El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1461 - Vilafranca del Penedès: la reina Joana Enríquez, en nom del rei Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya signen la capitulació de Vilafranca, reconeixent Carles de Viana com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya. 1884 - Barcelona: S'inaugura a la Plaça de Catalunya el Teatre Eldorado, amb el nom inicial de Teatre Ribas. 1959 - Barcelona: Luis Martínez de Galinsoga, ofenent grollerament els catalans, desencadena l'«afer Galinsoga». 1997 - Barcelona: es juga el darrer partit a l'Estadi de Sarrià, que guanya l'Espanyol al València per 3 a 2. 2006 - Barcelona: Pasqual Maragall anuncia que no es presentarà a la reelecció com a president de la Generalitat. Resta del món 1703 - Haarlem (Holanda): l'impressor Izaak Enschedé obre el seu taller, encara en funcionament com a Koninklijke Joh. Enschedé. 1791 - Palau de les Teuleries, París: Lluís XVI i la família reial intenten fugir cap a Montmédy disfressats d'aristòcrates russos, però són reconeguts a Varennes i els obliguen a tornar. 1868 - Múnic, Baviera: s'estrena Els mestres cantaires de Nuremberg, òpera de Richard Wagner. 1908 - Londres: Celebració del Women's Sunday, massiva manifestació sufragista a Hyde Park. 1919 - Scapa Flow, Escòcia: els oficials de la Kaiserliche Marine enfonsen els seus propis vaixells a conseqüència del tractat de Versalles. 1945 - illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà (juntament amb la batalla d'Iwo Jima) una de les dues úniques batalles terrestres sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial. 1963 - Ciutat del Vaticà: en el conclave de 1963 el cardenal Giovanni Battista Montini és escollit papa i pren el nom de Pau VI.
Naixements Països Catalans 1847 - Vic (Osona): Martí Genís i Aguilar, escriptor català (m. 1932). 1879 - Manlleu: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936. 1882 - el Tarròs, Tornabous, Urgell: Lluís Companys i Jover, polític català, 123è president de la Generalitat de Catalunya, assassinat pel Règim franquista al Castell de Montjuïc el 1940. 1890 - Barcelona, Barcelonès: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català. 1904 - Palafrugell, Baix Empordà: Josep Alsina i Bofill fou un metge català. 1906 - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (m. 1990). 1908 - Algemesí, Ribera Alta: Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor valencià. 1930 - Barcelona: Josep Maria Gavín i Barceló, fotògraf i col·leccionista català, creador de l'Arxiu Gavín. 1931 - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (m. 2015). 1933 - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català. 1943 - Barcelona, Barcelonès: Salomé, cantant catalana. 1948 - Aldershot (Anglaterra): Ian McEwan, novel·lista i guionista anglès. 1952 - Lleidaː Elvira Siurana Zaragoza, lider del feminisme català i espanyol, editora i escriptora. 1955 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà: Joan Massotkleiner, actor català de cinema, teatre i televisió. 1966 - Barcelona, Barcelonès: Leticia Sabater, presentadora de televisió, cantant i actriu catalana. 1970 - Eivissa: Sofia Hernanz Costa, llicenciada en dret i política eivissenca, ha estat regidora i diputada. 1983 - Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió. 1995 - Rubí: Beatriz Ortiz Muñoz, jugadora catalana de waterpolo, membre de la selecció femenina espanyola.
