(Londres 1805 - Reigate Surrey 1881). Paisatgista i aiguafortista anglès. Feu gala d'un talent precoç i va exposar dibuixos de paisatges a la Royal Academy quan tenia catorze anys. el 1822 conegué Linnell, el qual li va presentar William Blake dos anys més tard. Palmer havia tingut experiències visionàries des de la infantesa, i la influència que rebé de Blake va servir per intensificar encara més la seva inclinació mística inherent. L'any 1826 es traslladà a Shoreham, prop de Sevenoaks (Kent), on esdevingué la figura central del grup artístic conegut amb el nom dels Ancients i on va pintar les obres que actualment són considerades com les més famoses: paisatges carregats d'un sentiment de fecunditat panteista i de bellesa ultraterrenal. Cap al 1832 començà a declinar el que ell anomenava el seu "sentiment primitiu i pueril" envers el paisatge. Després de tornar a Londres l'any 1835, casar-se amb la filla de Linnell el 1837 i passar una lluna de mel de dos anys a Itàlia, el trencament amb la concepció visionària fou total. Les teles posteriors de Palmer seguiren un estil molt més convencional, topogràfic o pastorívol, força treballat i sovint ple de sentimentalisme. En els aiguaforts, tanmateix, hi restà alguna cosa de l'orientació anterior. Poc abans de morir treballava en una edició de les Èglogues de Virgili, traduïdes i il·lustrades per ell. L'obra de la seva primera època va romandre pràcticament oblidada fins als anys vint del , però des d'aleshores ha influït sobre diversos paisatgistes romàntics moderns, com és el cas de Paul Nash i Graham Sutherland. Hi ha importants obres seves a Londres (Museu Britànic, Tate Gallery, V&A), Oxford (Ashmolean) i Cambridge (Museu Fitzwilliam).Diccionart d'Art Oxford Ed. 62 Barcelona 1996
Referències
Categoria:Alumnes de la Merchant Taylors' School Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Pintors londinencs Categoria:Pintors britànics morts al segle XIX Categoria:Pintors britànics nascuts al segle XIX