El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans 1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona. 1984 - Barcelona: neix la primera nena proveta d'Espanya, per fecundació in vitro, amb l'equip de la biòloga Anna Veiga. 2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

Resta del món 927 - Anglaterra: després d'un llarg procés d'annexions, els diversos petits regnes de l'actual territori anglès s'unifiquen sota Etelstan i es forma el Regne d'Anglaterra. 1783 - Cadis: Primer número de la revista setmanal La Pensadora Gaditana, editada per Beatriz Cienfuegos. 1806 - Napoleó Bonaparte crea la Confederació del Rin després de vèncer en la batalla d'Austerlitz. 1885 - Leipzig, Imperi Alemany: a la Buchhändlerbörse, obre el primer museu del llibre, avui Deutsches Buch- und Schriftmuseum. 1937 - París: s'hi inaugura el Pavelló de la República de l'Exposició Internacional de París de 1937. 1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal. 1920 - Moscou: se signa el tractat de pau lituano-soviètic pel qual la Unió Soviètica reconeix la sobirania de Lituània. 2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelians i en captura dos en la denominada Operació Promesa Precisa.

Naixements Països Catalans 1618 - València: Llorenç Matheu i Sanç, jurista, poeta, humanista i polígraf valencià (m. 1680). 1751 - Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català. 1880 - Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat català (m. 1920). 1943 - Manresa: Montserrat Jou i Parrot, escaladora i alpinista catalana. 1946 - Calellaː Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (m. 2024). 1955 - Molins de Rei: Carme Figueras i Siñol, diplomada en físiques i política catalana. 1984 - Barcelona: Victoria Anna Perea Sánchez, primera persona que va nàixer per fecundació in vitro a Espanya, i sisena de tot el món.

Resta del món 1468 - Fermoselle (Zamora, Corona de Castella): Juan del Encina, poeta, músic i autor de teatre espanyol (m. 1529). 1778 - Roncastaldo, Loiano: Maria Dalle Donne, metgessa, ginecòloga, professora italiana, directora de la Universitat de Bolonya (m. 1842). 1797 - Hamburg: Adele Schopenhauer, autora alemanya (m. 1849). 1817 - Concord (Massachusetts, EUA): Henry David Thoreau, escriptor i filòsof estatunidenc (m. 1862). 1824 -Honfleur, Normandia (França): Louis-Eugène Boudin més conegut com a Eugène Boudin, un dels primers paisatgistes francesos a pintar a l'aire lliure (m. 1898). 1843 - Lió: Nina de Callias, escriptora, compositora, pianista i salonnière francesa (m. 1884). 1866 - Clichyː La Goulue, popular ballarina de cancan, figura mítica del París de la Belle Époque (m. 1929). 1874 - Świnoujście, Imperi Alemany, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (m. 1927). 1884 - Livorno, Regne d'Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor (m. 1920). 1886 - Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units. 1895 - Milton, Massachusetts (EUA): Richard Buckminster Fuller o senzillament "Bucky", dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor estatunidenc (m. 1983). Hamar, Noruega: Kirsten Flagstad, cantant noruega, una de les millors sopranos wagnerianes del s. XX (m.1962). 1904 - Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura de l'any 1971 i diplomàtic xilè (m. 1973). 1913 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 2008). 1917 - Chadds Ford, Pennsilvània, Estats Units:Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista. 1928 - Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990. 1935 - Nirasaki, Yamanashi (Japó): Satoshi Ōmura, bioquímic japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015. 1937 - Meudon, França: Lionel Jospin, polític francès, fou Primer Ministre de França entre 1997 i 2002. 1943 - Bouth, Anglaterra: Christine McVie, teclista, cantant i compositora, membre de Fleetwood Mac (m. 2022). 1947 - Caravaca de la Cruz: Mari Trini, cantant espanyola (m. 2009). 1952 - Pontevedra: Rosario Álvarez Blanco, filòloga gallega, professora universitària i acadèmica. Sofia: Irina Bòkova, política socialista, directora de la UNESCO de 2009 a 2017 i delegada de la Francofonia. 1953 - Lidingö, Suècia: John Ausonius, autor d'una sèrie d'atacs racistes comesos el 1991 i 1992 a les ciutats d'Estocolm i Uppsala. 1966 - Madrid: Ana Torrent, actriu espanyola, protagonista dels films Tesis, Cría cuervos i El espíritu de la colmena, entre d'altres. 1997 - Mingora, Pakistan: Malala Yousafzai, activista pakistanesa, Premi Internacional Catalunya 2013, Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.

