miniatura|L’etiqueta energètica d’un habitatge classifica com d’eficient és l’habitatge mitjançant una lletra. Les lletres van de la A a la G (sent la A la més eficient i la G la menys eficient) i mesura el consum d’energia i emissions de CO₂. El certificat d’eficiència energètica és un document que avalua el consum d’energia i les emissions de CO₂ d’un edifici o d’una part d'edifici, com ara un habitatge o un local, i li assigna una qualificació en una escala que va de la A (més eficient) a la G (menys eficient).
Descripció Aquesta certificació és obligatòria en les operacions de compravenda o lloguer d’immobles existents i s’ha consolidat com un indicador rellevant per conèixer el comportament energètic del parc edificat i el seu impacte climàtic.
Mitjançant la certificació energètica es pot identificar si un habitatge o edifici presenta consums elevats i emissions altes de CO₂, així com les mesures de millora que podrien reduir aquestes magnituds i, alhora, rebaixar la despesa energètica de les llars. Les notícies destaquen que la qualificació energètica permet fer visibles les diferències de rendiment entre edificis que, aparentment, poden ser similars pel que fa a superfície o ubicació.
La rehabilitació energètica dels edificis és una eina clau per disminuir les emissions associades al sector residencial i avançar cap a objectius de neutralitat climàtica. Aquest debat té una importància especial en territoris on una part important del parc d’habitatges és anterior a les normatives modernes d’eficiència energètica.
Situació als Països Catalans En l’àmbit dels Països Catalans, diferents territoris han impulsat registres i campanyes informatives sobre l'eficiència energètica dels edificis, que han contribuït a fer més visible aquesta informació entre les persones consumidores i els agents del sector immobiliari.
A Catalunya aproximadament nou de cada deu edificis amb certificat energètic se situen entre les lletres D i G el 2026, de manera que excedeixen els nivells desitjables d’emissions de CO₂ i de consum d'energia primària no renovable. En canvi, només un de cada deu obté qualificacions A, B o C, associades a consums i emissions més moderats.
En el cas del País Valencià, s’ha informat que el 2022 al voltant del 84,5% dels edificis suspenien en eficiència energètica, en un parc d’habitatges on gairebé la meitat es va construir abans de l’existència de normativa específica en aquesta matèria. A les Illes Balears, les notícies han destacat l’extensió progressiva de la certificació energètica iniciada el 2013 i el paper d’aquest instrument en el context d’estratègies més àmplies de reducció d’emissions i transformació del model energètic de l’arxipèlag.
Referències
Categoria:Documents oficials Categoria:Urbanisme