El calau de Narcondam (Rhyticeros narcondami) és una espècie d'ocell de la família dels buceròtids (Bucerotidae). És endèmic de l'illa índia de Narcondam, a les illes Andaman.

Els mascles i les femelles tenen un plomatge diferent. El calau de Narcondam té la distribució més petita de totes les espècies de calaus asiàtics.

Descripció esquerra|miniatura|Detall del cap d'una femella. El calau de Narcondam és un calau petit de 66 cm de llarg. Els sexes difereixen en el plomatge. El mascle té el cap i el coll vermells, el cos negre i les parts superiors amb brillantor verdosa. Les femelles són totes negres. Tenen una taca blanca blavosa a la gola i la cua és blanca en tots dos sexes. Tots dos sexes tenen el bec amb alguns plecs a la part superior cap a la base de la mandíbula superior. La pell al voltant de l'ull és blavosa. L'iris del mascle és de color vermell ataronjat mentre que la femella té un marró oliva amb un anell groc pàl·lid. El bec és cerós i els solcs del casc són marronosos. El bec és rosat cap a la base. Les potes són negres i la sola és groga.

Comportament Vocalitzacions En vol, els adults tenen un crit de "ka-ka-ka" i de "ko ... kokoko..ko..kok.. kok.." al niu. Les cries del niu produeixen febles crits com si masteguessin.

Dieta i ecologia El calau de Narcondam és predominantment frugívor. Basant-se en les llavors de sota els arbres nidificants, es van identificar les següents espècies d'arbres alimentaris: croca de llevant (Anamirta cocculus), Capparis sepiaria, C. tenera var. latifolia, Garuga pinnata, Amoora rohituka, ametller índic (Terminalia catappa) i Ixora brunniscens.

En un estudi posterior es van registrar nou espècies de fruits a la dieta: Caryota mitis, Myristica andamanica, Artocarpus chaplasha, Dillenia indica, Sideroxylon longipetiolatum, Syzygium cumini, Ficus scandens, Ficus glomerata i altres espècies de Ficus.

Igual que altres calaus, també consumeixen invertebrats i ocasionalment s'alimenten de petits rèptils. De vegades foragiten els pigargs ventreblanc (Icthyophaga leucogaster) que volen massa a prop. En ser predominantment frugívors, tenen un paper important en la dispersió de llavors de figues i altres espècies vegetals. Les figues són importants en l'ecologia de moltes altres espècies de calaus insulars i són un factor rellevant que determina els patrons de distribució dels calaus als boscos.

Reproducció El període de reproducció s'estén com a mínim des del febrer fins a l'abril. L'espècie nia en forats del tronc o branques trencades d'arbres grans. La femella roman amagada a la cavitat del niu durant la posta d'ous i la cria dels pollets. En aquest moment, la femella perd les plomes de vol i, per tant, no pot volar. El mascle és qui proporciona aliment a la femella i als pollets. Generalment, una parella reproductora cria dues cries. Els ocells esdevenen reproductors a patir del quart any i aquests darrers representen el 46-53% de la població.

S'ha mantingut ocells en captivitat, però no s'han criat amb èxit. El 1972, S. A. Hussain va visitar l'illa de Narcondam i va capturar dos calaus adults i els seus pollets. Els dos pollets van ser portats a Bombai després que el mascle morís durant el viatge i la femella escapés a Tamil Nadu, per no ser mai més trobada. Els pollets van créixer i van viure durant uns 6 anys, però amb l'edat, la femella va mostrar una agressivitat creixent cap al seu germà mascle, i finalment el va ferir tan greument que va morir.

Hàbitat i distribució miniatura|Topografia de l'illa de Narcondam. L'ocell és resident de boscos mixtos força oberts que s'estenen per la major part de l'illa des del nivell del mar fins a uns 700 m. Tanmateix, la majoria dels nius de calau de Narcondam es troben per sota dels 200 m. Per niar i descansar, l'ocell prefereix boscos madurs no pertorbats i amb grans arbres. Els arbres de nidificació preferits són les espècies de Sideroxylon i Sterculia.

Tota la població (estimada en uns 200 ocells el 1905 i el 1984) està restringida a l'única illa de Narcondam, en la cadena d'illes Andaman. L'illa està coberta de boscos i s'eleva a una alçada d'uns 760 m sobre el nivell del mar. Està pràcticament desproveïda de presència humana. L'illa sovint és afectada per tempestes ciclòniques a la badia de Bengala. L'any 2000, es va fer una estimació de 434 ocells per a la població, amb una densitat de 54 a 72 ocells per quilòmetre quadrat a l'illa, que té una superfície d'uns 6,8 quilòmetres quadrats. S'ha estimat una densitat de llocs de nidificació de 2,8 parelles per quilòmetre quadrat.

Estat de conservació Recentment, s'ha observat certa presència humana a l'illa i des del 2009 el calau de Narcondam té un estat de conservació de vulnerable.

L'illa de Narcondam ha estat en el passat en gran part despoblada. Les cabres s'hi van introduir diverses vegades, i una visita el 1991 va revelar que les cabres salvatges havien proliferat al voltant d'un antic lloc de policia. El 2011, la Guàrdia Costanera Índia va proposar construir una estació de radar i una central de generació d'energia dièsel a l'illa. S'hi va oposar a causa de les amenaces d'un augment de l'activitat humana i les pertorbacions, i de l'amenaça per a diverses espècies endèmiques de l'illa, inclòs el calau. El pla va ser finalment cancel·lat pel Ministeri de Medi Ambient i Boscos el 2012. Tanmateix, arran de l'activitat de vigilància xinesa a la veïna illa Coco de Myanmar, el vistiplau per a l'estació d'escolta va ser concedit el juny de 2014.

Taxonomia L'espècie va ser descrita per Allan Octavian Hume el 1873. El calau de Narcondam es classifica dins del gènere Rhyticeros, que només es troba a l'Àsia. L'evidència molecular suggereix que els calaus es van originar a l'Àfrica. Les espècies estretament relacionades inclouen espècies com el calau fistonat (Rhyticeros undulatus) i el calau de Nova Guinea (Rhyticeros plicatus).

No es reconeixen subespècies, és una espècie monotípica.

Referències

Categoria:Rhyticeros Categoria:Ocells d'Àsia