un ampli reconeixement, va ser nomenat metge de la cort d'Al-Qadi al-Fàdil, el secretari en cap del sultà Saladí, i després del mateix Saladí; després de la mort del qual va continuar sent metge de la dinastia aiúbida. miniatura|Un autògraf de la Guenizà del Caire amb paraules en àrab i les seves traduccions romàniques, ambdues escrites en hebreu En els seus escrits mèdics, Maimònides va descriure moltes afeccions, com ara l'asma, la diabetis, l'hepatitis i la pneumònia, i va emfatitzar la moderació i un estil de vida saludable. Els seus tractats van esdevenir influents per a generacions de metges. Coneixia bé la medicina grega i àrab, i seguia els principis de la teoria dels humors seguint la tradició de Galè. No va acceptar cegament l'autoritat, sinó que va utilitzar la seva pròpia observació i experiència. Julia Bess Frank indica que Maimònides, en els seus escrits mèdics, va intentar interpretar obres d'autoritats perquè poguessin ser acceptables. Maimònides va mostrar en les seves interaccions amb els pacients atributs que avui s'anomenarien comunicació intercultural i respecte per l'autonomia del pacient. Tot i que escrivia sovint sobre el seu anhel de solitud per apropar-se a Déu i ampliar les seves reflexions —elements considerats essencials en la seva filosofia a l'experiència profètica—, dedicava la major part del seu temps a cuidar els altres. En una famosa carta, Maimònides descriu la seva rutina diària. Després de visitar el palau del sultà, arribava a casa esgotat i afamat, on «trobava les antecambres plenes de gentils i jueus […] Anava a curar-los i escrivia receptes per a les seves malalties […] fins al vespre […] i em trobava extremadament dèbil».
Com continua dient en aquesta carta, fins i tot en Sàbat rebia membres de la comunitat. Tot i això, va aconseguir escriure tractats extensos, que incloïen no només estudis mèdics i altres estudis científics, sinó també alguns dels tractats més sistemàticament pensats i influents sobre halacà (llei rabínica) i filosofia jueva de l'Edat Mitjana. Aquestes opinions sobre les seves obres es troben en gairebé tots els estudis acadèmics sobre l'home i la seva importància. Vegeu, per exemple, el subcapítol Introducció de Howard Kreisel al seu article general Moses Maimonides, a History of Jewish Philosophy, editat per Daniel H. Frank i Oliver Leaman, segona edició (Nova York i Londres: Routledge, 2003), p. 245–246.
El 1172–74, Maimònides va escriure la seva famosa Epístola al Iemen. S'ha suggerit que el seu esforç incessant va minar la seva pròpia salut i va provocar la seva mort als 69 anys.
Mort miniatura|La tomba de Maimònides a Tiberíades