Sir Richard Charles Nicholas Branson (Londres, 18 de juliol de 1950) normalment conegut com a Richard Branson, és un multimilionari empresari anglès; conegut per la seva marca Virgin, amb més de 360 empreses que formen Virgin Group.
Branson va fundar la seva primera empresa amb èxit a setze anys, quan va publicar la revista Student. L'any 1970 va crear un registre per correu per a les empreses. El 1972 va obrir la cadena de tendes de discos Virgin Records, més tard coneguda com a Virgin Megastores i reanomenada com a Zavvi. Amb el seu extravagant estil competitiu, la marca Branson's Virgin va créixer ràpidament durant la dècada de 1980; va crear Virgin Atlantic Airways i l'ampliació de Virgin Records, el segell discogràfic.
Richard Branson és la 286a persona més rica del món i la 12a més rica del Regne Unit, d'acord amb la revista Forbes, amb un patrimoni net estimat en 5100 milions de dòlars.
Biografia Primeres etapes de la vida miniatura|Pierre Omidyar i Richard Branson. Va néixer a Stonefield Nursing Home a Blackheath, al sud de Londres, fill d'Edward James Branson i Eve Branson (nascuda Huntley Flindt). El seu avi, Arthur George Harwin Branson, va ser magistrat del Tribunal Superior de Justícia i conseller privat del Regne Unit. Richard Branson es va educar a la Scaitcliffe School (ara Bishopsgate School) fins a l'edat de tretze anys. Després va assistir a la Stowe School, fins que va complir quinze anys.
Patia de dislèxia, per la qual cosa va obtenir resultats acadèmics molt baixos a l'escola, no obstant això, a quinze anys ja havia fundat dues empreses, les quals finalment van fracassar. A setze anys, Branson va deixar els estudis i es va traslladar a Londres, on va començar el seu primer negoci reeixit, la revista Student. Amb disset anys va fundar la seva primera organització caritativa, el "Student Advisory Centre".
Registre d'empreses Branson va endegar la seva primera empresa després de viatjar a través del canal de la Mànega i comprar discos pirates i saldos, que venia a Londres, utilitzant el seu automòbil com a punt de venda o a través doutlets. L'any 1970 continuava venent aquests discos a través de comandes per correu. A través de la seva marca comercial "Virgin" venia els discos a un preu menor que els anomenats "High Street outlets", especialment que la cadena W.H. Smith. El nom de "Virgin" fa referència al fet que es venien en condicions similars als nous, al contrari d'altres punts de venda els discos de la qual estaven en bastant mal estat a conseqüència de l'ús. Per aquella època, molts productes es venien sota acords comercials restrictius que limitaven els descomptes, malgrat els esforços en els anys cinquanta i seixanta per limitar l'anomenat "manteniment del preu de revenda". En efecte Branson va començar una sèrie de canvis que van portar a la introducció de descomptes de gran escala en la música gravada. Branson i alguns col·legues estaven discutint un nou nom per al seu negoci quan un d'ells proposa que s'anomenés "Virgin", ja que tots eren verges quant a empreses.
Branson finalment va inaugurar una botiga de discos a Oxford Street, Londres i, poc després, va llançar el segell discogràfic Virgin Records amb Nik Powell. En poc temps, Branson havia reunit prou diners amb la seva tenda de discos per a comprar un lloc on va instal·lar un estudi d'enregistrament.
L'any 1971, Branson va ser detingut i acusat per la venda de discs a 'Virgin' que havien estat declarats com a "discs per a l'exportació". Va arribar a un acord fora dels tribunals amb el Servei de Duanes i Impostos Especials del Regne Unit per pagar la part no pagada d'imposts i les multes. La mare de Branson, Eva, va hipotecar la casa familiar per ajudar a pagar aquest acord.