Resta del món 1002 - Eguisheim, Alsàcia (França): Lleó IX, papa (m. 1054). 1226 - Polònia: Boleslau V el Cast, rei de Polònia. 1781 - Pithiviers (França): Siméon Denis Poisson, matemàtic i físic francès (m. 1840). 1832 - Matlock Bath, Derbyshire: Louise Rayner, artista aquarel·lista britànica (m. 1924). 1839 - Rio de Janeiro (Brasil): Joaquim Maria Machado de Assis, escriptor brasiler i fundador de l'ABL (m. 1908). 1855 - Dalton, Massachusetts (EUA): Mary Cutler Fairchild, bibliotecària estatunidenca, pionera del paper educatiu de la biblioteca (m. 1921). 1858 - Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi d'Àustria: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Reina consort d'Espanya i regent durant la minoria d'edat d'Alfons XIII (m. 1929). 1863 - Heidelberg, Alemanya: Max Wolf, astrònom alemany (m. 1932). 1870 - Polkendorff (Alemanya): Clara Immerwahr, química alemanya i sufragista, primera dona a aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya (m. 1915). 1890 - Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (m. 1964). 1899 - Brno, Moràvia: Pavel Haas, un compositor txec, mort durant l'Holocaust (m. 1944). 1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (rebutjat) el 1964 (m. 1980). 1912 - Seattle: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (m. 1989). 1914 - Victòria (Canadà): William Vickrey, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1996 (m. 1996). 1919 - Torí, Itàlia: Paolo Soleri, arquitecte estatunidencd'origen italià (m. 2013). 1921 – Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca. Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965). 1925 - Troy, Nova York: Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca (m. 2006). 1932 - Buenos Aires (Argentina): Lalo Schifrin, compositor de cinema. 1935 - Cajarc, França: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (m. 2004). 1939 - Saragossa: José Manuel Blecua Perdices, filòleg espanyol (m. 2026). 1944 - Londres (Regne Unit): Ray Davies, músic anglès, conegut com a líder de The Kinks. 1947 - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, advocada, defensora dels drets humans, guardonada el 2003 amb el Premi Nobel de la Pau. 1951 - Imatra, Finlàndia: Anneli Taina, política finlandesa 1953 - Karachi (Pakistan): Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou primera ministra del seu país (m. 2007). 1955 - Joeuf (França): Michel Platini, futbolista i dirigent esportiu francès. 1958 - Atlanta, Geòrgia: Jennifer Larmore, mezzosoprano estatunidenca. 1973 - Bratislava: Zuzana Čaputová, advocada, política, presidenta d'Eslovàquia. Los Angeles, Califòrnia (EUA): Juliette Lewis, actriu i cantant estatunidenca. 1961 - París (França): Manu Chao, cantant i músic francès. 1970 - Nova York (Estats Units): Pete Rock, productor musical, DJ i raper. 1974 - Màlaga (Espanya): Sebastián Fernández Reyes, davanter andalús. 1981 - Henderson, Nevada (EUA): Brandon Flowers, vocalista i sintetitzador del grup estatunidenc The Killers. 1987 - Graz (Àustria): Sebastian Prödl, futbolista austríac. 1983 - Wilmington, Carolina del Nord (Estats Units): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM. 1985 Gap, Occitània (França): Laetitia Roux, esquiadora de muntanya occitana. París (França): Amel Bent, cantant francesa. Nova York, EUA: Lana Del Rey, cantant, compositora i model estatunidenca. 1987 - Batum, Geòrgia: Khatia Buniatishvili, pianista de concert georgiana i francesa.
Necrològiques Països Catalans 1773 - Madrid: Jordi Joan i Santacília, científic i marí valencià. 1939 - Sant Adrià de Besòs: Magdalena Nolla Montseny, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista (n. 1904). 1954 - Almeriaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana 1992 - Sueca, la Ribera Baixa: Joan Fuster, escriptor valencià. 2005 - Barcelona: Felip Solé i Sabarís, polític català, membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Resta del món 1305, Praga: Boleslau II de Bohèmia, rei de Bohèmia i Polònia. 1377, Londres: Eduard III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra. 1527, Florència: Nicolau Maquiavel, escriptor florentí 1741, Brussel·les, Bèlgica: Joseph-Hector Fiocco, compositor de música religiosa i violinista flamenc del Barroc tardà, belga 1828, París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol 1868, Brooklyn, Nova York: Sarah Mather, inventora del primer periscopi (n.1796). 1874, Uppsala, Suècia: Anders Ångström, físic i astrònom suec, considerat un dels fundadors de la ciència de l'espectroscòpia. 1876, Ciutat de Mèxic: Antonio López de Santa Anna, conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influí el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou president de Mèxic en onze ocasions no consecutives 1908, Liubensk: Nikolai Rimski-Kórsakov, compositor rus. 1914, Viena: Bertha von Suttner, escriptora i pacifista austríaca, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1905. 1943, camp de concentració de Theresienstadt: Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena 1957, Traunstein, Alemanya Occidental: Johannes Stark, físic alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1919 1960, Pembroke, Massachusetts: Mary Foster, bioquímica, investigadora i pedagoga estatunidenca (n. 1865). 1970, Jakarta, Indonèsia: Sukarno, president d'Indonèsia 1989, París, França: Henri Sauguet, compositor francès 1990, Sherman Oaks, Califòrniaː June Christyː cantant estatunidenca de cool jazz (n. 1925). 2001, Los Altos, Califòrnia, EUA: John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.
