La París-Niça 2013, 71a edició de la París-Niça, es disputà entre el 3 i el 10 de març de 2013. Aquesta era la segona prova de l'UCI World Tour 2013, després del Tour Down Under. Els corredors hagueren de superar 1.174,5 km repartits entre set etapes i un pròleg inicial.
La cursa fou guanyada per l'australià Richie Porte (), que aconseguí el lideratge després de guanyar l'etapa reina de la cursa, la cinquena etapa amb final a la muntanya de Lure. També guanyà la darrera etapa, una contrarellotge individual amb final al coll d'Èze. Amb aquesta victòria es convertia en el primer australià a guanyar aquesta cursa. Porte guanyà la general amb 55 segons sobre l'estatunidenc Andrew Talansky (), guanyador de la tercera etapa i de la classificació final dels joves. El francès Jean-Christophe Péraud () completà el podi, 26 segons rere Talansky.
En les classificacions secundàries Sylvain Chavanel () guanyà el mallot verd dels punts i Johann Tschopp (IAM) la classificació de la muntanya. El fou el vencedor de la classificació per equips.
Equips L'organitzador, Amaury Sport Organisation comunicà la llista d'equips convidat el 23 de gener de 2013: tres equips francesos, , i i el nou equip suís IAM. L'equip rus , al qual s'havia negat la llicència UCI ProTeam en primera instància, va veure com no era convidat a la París-Niça ni al Critèrium del Dauphiné. Amb tot, en ser readmès el Katusha a l'UCI World Tour per decisió del Tribunal d'arbitratge de l'esport el 15 de febrer l'organitzador va decidir que fossin 23 els equips que finalment prenguessin part a la cursa, 19 ProTeams i 4 equips continentals professionals.
Núm.CodiEquip 1-8 SKY 11-18 VCD 21-28 MOV 31-38 BLA 41-48 EUS 51-58 RLT 61-68 LAM 71-78 LTB 81-88OGE 91-98 FDJ 101-108 BMC 111-118 ALM Núm.CodiEquip 121-128 STB 131-138 SOJ 141-148 GRS 151-158 AST 161-168 EUC 171-178 OPQ 181-188 KAT 191-198 COF 201-208 CAN 211-218 ARG 221-228 IAM IAM
Recorregut La sortida tindrà lloc el 3 de març a Houilles, al departament d'Yvelines. Aquest departament ja havia acollit la sortida de la cursa en les tres edicions precedents de la París-Niça. L'Amaury Sport Organisation i el Conseil general d'Yvelines firmaren el març de 2012 un conveni per tal que la sortida es fes allà fins al 2017.
La cursa comença amb un pròleg de 2,9 km a Houilles. Les següents dues etapes són planes, per a partir de la tercera etapa començar a afrontar etapes de mitja i alta muntanya. La darrera etapa, com en l'edició del 2012, és una cronoescalada fins al Coll d'Èze.
Favorits Davant l'absència del vigent vencedor, el britànic Bradley Wiggins (), i dels principals especialistes en grans voltes, presents a la Tirrena-Adriàtica, els principals favorits són: el neerlandès Lieuwe Westra (), segon l'any passat, el seu compatriota Robert Gesink (), l'estatunidenc Tejay van Garderen (), millor jove el 2012, el portuguès Rui Alberto Faria da Costa (), el colombià Nairo Quintana (), el belga Maxime Monfort (), així com el danès Jakob Fuglsang ().
Altres ciclistes que poden tenir un paper destacat són: el francès Jean-Christophe Péraud (), l'alemany Andreas Klöden (RadioShack-Leopard), l'australià Richie Porte (Sky), l'estatunidenc Andrew Talansky () i el rus Denís Ménxov ().
Etapes Etapes Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general Pròleg 3 de març Houilles - Houilles (CRI) 22px|Etapa plana 2,9 1a etapa 4 de març Saint-Germain-en-Laye - Nemours 22px|Etapa plana 195,0 2a etapa 5 de març Vimory - Cérilly 22px|Etapa plana 200,5 3a etapa 6 de març Châtel-Guyon - Brioude 22px|Etapa trencacames 170,5 5a etapa 7 de març Brioude - Sant Valier Etapa de mitja muntanya 199,5 5a etapa 8 de març Châteauneuf-du-Pape - Muntanya de Lure 22px|Etapa de muntanya 176,0 6a etapa 9 de març Manosque - Niça Etapa de mitja muntanya 220,0 7a etapa 10 de març Niça - coll d'Èze (CRI) 22px|Etapa de muntanya 9,6
Pròleg Houilles - Houilles, 3 de març. 2,9 km (CRI) Per començar la present edició de la París-Niça els ciclistes han d'afrontar una contrarellotge curta i tècnica pels carrers d'Houilles, als afores de París. Són menys de 3 km de recorregut, però molt sinuós i amb nombrosos girs de 90°, cosa que la fa més propícia per ciclistes adaptats a la pista i bons rodadors, més que no pas a consumats contrarellotgistes.
