miniatura|Manifestació espontània davant la seu del Partit Popular a Madrid en protesta per les revelacions del cas Bárcenas (2 de febrer de 2013) El cas Bárcenas (o cas dels sobresous del PP) és un cas de corrupció política que investigà el delicte de finançament il·legal del Partit Popular (PP). El cas sorgí el 30 de gener de 2013, a partir de la publicació en premsa dels anomenats papers de Bárcenas. Una comptabilitat no oficial del PP, que abastava el període 1990-2008, duta a terme per l'extresorer del partit Luis Bárcenas Gutiérrez (també apareixen anotacions de l'anterior extresorer Álvaro Lapuerta), on figuraven donacions privades d'empresaris i empreses, així com pagaments de sobresous (que suposadament es realitzaven en efectiu dins de sobres) a nombrosos càrrecs del partit (Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Acebes, Francisco Álvarez Cascos, Federico Trillo, etc.). Aquest cas es considera una peça separada al si del cas Gürtel, per part del magistrat-jutge Pablo Ruz, titular del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional.
El 28 d'octubre de 2021 l'Audiencia Nacional considerà provat que el PP va pagar amb diners en negre la seva seu de Gènova.
Història En un principi, aquest cas va ser objecte d'investigació per part de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, com a Diligències Informatives 1/2013, obertes en data 24 de gener de 2013.
Així mateix, també va ser objecte d'incoació de diligències per diferents jutjats arran de les denúncies realitzades per diferents organitzacions, sindicats i partits polítics.
Tanamteix, el 7 de març de 2013, el cas va ser assumit, com a peça separada, pel jutge instructor del cas Gürtel, el magistrat-jutge Pablo Ruz, titular del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional.
Els sobresous a càrrecs del PP Segons els papers de Bárcenas, el Partit Popular va estar pagant sobresous als seus càrrecs amb diners en negre de procedència il·legal. Aquests sobresous majoritàriament no van ésser declarats com a ingressos. Segons aquests papers de Bárcenas, publicats pel diari El País, alguns dels càrrecs del Partit Popular que van rebre sobresous foren: Nom Import (€) Mariano Rajoy 322.231 Francisco Álvarez-Cascos 321.391 Javier Arenas 225.762 Rodrigo Rato 216.711 Federico Trillo 185.256 Jaime Mayor Oreja 181.440 Ángel Acebes 107.100 Teófila Martínez 30.000 Alberto Fernández Díaz 30.000 Jaime Ignacio del Burgo 26.445 María Dolores de Cospedal 15.000 Miguel Ángel Rodríguez 10.067 Pilar del Castillo 9.000 Jaume Matas 8.400 Juan Carlos Aparicio 7.813 Pío García-Escudero 6.010 Ana Palacio 6.000 José Ignacio Llorens i Torres 6.000
La relació laboral de Bárcenas amb el PP Durant la instrucció del cas Gürtel, va transcendir a la premsa que Luis Bárcenas era l'únic imputat a qui el PP li pagava les despeses de la seua defensa processal perquè el seu dia així ho considerà oportú. Posteriorment, segons la versió oficial, Bárcenas va ser apartat del PP i va renunciar a la seua acta de senador. Tanmateix, el PP acordà amb Bárcenas pagar-li un sou extraordinari de més de 200.000 euros anuals, en mensualitats i amb retencions a la Seguretat Social. Des d'un punt de vista legal, la vida laboral de Bárcenas que consta a la Tresoreria General de la Seguretat Social, mostra que entre 2010 i 2013 la seua relació amb el PP va ser la d'un contracte indefinit, al qual va renunciar amb una baixa voluntària el 31 de gener de 2013, el mateix dia que el diari El País publicà els famosos papers de Bárcenas. A causa de la pressió mediàtica, el PP hagué d'explicar el perquè d'aquest sou i la seua secretària general, María Dolores de Cospedal, ho definí com una indemnització en diferit.
