Un comís era una expropiació de béns materials o de drets jurídics que s'aplicava sobre una persona, en benefici o d'algú a qui havia fet mal, o d'algú a qui degués un deute, o en benefici del fisc general. Els motius per decomissar quelcom a algú podien ser variats: per perpetrar un delicte penal, per l'obtenció de béns o capitals de manera il·legal, per plantar o construir de mala fe en terrenys aliens, per fer contraban amb aquells béns per signar un contracte amb causa il·lícita sobre aquells béns i per tots aquells casos que estipulats amb el pacte de la llei comissòria.
Durant les edats medieval i moderna segons la legislació feudal un terreny sota un contracte d'emfiteusi podia ser decomissat pels següents motius: si en una escriptura de compravenda s'hi havia fet constar un preu fals, diferent al que els propietaris realment havien pagat en el seu moment, si l'emfiteuta es negava a reconèixer la propietat directa superior, si el censatari ometia el pagament de cànon censal durant tres anys, si l'emfiteuta deixava de podar la vinya (en aquests casos) durant tres anys, si es produïa un dany o un deteriorament del funde amb mala intenció.
Però el comís de béns o drets també es produïa entre nobles pel trencament de llurs relacions jurídiques estrictament feudals, sobretot en els casos en què un vassall es negava a retre al seu senyor la deguda potestat sobre un castell o un feu, però també per causa d'infidelitats, fadigament o bausia. En aquests casos feudals també s'anomena amissió.
Referències
Categoria:Història del dret català