Festes i commemoracions És el dia dedicat a la Festa de la Música des de 1982.
Santoral Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Lluís Gonzaga, religiós: patró de la joventut i dels malalts de sida (1591); Albà de Magúncia, bisbe (406); Mewan de Saint-Méen, abat (617); Leufred d'Évreux o Agofred, abat (738); Radulf de Bourges, bisbe (866); Ramon de Roda, bisbe de Roda d'Isàvena (1126); John Rigby (màrtir), màrtir (1600); José Isabel Flores, prevere màrtir (1927). Beats: Tommaso Corsini, servita (1343); Jacques Morelle Dupas, sacerdot màrtir (1794). Sants: Terenci d'Icònium, bisbe (s. I); Ciríac i Apol·linar, màrtirs en Àfrica (s.IV); Rufí i Màrcia de Siracusa, màrtirs; Martí de Tongeren, bisbe (350); Demètria i Dafrosa de Roma, màrtirs (363); Ursicí de Pavia, bisbe (433); Aaró de Cesambre, abat (s. V); Pal·ladi d'Ambrun, bisbe (541); Cormac de Durrow, abat (590); Innocenci de Mèrida, bisbe (s. VII); Colàgia de Barcelona, mercedària (1299). Venerable Engelmund de Velsen, abat (680); Domenico da Comacchio, monjo (820); Wolfrid de Hohentwiel, abat (990); Constantí de Claravall, monjo (s. XII). Joan de Stams, místic (1350); Lliberada Ferrarons; Alois Ehrlich, prevere (1945). Venerats a l'Orde de la Mercè: santa Colàgia de Barcelona; beats Juan de Jesús el Limosnero i Melchor de la Paz, màrtir.
Església Copta 14 Baoni: Abakir, Joan, Aptolemeu, i Felip de Damanhour, màrtirs (s. IV); Joan XIX d'Alexandria, patriarca (1942).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 4 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 8 de juny del calendari julià litúrgic: Sants Cal·líope, martir (ca. 250); Nicandre i Marcià de Dorostorum, màrtirs (303); Anastasi de Constantinoble, màrtir; Melània de Roma (409); Naucraci de Nítria, abat; Naucraci, germà de Basili el Gran (s. IV); Atre de Nítria (s. V); Medard de Noyon, bisbe; Trojècia de Rodés, verge; Efraïm d'Antioquia, patriarca (545); Zòsim de Fenícia, monjo (s. VI); Pau de Caium, màrtir (766); Naucraci de Studion, abat (848); Teodor de Rostov, bisbe (991); Basili de Iaroslavl i Constantí de Iaroslavl, prínceps de Iaroslavl (1249-1257); Teòfil de Luga (1412); Teòfanes de Constantinoble (1559); Barlaam i Herman Riaixentsov, màrtirs (1942, 1937); Teodor Sokolov, laic (1973); translació de les relíquies de Teodor Stratelates (319). Església de Geòrgia Teodor Mġwdeli o de Kweleti, prevere màrtir (1609).