Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 - Ciutat del Vaticà, 21 d'abril de 2025), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del papa Gregori III l'any 741, i el primer amb el castellà com a primera llengua.
Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del Papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.
Escollí el seu nom papal en honor de Francesc d'Assís.
Vida pre-papal Infància i Joventut (1936-1957) Jorge Mario Bergoglio va néixer al barri de Flores, dins de la ciutat de Buenos Aires, el 17 de desembre de 1936, el més petit dels cinc fills del matrimoni format per Mario José Bergoglio (empleat ferroviari) i Regina María Sivori (mestressa de casa), tots dos italians, naturals de Portacomaro, a la província d'Asti, regió del Piemont. Dels cinc fills només en sobreviurien dos, Maria Elena i Jorge Mario. Els pares havien emigrat a l'Argentina el 1928. Als disset anys patí una greu afecció respiratòria, que comportà que li fos extirpat una part del pulmó.
Diplomat de l'escola secundària industrial ENET N. 27 (ara ETN N. 27) Hipólito Yrigoyen, amb el títol de tècnic químic.
Sacerdot jesuïta (1957-1992) Als 21 anys (el 1957) va decidir ordenar-se sacerdot. Va ingressar al seminari del barri Villa Devoto, i seguidament (1958) al noviciat de la Companyia de Jesús de Santiago de Chile, on es llicencià en humanitats (1964). Retornat a l'Argentina, es llicenciaria en filosofia i en teologia al Colegio Máximo de San Miguel de Tucumán.
Va ser ordenat sacerdot a Buenos Aires el 13 de desembre de 1969 de mans de Ramón José Castellano, arquebisbe emèrit de Córdoba. Entre el 1970 i el 1971 estudià al col·legi San Ignacio de Loyola d'Alcalá de Henares, Espanya, com a pas previ a la formulació de vots perpetus com a jesuïta, que pronuncià el 22 d'abril de 1973. A partir d'aquell moment, va fer una llarga carrera dins del seu orde religiós del qual va arribar a ser "provincial" des de 1973 fins a 1979, ja durant la Dictadura militar argentina.
El cardenal Jorge Bergoglio ha estat acusat en algunes ocasions d'haver estat còmplice del segrest dels sacerdots jesuïtes Orlando Yorio i Francisco Jalics al maig de 1976 per part dels militars argentins durant la Dictadura militar argentina (1976-1983), fins i tot amb el testimoni de cinc sacerdots i teòlegs. Dies abans del conclave que escolliria el successor de Joan Pau II, es va enviar una còpia de l'article amb aquesta acusació als cardenals electors per a perjudicar-lo. El 2010 Bergoglio va explicar que s'havia reunit amb el dictador Jorge Videla i l'almirall Emilio Massera per reclamar per la vida dels sacerdots i va dir que fins aquell moment no s'havia defensat "per no fer-li el joc a ningú, no perquè tingués res a amagar", i explicà com va protegir sacerdots perseguits durant la dictadura. El 2013 el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel va publicar el llibre La lista de Bergoglio exculpant-lo i documentant com el cardenal va fer servir una llista de contactes per ajudar a fugir o amagar opositors de la dictadura militar argentina de forma discreta.
Bisbe i cardenal (1992-2013) Després d'una gran activitat com a sacerdot i professor de teologia, va ser consagrat bisbe titular d'Auca el 20 de maig de 1992 de mans d'Antonio Quarracino, arquebisbe de Buenos Aires i cardenal del títol de S. Maria della Salute a Primavalle, per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de l'arxidiòcesi.
Quan la salut del cardenal Quarracino va començar a afeblir-se, Bergoglio va ser-ne designat bisbe coadjutor el 3 de juny de 1997, cosa que comportava el dret de successió en l'arquebisbat. Va prendre el càrrec d'arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer de 1998.
Durant el consistori del 21 de febrer de 2001, el papa Joan Pau II el va crear cardenal del títol de S. Roberto Belarmino. A més, va accedir a la primacia de l'Argentina, resultant així el superior jeràrquic de l'Església catòlica d'aquest país.
Forma part de la Comissió per a Amèrica Llatina, la Congregació per al Clergat, el Pontifici Consell per a la Família, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, el Consell Ordinari de la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes i la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica.
En virtut del seu càrrec episcopal, fou a més membre de la Conferència Episcopal Argentina -de la qual va ser president en dues ocasions, el màxim permès, fins al 2011- i del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM).
Després dels dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina, el 8 de novembre de 2011 els bisbes electors d'aquest organisme van designar per reemplaçar a l'arquebisbe de Santa Fe, José María Arancedo, cosí germà del difunt expresident argentí Raúl Alfonsín i fins llavors vicepresident segon de la Conferència Episcopal.«El successor de Bergoglio», article al diari Pàgina/12 del 8 de novembre de 2011.
Conclave del 2005
Bergoglio va ser un dels 117 cardenals menors de 80 anys en condicions de votar al Conclave de 2005, que es va celebrar després de la mort de Joan Pau II. En resultà escollit el cardenal Joseph Ratzinger, però Bergoglio va ser el segon papable més votat. Si bé hi ha obligació de guardar el secret absolut per als assistents al conclaveConstitució Apostòlica Universi Dominici Gregis de 22 de febrer de 1996, cap. II, núm. 48) sota pena d'excomunió reservada al Summe Pontífex,Codi de Dret Canònic, cànon 1399 diversos mitjans publicaren que en aquella ocasió Bergoglio estigué molt a prop d'obtenir 40 dels 77 vots necessaris per ser elegit.