L'empresa va signar amb polèmiques bandes com els Sex Pistols, que altres empreses es mostraven reticents a signar. Així mateix, va ser elogiada la seva capacitat per exposar al públic la música avant-garde, amb grups krautrock com Faust i Can. Virgin Records també es va apuntar un èxit a introduir a Culture Club al món de la música. A principis de la dècada dels vuitanta, 'Virgin' va comprar el club nocturn gai "Heaven". En 1991, en comandita amb David Frost, Richard Branson va dur a terme l'oferta fallida de compra de tres ITV franquícies sota el nom de CPV-TV.
L'any 1992, per mantenir la seva companyia aèria, Branson va vendre l'etiqueta 'Virgin' a EMI per un valor de mil milions de dòlars. Més tard va formar V2 Records per tornar a entrar en el negoci de la música.
Família Richard Branson és el més gran dels germans, sent les seves germanes Linda i Vanessa. Va seguir els passos del seu pare, Ted, exercint la carrera d'advocat. Eva, mare de Branson, va treballar en el teatre, com a pilot-instructor i com a hostessa de vol. És oncle de Ned Abel Smith (1978) conegut com a Ned Rocknroll, actual espòs de Kate Winslet, que anteriorment va estar casat amb la socialité anglesa Eliza Pearson.
Branson va tenir un mal acompliment acadèmic, a l'hora que un rendiment excel·lent en els esports.
Branson està casat en segones núpcies amb Joan Templeman, amb qui té dos fills: Holly, qui exerceix com a metge, i Sam. Les noces va ser un suggeriment de la seva filla Holly, quan ella tenia vuit anys, i es van casar l'any 1989 a la Necker Island, una illa de 300.000 m² en les Illes Verges Britàniques que és propietat de Branson. També és propietari de béns a l'illa del Carib d'Antigua i Barbuda.
Segons la pàgina digital de The Sunday Times de data 13 d'octubre de 2013, l'amo del grup Virgin va decidir fixar residència, juntament amb els seus dos fills, a la seva illa del Carib de Necker per no pagar tants imposts al seu país.
Branson va publicar l'any 1998 la seva autobiografia titulada Losing My Virginity, un best-seller internacional. Branson va afirmar no creure en Déu en el treball. El setembre de 2009 va donar a conèixer Business Stripped Bare, que va donar una visió d'alguns dels seus negocis més arriscats i audaços. Tots dos van ser publicats per Virgin Books.
Branson va estar profundament entristit per la desaparició al setembre de 2007 del seu company d'aventures Steve Fossett i va escriure un article per a la revista Time a l'octubre de 2007 titulat "My Friend, Steve Fossett."
Iniciatives miniatura|esquerra|Branson al 2009 Branson va crear Virgin Atlantic Airways l'any 1984, va engegar Virgin Mobile el 1999, Virgin Blue a Austràlia l'any 2000 i, posteriorment, va fracassar a l'any 2000 amb una oferta per portar la Loteria Nacional. Branson va escriure en la seva autobiografia de la decisió d'iniciar una companyia aèria:
L'any 1997, Branson va prendre el que molts van veure com una de les seves arriscades empreses i va entrar en el negoci ferroviari. Virgin Trains va guanyar les franquícies per als trens interurbans de la Costa Oest i Cross-Country de la British Rail. Llançat amb l'habitual fanfàrria Branson amb promeses d'alta tecnologia, trens pendulars i millorar el nivell de servei, Virgin Trains aviat va ensopegar amb problemes amb el material i la infraestructura que havia heretat de British Rail. La reputació de la companyia estava gairebé irreversiblement danyada, a la fi del decenni de 1990 va lluitar per fer córrer els trens de forma i temps fiable mentre s'espera la modernització de la West Coast Main Line, i l'arribada de nou material.
Virgin va adquirir Europea, companyia aèria belga de vols de curt recorregut de la Euro Airlines l'any 1996 i va passar a anomenar-se Virgin Express. L'any 2006 la companyia es va fusionar amb SN Brussels Airlines formant Brussels Airlines. També es va iniciar una companyia aèria nacional amb seu en Nigèria, anomenada Virgin Nigèria. Una altra companyia aèria, Virgin America va començar, volava des de l'Aeroport Internacional de San Francisco a l'agost de 2007.