Expulsió del Partit Popular com acusació popular al cas Gürtel El 26 d'abril de 2013, el jutge instructor del cas Gürtel, el magistrat Pablo Ruz, dicta acte mitjançant el qual revoca la condició d'acusador popular amb què el Partit Popular estava personat al cas Gürtel.Acte de 26 d'abril de 2013, del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional, a les diligències prèvies del procediment abreujat 275/2008 Entre les raons esgrimides figura que les actuacions processals del Partit Popular no corresponen a les pròpies d'una acusació popular, sinó que més aviat semblen ajudar la defensa dels imputats Luis Bárcenas Gutiérrez, Jesús Merino Delgado i Rosalía Iglesias Villar, vinculats al Partit Popular.
El 3 de juny de 2013, la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional confirma l'exclusió de la personació del Partit Popular com a acusació particular a la causa, en desestimar el seu recurs d'apel·lació.Acte n. 137/13, de 3 de juny de 2013, de la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, a les diligències prèvies del procediment abreujat 275/2008
En els fonaments jurídics, la Sala analitza les actuacions processals del Partit Popular amb relació a tres persones imputades, que estan vinculades amb el mateix Partit Popular: Luis Bárcenas Gutiérrez, Jesús Merino Delgado i Rosalía Iglesias Villar. I conclou respecte del Partit Popular que «fàcilment es dedueix que la seua comesa al procediment no ha estat plenament congruent amb el vertader exercici de l'acusació popular, doncs més bé correspon a una autèntica part coadjuvant en la defensa dels tres imputats últimament mencionats.»
«I el mateix ocorre amb la seua al·legació sobre què ha intervingut activament en la fixació de noves mesures cautelars imposades a Luis Bárcenas arran del fet que es coneguera la informació sobre els comptes bancaris suïssos vinculats a ell, ja que segons s'observa en l'acte… en la compareixença sobre l'establiment de mesures cautelars…, la direcció processal del Partit Popular, quan l'Instructor li va concedir la paraula, es limità a dir que no s'oposava al que establia el Ministeri Fiscal, sometent-se al que resolguera el titular de l'òrgan judicial. Tèbia actuació que després va repetir en impugnar de forma extremadament parca… el recurs d'apel·lació interposat per Luis Bárcenas contra l'acte d'adopció de mesures cautelars que l'afecten.»
També és destacable que la Sala comparteix el criteri de l'Instructor «davant la incompatibilitat d'interessos defensats pel Partit Popular, sobre el qual existeixen evidents indicis, no sols a la peça separada, sinó també a la causa principal, de la seua presumpta implicació als fets investigats, ja per la via de la responsabilitat civil subsidiària establerta a l'article 120.3r i 4t del Codi Penal, ja per la via de la participació a títol lucratiu de l'article 122 del Codi Penal.»
«una vegada que s'han acumulat indicis suficients sobre la incompatibilitat de la personació del Partit Popular en l'exercici de l'acció popular, davant les cada vegada més diàfanes dades sobre la possibilitat de ser subjecte responsable civil als fets que s'investiguen, que inclouen la possible existència d'una doble comptabilitat. Pel que hem de descartar qualsevol besllum d'artificiositat i improcedència en la seua expulsió com a acusador popular en aquest procediment. Al contrari, l'anàlisi i la depuració dels actes processals duts a terme, així com les dades que van configurant-se, duen a l'anterior convicció.»