A la Santa Seu va ser membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per al Clergat, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per a la Família i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
El Pontificat Cronologia Elecció al papat
miniatura|El cardenal Bergoglio el 2008.El 13 de març de 2013, el cardenal Bergoglio va ser triat com a successor de Benet XVI a les 19:06 h del segon dia del conclave de 2013, en la cinquena ronda, sent el primer papa jesuïta, el primer de procedència hispanoamericana o americana en general, i el primer castellanoparlant. Els dies previs a la seva elecció no figurava entre els papables amb més possibilitats, tot i que es va considerar com un candidat reformista, amb edat i capacitat per netejar la cúria.
Va prendre el nom de Francesc, en honor de Sant Francesc d'Assís, un sant italià que al va fundar l'Orde de Frares Menors i que es va caracteritzar per la seva entrega als pobres i la seva humilitat extrema. Alguns periodistes van assenyalar sobre això que la seva preferència per aquest nom va ser un signe de com vol portar a terme el seu pontificat, i el papa va declarar posteriorment a la premsa que «li agradaria una Església pobra i per als pobres» en explicar el perquè de la seva opció pel nom de Francesc: «per a mi és l'home de la pobresa, l'home de la pau, l'home que estima i custodia la Creació».
En la seva primera aparició pública, va elevar una oració pel seu antecessor, el papa emèrit Benet XVI. Tot seguit, va dir que començava "un camí", i va demanar als fidels que resessin "uns per altres perquè hi hagi una gran fraternitat". «Espero que aquest camí de l'Església que avui comencem sigui fructífer per a l'evangelització». Posteriorment, durant un sopar amb els cardenals del col·legi cardenalici, va demanar que «Déu els perdonés pel que havien fet».
Primers actes miniatura|Aparició del nou papa Francesc al balcó de Sant Pere, tot just haver estat escollit. El 14 de març de 2013, un dia després d'haver estat escollit, oficià la seva primera missa com a Pontífex a la Capella Sixtina. La va celebrar alternant el llatí i l'italià sense recolzar-se en escrits, amb un to didàctic i amb molta gesticulació. Respecte als afers que tractà, va fer una crida a proclamar el missatge de Jesucrist, per evitar ser considerats simplement com una «ONG compassiva». A més, destacà la necessitat que l'Església s'allunyés d'allò mundà edificant-se sobre l'Evangeli i la pedra angular de Crist, i no pas «com els castells de sorra que fan els nens i que s'enfonsen fàcilment». Aquell mateix dia es desplaçà a la Casa del Clergat de Roma, on havia estat allotjat abans del conclave per recollir les seves maletes i pagar ell mateix el compte.
Al seu segon dia de pontificat, divendres 15 de març, rebé tots els cardenals en audiència a la Sala Clementina del Vaticà. Francesc agraí el suport rebut al conclave, i lloà la tasca realitzada pel seu predecessor Benet XVI, de qui afirmà sentir «una gran gratitud i afecte pel meu predecessor, qui revigoritzà l'Església amb la seva fe, els seus coneixements i la seva humilitat.» També manifestà que «tots nosaltres hem de tractar de respondre amb fe per portar a Jesucrist a la humanitat i per portar a la humanitat a tornar a Crist i a la seva Església.»
El dissabte 16 rebé els periodistes en audiència a l'Aula Pau VI, als quals beneí i agraí la tasca realitzada durant els dies del conclave. En aquest acte emprà per primera vegada el castellà: «Molts de vostès no pertanyen a l'Església Catòlica i altres no són creients, però respectant la consciència de cadascú, us dono la meva benedicció sabent que cadascun de vosaltres és fill de Déu. Que Déu els beneeixi!» Aquell mateix dia restablí provisionalment a tots els membres de la Cúria Pontifícia, els càrrecs dels quals havien quedat suspesos durant el període de seu vacant, efectuant-se donec aliter provideatur (fins que es disposi el contrari)
El diumenge 17 de març presidí el res de l'Àngelus des del balcó del seu apartament vaticà, davant unes 150.000 persones. Durant la pregària parlà de la misericòrdia de Déu (...) que mai no castiga, i també mencionà un llibre escrit pel teòleg Walter Kasper.Multitudinario Ángelus del Papa: "La misericordia cambia el mundo" El Mundo 17/03/2013 Aquell mateix dia també va escriure la seva primera piulada: «Estimats amics, us dono les gràcies de tot cor i us prego que seguiu resant per mi» Abans de l'Àngelus celebrà una missa a la capella de Santa Anna, on saludà personalment a tots els assistents a la sortida.
El 18 de març va rebre la primera autoritat estrangera: concretament a la seva compatriota la Presidenta de l'Argentina Cristina Fernández de Kirchner. La trobada durà uns vint minuts i va ser seguida d'un dinar. A la trobada, la presidenta demanà al papa que fes de mitjancer per aconseguir dialogar amb el Regne Unit respecte a la sobirania de les illes Malvines.Kirchner pide al Papa Francisco que intermedie en el conflicto de las Malvinas ABC Día 18/03/2013
Inauguració del pontificat La missa d'inauguració del pontificat del papa Francesc va tenir lloc el 19 de març de 2013, festivitat de Sant Josep. A la cerimònia van assistir-hi delegacions oficials de 132 països del món, així com caps d'altres confessions religioses. Entre els caps d'altres denominacions cristianes que hi assistiren hi havia el Patriarca de Constantinoble Bartomeu I, un fet insòlit que no tenia lloc des del Cisma d'Orient, fa gairebé mil anys.
Abans de la missa, el papa es traslladà a bord d'un jeep blanc descobert (en comptes del papamòbil blindat) entre la gent i va recórrer durant vint minuts la plaça de Sant Pere. Francesc va baixar en diverses ocasions del vehicle per saludar nens i malalts.El Papa Francisco abre su Pontificado con un baño de multitudes El Mundo