Branson també ha desenvolupat la marca Virgin Cola i fins i tot la marca de Virgin Vodka, que no han estat un gran èxit empresarial. Com a conseqüència la revista quinzenal Private Eye ha criticat Branson i les seves empreses.
Després de l'anomenada campanya de "trucs bruts", Branson va demandar a la companyia aèria rival British Airways per difamació l'any 1992. John King, el llavors president de British Airways, va contraatacar la demanda i el cas va ser portat a judici l'any 1993. British Airways, davant la probable derrota, va resoldre el cas compensant amb £500,000 a Branson, i pagant £110,000 a la seva línia aèria, havent de pagar honoraris legals de fins a 3 milions de lliures esterlines. Branson va dividir la seva compensació (l'anomenat "bo BA") entre el seu personal.
El 25 de setembre del 2004 Branson va anunciar la signatura d'un acord en virtut del qual es va crear una nova empresa de turisme espacial, Virgin Galactic, la llicència de la tecnologia darrere d'una nau espacial finançat pel cofundador de Microsoft Paul Allen i dissenyat pel llegendari enginyer aeronàutic d'Amèrica Burt Rutan. Virgin Galactic (propietat íntegrament de Virgin Group) té previst realitzar vols a la disposició del públic per portat als passatgers a l'espai suborbital amb un preu de 200.000 dòlars utilitzant els White Knight Two.
Branson s'aventura en el pròxim grup de Virgin, Virgins Fuels, que es forma per respondre a l'escalfament global i explotar el repunt en els costos de combustible, oferint un revolucionari i més barat combustible per a automòbils, i en un futur pròxim, les aeronaus. Branson ha declarat que anteriorment era un escèptic de l'escalfament global i va ser influït en la seva decisió per una reunió de desdejuni amb Al Gore.
Branson ha estat etiquetat com un "líder transformacional" en la gestió de lèxic, amb les seves estratègies inconformistes i el seu estrès en el Virgin Group, com una organització impulsada per la informalitat i la informació, en lloc de pesats problemes per alt nivell de gestió.
Va ser 9º al Sunday Times Rich List 2006, per un valor de poc més de 3.000 milions de lliures esterlines.
El 21 de setembre de 2006, Branson es va comprometre a invertir els beneficis de Virgin Atlantic i Virgin Trains en la investigació per al medi ambient i combustibles. La inversió s'estima en un valor de 3.000 milions de dòlars.
El 4 de juliol de 2006, Branson va vendre la seva companyia Virgin Mobile al Regne Unit per a la televisió per cable, banda ampla, i la companyia telefònica NTL:Telewest per gairebé mil milions de euros. Com a part de la venda, la companyia paga un mínim de 8,5 milions de lliures per any per usar el nom de Virgin Media. Virgin es va convertir en la companyia més gran de l'accionista. La nova empresa es va iniciar amb molta fanfàrria i publicitat, el 8 de febrer de 2007, en virtut del nom de Virgin. La decisió de fusionar la seva companyia Virgin Media amb NTL era amb la finalitat d'integrar les dues empreses compatibles para del comerç. Branson ara és propietari del 15% de la nova empresa de mitjans de comunicació.
L'any 2006, Branson va formar Virgin Comics i Virgin Animation, una companyia d'entreteniment que se centra a crear noves històries i personatges per a una audiència global. L'empresa va ser fundada amb l'autor Deepak Chopra, el director de cinema Shekhar Kapur i empresaris de Sharad Devarajan i Gotham Chopra.
Branson també va engegar Virgin Health Bank l'1 de febrer de 2007, oferint als pares tenir l'oportunitat d'emmagatzemar la sang del cordó umbilical del seu bebè, cèl·lules mare en privat i bancs públics de cèl·lules mare després del naixement del seu bebè.
El juny de 2006, Virgin Atlantic és portat als EUA i al Regne Unit les autoritats de competència per investigar la fixació de preus entre Virgin Atlantic i British Airways. L'agost de 2007, British Airways va ser multat amb 271 milions de euros al llarg de les denúncies. A Virgin Atlantic se li va donar la immunitat enfront de les autoritats i no ha rebut cap multa.