El primer ciclistes en prendre la sortida fou Marco Bandiera (IAM), en el debut del seu equip al World Tour, que va registrar un temps de 3' 55". A poc a poc es va anar rebaixant el seu temps. Nacer Bouhanni () va ser el primer a baixar del 3' 50", en deixar el temps en 3' 47". Borut Bozic () fou el primer a rebaixar el temps fins als 3' 40", un temps que li permetria acabar l'etapa en vuitena posició. Geoffrey Soupe () va ser el primer ciclista a baixar dels 3' 40", però poc després fou superat per Wilco Kelderman (), Sylvain Chavanel () i Damien Gaudin (), que va deixar el temps en 3' 37" i va aconseguir, d'aquesta manera, la seva primera victòria com a professional.
Resultats del Pròleg i de la classificació general a la seva fi CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc20px|Mallot verd 2 + 1" 3 + 1" 4 20px|Mallot blanc + 2" 5 + 2" 6 + 3" 7 + 3" 8 + 3" 9 + 4" 10 + 5"
Etapa 1 Saint-Germain-en-Laye - Nemours, 4 de març. 195,0 km miniatura|upright|Nacer Bouhanni () guanya a l'esprint de Nemours, i es fa amb el mallot groc de líder. La primera etapa en línia és totalment plana, amb una sola cota de quarta categoria al km 119,5, la cota de Buthiers. Els ciclistes passaran per dos esprints intermedi, a Malesherbes (km 115) i La Madeleine-sur-Loing (km 162). El recorregut passa pels departaments d'Yvelines, Essonne, Loiret i Sena i Marne. Al km 150 es passa per primera vegada per la meta de Nemours, on comença un circuit de 45 km pels voltants de la vila.
Tres ciclistes formen l'escapada inicial, Bert-Jan Lindeman (), Romain Sicard () i Yannick Talabardon () que anirà ampliant les seves diferències fins a arribar als set minuts i mig durant l'etapa, abans d'estabilitzar-se la diferència als voltants dels cinc minuts durant bona part de l'etapa. Lindeman passa en primera posició per l'esprint intermedi i per l'única cota puntuable, per la qual cosa es fa amb el mallot de la muntanya en finalitzar l'etapa. Després de la cota es produeix una caiguda en el gran grup que obliga a abandonar a Rui Costa ().
A poc a poc el ritme del gran grup va anar augmentant gràcies a la feina feta pels equips dels esprintadors, cosa que va reduir la diferència dels escapats, fins a ser capturats a manca de 23 km per a l'arribada a Nemours. La victòria fou pel campió nacional francès Nacer Bouhanni (), que s'imposà a Alessandro Petacchi (). Gràcies a les bonificacions el mallot de líder passa a les mans de Bouhanni.
Resultats de la 1a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 m. t. 5 IAM m. t. 6 m. t. 7 m. t. 8 m. t. 9 m. t. 10 m. t.Classificació general després de la 1a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc20px|Mallot blanc 2 m. t. 3 20px|Mallot verd + 1" 4 + 1" 5 + 1" 6 + 2" 7 + 2" 8 + 2" 9 + 3" 10 + 3"
Etapa 2 miniatura|upright|L'esprintador de l' Marcel Kittel aconseguí la seva segona victòria del 2013, en imposar-se a Cérilly. Vimory - Cérilly, 5 de març. 200,5 km Nova etapa plana, sense cap dificultat muntanyosa en els seus 200 km. Els esprints intermedis es troben a Les Choux (km 15,5) i Cérilly (km 182,5), vila en la qual hi ha l'arribada final i pels voltants de la qual fan un circuit. El recorregut passa pels departaments de Cher, Loiret i Alier.
