El castell de la Manresana era una fortificació de la Manresana (Segarra), les restes del qual están declarades bé cultural d'interès nacional. Es troba al cim del turó al vessant del qual s'assenta el poble, que actualment pertany al municipi de Sant Ramon.

Història miniatura|esquerra|Ruïnes de l'antic castell miniatura|esquerra|Casal nou

Les primeres referències conegudes del castell es troben en dues convinences establertes el 1066 entre Eribau de Llobera, fill d'Amaltrud (germana del bisbe i vescomte Eribau d'Urgell), i el castlà Ramon, fill d'Oruça. Els Llobera, senyors del veí castell de Portell, senyorejaven també la Manresana sota el domini superior dels comtes de Cerdanya, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell.

Se'n coneixen alguns dels castlans durant el , com Guerau de la Manresana, que el 1183 signà el testament de Berenguer d'Alta-riba. Abans de mitjan , la Manresana passà dels Llobera als Ribelles, i el 1247, els Messina l'adquiriren a Arnau i Bernat de Ribelles. El 1379, Elionor de Messina es casà amb Hug de Copons, senyor del Llor.

Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, el senyor era Hug de Copons i de Calders, que el 1462 es va casar amb Beneta de Gualbes i de Casanova i prengué partit contrari al monarca; aquest acabà confiscant-li els béns, incloent la Manresana, i en la capitulació de Barcelona de l'octubre del 1472 en consta el lliurament a Joan de Cardona, ratificat per Ferran II el Catòlic el 1479.

El 1767, Carles III concedí el títol de marquès de la Manresana a Ramon Ignasi de Copons i d'Ivorra, senyor de la Manresana i baró de Cervelló. En aquesta època, el castell ja no tindria cap valor militar i seria reformat com a casal o masia, abandonat posteriorment.

El darrer propietari fou el marquès Alexandre de Sarriera i Bernat, que va rehabilitar l'edifici principal com a residència dels masovers. Cap al 1974, els edificis situats a l'extrem oriental del casal, coneguts com cal Daniel, foren adquirits per la família Giralt-Roig, que els van reformar.

Arquitectura Del castell primitiu, que constitueix un recinte de certa grandària amb diferents espais estances, se'n conserven diversos panys de mur mig enrunats, restes d'una torre i altres estructures de diverses èpoques, algunes de les quals serien d'època gòtica (segles ). Resta part de l'absis de l'església, amb una finestra oval i una porta gòtica així com un fragment de muralla atalussada d'uns 7 metres de llarg i uns 8 d'alçada.

Al primer tombant del replà s'aixeca un casal edificat pels marquesos al aprofitant part de l'antic castell, just al seu oest. És un gran edifici quadrangular adaptat al desnivell, de manera que a la part nord es forma una planta baixa semisoterrada, sobre la qual hi ha dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb façana principal a migdia, ja a dalt del replà, i una façana posterior al nord, molt per sota, amb accés independent. El parament és de pedra vista de mida petita i gran, carreuada als marcs de les obertures i les cantonades i ben carejada a la resta on es disposa en filades regulars.

L'actual façana principal és al migdia, amb les obertures alineades en tres eixos verticals: la porta d'accés rectangular i allindada, tres finestrals al pis molt ben emmarcats i amb arc de descàrrega, en forma de balconada el central, i tres òculs ovalats a les golfes. A la dreta de la porta, apareix una finestra i la cabina exterior d'una cisterna.

El mur oest, talment fent part de l'antiga muralla, és atalussat a la base i hi apareixen una sèrie de quatre espitlleres. En aquesta façana, hi ha poques obertures i sense cap ordre aparent, destacant una petita finestra cegada, amb la incisió conopial, al nivell del primer pis. Al mur est de les golfes, hi ressalta un finestró amb un perfil renaixentista a la llinda propi del , de ben segur manllevat del castell original.

Als baixos semisoterrats de la façana nord hi ha una porta rectangular allindada amb una peça monolítica amb perfil rodó capçada amb un arc de descàrrega. Al primer pis, hi ha un auster balcó central flanquejat a cada banda per un finestró, ben emmarcat a la dreta. Al segon, un finestral obrat recentment i un altre, ben emmarcat però cegat, a la dreta.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Sant Jaume de la Manresana Mas Falcó Palau Solterra-Barberà Castell de Barberà

Categoria:Castells gòtics de la Segarra Categoria:Monuments històrics de la Segarra Categoria:Patrimoni monumental de Sant Ramon Categoria:Edificis de Sant Ramon