Les donacions al Partit Popular Cal senyalar que la llei de finançament de partits vigent en el moment dels fets permetia les donacions anònimes a partits polítics, però sempre que aquestes foren inferiors a 60.000 euros i no donades per empreses adjudicatàries de contractes amb l'Administració pública. Tanmateix, segons les anotacions contingudes als papers de Bárcenas, les pràctiques de finaçament il·legal del Partit Popular consistirien en: Computar com a donacions anònimes les provinents d'empreses adjudicatàries de contractes amb l'Administració pública Fraccionar els ingressos de les donacions, de tal manera que mai no sobrepassaren el límit legal de 60.000 euros
Per exemple: El 3 d'octubre de 2003, l'extesorer del PP apuntà a la seua llibreta una donació de l'empresari Manuel Contreras per 120.000 euros, el doble del màxim permès per la llei. El 6 d'octubre de 2003, Bárcenas apunta en la seua llibreta l'ingrés d'eixos 120.000 euros en el compte bancari per a donacions anònimes. A la comptabilitat oficial del PP consten el 6 d'octubre de 2003 quatre ingressos de diners al compte bancari en concepte de donatius anònims per 35.000, 40.000, 20.000 i 25.000 euros, que sumats donen els 120.000 euros.
Reaccions polítiques Suport a Luis Bárcenas Mariano Rajoy:
Javier Arenas:
Partit Popular: Comunicat del Partit Popular (28 de juliol de 2009)
Cronologia
1 de març de 2013: El magistrat-jutge Pablo Ruz, titular del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional, que instrueix el cas Gürtel, lliura un ofici a la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal - Brigada de Blanqueig de Capitals perquè emeta informe detallant els elements subjectius, objectius i de temporalitat concorrents entre els efectes, documents i resta d'actuacions integrants del procediment del cas Gürtel i els que es deriven dels fets i documentació del cas Bárcenas, aportats per la representació processal d'Ángel Luna i altres.Acte d'1 de març de 2013 a les diligències prèvies del procediment abreujat 275/2008.
6 de març de 2013: La Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal - Brigada de Blanqueig de Capitals aporta l'informe n. 22.510/13 requerit pel jutge-instructor del cas Gürtel, el magistrat-jutge Pablo Ruz.
El Partit Popular demanda el diari El País per vulneració del dret a l'honor en haver publicat els papers de Bárcenas. També demanda "l'autor dels falsos papers publicats que, segons el medi de comunicació, és Luis Bárcenas, encara que ell ho haja negat públicament i davant la Fiscalia Anticorrupció".
7 de març de 2013: El magistrat-jutge Pablo Ruz, titular del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional, assumeix el cas Bárcenas com a peça separada del cas Gürtel, denominant-la "Informe UDEF-BLA n. 22.510/13".Acte de 7 de març de 2013 a les diligències prèvies del procediment abreujat 275/2008.
27 de juny de 2013: La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Luis Bárcenas una fiança de 28 milions d'eurosEscrit de 27 de juny de 2013 de la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, presentat a les Diligències Prèvies 275/08 davant el Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional i presó incondicional pel risc de fuga després que Suïssa haja informat que Luis Bárcenas està traslladant fons des dels seus comptes suïssos no bloquejats cap als Estats Units d'Amèrica i Uruguai. Finalment, el jutge instructor decreta presó provisional comunicada i sense fiança per a Luis Bárcenas, pels presumptes delictes contra l'Administració Pública, contra la Hisenda Pública, de blanqueig de capitals, d'estafa processal en grau de temptativa i de falsedat en document mercantil.Acte de 27 de juny de 2013 sobre les Diligències Prèvies 275/08 al Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional
5 de juliol de 2013: El jutge instructor imposa a Bárcenas una fiança de responsabilitat civil de 43,2 milions d'euros.
7 de juliol de 2013: El diari El Mundo publica una entrevista amb Luis Bárcenas en què aquest corrobora el finançament il·legal del Partit Popular.
14 de juliol de 2013: El diari El Mundo publica una sèrie de SMS presumptament intercanviats entre Luis Bárcenas i el president del govern Mariano Rajoy, els quals demostrarien la connivència entre ambdós. El Partit Popular argumenta que els SMS demostren que Bárcenas no va obtenir res de Rajoy. Els partits de l'oposició demanen la dimissió immediata de Rajoy. Protestes ciutadanes, concentracions i cassolades s'organitzen davant les seus de les delegacions del govern espanyol i les seus del PP en diferents ciutats.