Els corredors es van veure afectats per forts vent durant l'etapa, però això no impedí que tres ciclistes ataquessin en el quilòmetre inicial: Kris Boeckmans (), Mads Christensen () i Gatis Smukulis (). Fins a Les Choux el trio es va mantenir unit, però aleshores Boeckmans decidí tornar al grup principals després d'haver guanyat l'esprint intermedi. Smukulis i Christensen es van mantenir al capdavant amb prop de quatre minuts sobre un gran grup encapçalat pel . A poc a poc es van anar reduint les diferències, alhora que s'iniciaven petits atacs des del grup principal, com el protagonitzats per Thomas de Gendt, Joan Antoni Flecha, Mikel Astarloza i Maxime Bouet. A manca de 60 km la diferència dels escapats era sols d'un minut. Al seu darrere quedà Viviani, que passà a liderar la cursa.
Faltant menys de 60 km el líder Bouhanni va caure i es va veure obligat a abandonar amb ferides a la cara. La caiguda provocà un alentiment dins el gran grup, però en confirmar-se la retirada de Bouhanni es reinicià el ritme de caça dels escapats fins a ser neutralitzats a manca de 45 km. Els esprintadors passaren al capdavant de la cursa per lluitar pels punts i bonificacions del segon esprint, que fou guanyat per Elia Viviani. Hi ha hagut diversos atacs en aquests darrers quilòmetres, però tots van fracassar i finalment la victòria es decidí a l'esprint, Marcel Kittel () hi va ser el més ràpid. Darrere seu arribà Viviani, que d'aquesta manera aconseguia el liderat de la cursa.
Resultats de la 2a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 m. t. 5 m. t. 6 m. t. 7 m. t. 8 m. t. 9 m. t. 10 m. t.Classificació general després de la 1a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc20px|Mallot verd20px|Mallot blanc 2 + 7" 3 + 8" 4 + 9" 5 + 10" 6 + 10" 7 + 10" 8 + 11" 9 + 11" 10 + 11"
Etapa 3 miniatura|upright|Andrew Talansky () aconseguí la seva primera victòria al World Tour, en imposar-se a l'esprint a sis ciclistes més en l'arribada a Brioude. La victòria li permeté aconseguir el liderat. Châtel-Guyon - Brioude, 5 de març. 170,5 km Nova etapa en el camí cap al sud, pels departaments de Puèi Domat i Alt Loira, i aparició de les primeres dificultats muntanyoses de la cursa d'una certa entitat, dues cotes de tercera categoria a mitja cursa, km 85 i 95, i una de segona a manca de 15 km per a l'arribada, ja dins el circuit final pels voltants de Brioude. Els esprints es troben a Joze (km 34) i Brioude (km 142,5).
Les fortes pluges que van caure durant l'etapa van fer que les carreteres fossin molt relliscoses. Amb tot, l'escapada del dia es formà en els primers quilòmetres gràcies a un atac inicial de Mads Christensen () al qual s'uniren Martijn Keizer (), Sébastien Minard () i Alexis Vuillermoz (). El quartet va anar augmentant lentament el seu avantatge sobre el pilot, liderat per l'equip que protegia al líder de la cursa Elia Viviani, fins a un màxim avantatge de prop de quatre minuts. Keizer va passar en primera posició per les dues cotes de tercera categoria, aconseguint el mallot de la muntanya en acabar l'etapa. En els darrers quilòmetres el gran grup s'aproximà als escapats, fins que a ser agafats abans de la Cota de Mauvagnat. Després d'uns atacs frustrats de Maksim Iglinski, Andrí Hrivko va atacar en la part final de la cota de Mauvagnat, aconseguint obrir un petit forat respecte al gran grup. En el posterior descens se li uniren sis ciclistes més: David López i Richie Porte (), Gorka Izagirre (), Davide Malacarne (), Romain Bardet () i Andrew Talansky (). Tot i un intent de Malacarne per arribar en solitari, ja dins l'últim quilòmetre, la victòria se la jugaren a l'esprint aquests set corredors. El més ràpid fou Talansky, el qual aconseguí també el liderat de la cursa.
Resultats de la 3a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 m. t. 4 m. t. 5 m. t. 6 m. t. 7 m. t. 8 + 7" 9 + 7" 10 + 7"Classificació general després de la 3a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot groc20px|Mallot blanc 2 + 3" 3 + 3" 4 + 4" 5 + 5" 6 + 6" 7 + 7" 8 + 8" 9 + 9" 10 + 12"
Etapa 4 Brioude - Sant Valier, 7 de març. 199,5 km