Necrològiques Països Catalans 1431 - Barcelona: Felip de Malla, 17è president de la Generalitat de Catalunya, canonge degà d'Osca, almoiner de la seu d'Elna i ardiaca major de la seu de Barcelona. 1923 - Barcelona: Teresa Lostau i Espinet, pintora i ceramista catalana (n. 1884). 1959 - Barcelona (Barcelonès): Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català. 2026ː Barcelonaː Gilda Love, drag-queen i transformista catalana d'origen espanyol, la més longeva de l'Estat espanyol (n. 1925). Vimbodíː Luis Goytisolo Gay, escriptor català en llengua castellana (n. 1935).

Resta del món 1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador. 1536 - Basilea (Suïssa): Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (n. 1466). 1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes. 1724 - Nanquín (Xina): Cao Xueqín (en xinès: 曹雪芹; en pinyin: Cáo Xuěqín), també conegut com a Mengruan (夢阮), novel·lista, poeta, filòsof i pintor que va viure durant la dinastia Qing (m. 1763). 1733 - París: Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, dona de lletres i salonnière francesa molt influent (n. 1647). 1804 - Estats Units: Alexander Hamilton, polític i primer secretari del Tresor nord-americà. 1825 - Avinyó, França: Dorothea Schlözer, investigadora alemanya, la primera a doctorar-se en filosofia del país (n. 1770). 1897 - Villers-sur-Mer (França): Félix Godefroid, arpista i compositor belga (n. 1818). 1926 - Bagdad (Iraq): Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (n. 1868). 1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau de l'any 1930 (n. 1886). 1935 - París (França): Alfred Dreyfus, militar francès jueu d'origen alsacià. Acusat i condemnat per traïció abans de ser indultat i després rehabilitat (n. 1859). 1953 - Sart-lez-Spa (Bèlgica): Joseph Jongen, compositor belga (n. 1783). 1965 - Irene Parlby, política feminista i activista social canadenca, ministra i senadora (n. 1868). 1975 - İzmir, Turquia: Latife Hanım, política turca (n. 1898). 1996 - Oberdürnbach (Àustria): Gottfried von Einem, compositor austríac (n. 1918). 2002 - Madrid: Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (n. 1907). 2010 - Miami, EUA: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, que fou coneguda com la reina del bolero (n. 1922). 2014: Queens, Nova York (Estats Units): Tommy Ramone, bateria dels Ramones i productor musical (n. 1949). Hondarribia, Guipúscoa: Néstor Basterretxea Arzadun, escultor, pintor i director de cinema basc (n. 1924). 2017 - Nova Jersey (Estats Units): Charles Gordon Blazer va ser un dirigent esportiu estatunidenc. 2019 - Newburyport, Massachusetts (EUA): Fernando J. Corbató, informàtic estatunidenc, guanyador del Premi Turing (n. 1926). 2020 - Clearwater, Florida (EUA): Kelly Preston, actriu i model estatunidenca (n. 1962).

Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842). Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794). Sants que no figuren al Martirologi: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (); translació de les relíquies d'Amador d'Auxerre. Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462). Venerables Maria Teresa Kie­rocińska, monja (1946).

Església Ortodoxa Armènia (segons el calendari gregorià) 23 Margats (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Eusebi, fill de Basili, i 3.000 companys màrtirs.

Església Copta 5 Abib (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Marc d'Antioquia, màrtir (300); Claudià, patriarca.

Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià) Sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Jacob de Sarug (521).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 25 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 29 de juny del calendari julià. Sants: Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Maria, mare de Joan Marc, parent de Bernabé apòstol; Gregori d'Iraklia, metropolita; Pere de Rostov, príncep tàtar (1290); Andreu de Neu-Divejeno, arquebisbe; Nicandre de Pskov, monjo (1581)- Esglésies luteranes Nathan Söderblom, arquebisbe d'Uppsala.

Notes

12