Legotel gros Rev. (Aegotheles insignis) és una espècie d'ocell de la família dels egotèlids (Aegothelidae). Habita boscos poc densos de les muntanyes de Nova Guinea.

Descripció Amb una longitud corporal de 28–30 cm i un pes de 59–85 g, l'egotel gros és probablement el representant més gros de la família. El plomatge dels ocells és de color principalment marró i vermell fosc, amb diverses taques blanques a la part superior i al cap. La gola és clara, amb taques blanques brillants al pit i al ventre. La cua és llarga, les plomes de la cua són rectes, amb puntes lleugerament punxegudes. El parell central de plomes és més estret que els altres. El bec ample és més fort que el d'altres egotels. Les plomes de sobre de les orelles són allargades. Els bigotis de la cara són negres, sobre una base blanca. No hi ha dimorfisme sexual. El color de l'iris, depenent de l'edat, té diferents tons de marró (en individus joves, l'iris és més clar) i coincideix amb el color del plomatge. L'ornitòleg estatunidenc Thane K. Pratt va observar que els ocells joves tenen taques blanques més grosses, i els bigotis de la cara són més llargs que en els adults. La cua també és més llarga, i no totes les plomes de la cua es reemplacen després de la primera muda.

La mida dels ocells augmenta segons l'hàbitat des de l'oest fins a l'est de l'illa. Molts científics distingeixen dos morfismes de color diferents: marró i vermell, inherents tant als mascles com a les femelles. Potser aquest polimorfisme no és cert, ja que hi ha individus amb coloració intermèdia . Pratt creu que el color és un signe relacionat amb l'edat, amb un plomatge vermell que canvia a més fosc amb el temps.

Com altres membres de la família, l'egotel gros és principalment nocturn. Durant el dia, els ocells s'amaguen en forats d'arbres, piles de fulles caigudes i embolics de lianes. L'entrada al forat pot tenir fins a 20 cm d'alçada, i el diàmetre és de 9-10 cm. Se sap molt poc sobre les vocalitzacions de l'egotel gros. S'ha enregistrat diverses crides: una sèrie d'"ourr" ascendents, que s'assemblen lleugerament a un trinat, un "cuii" únic o repetit, i "foh... foh".

Distribució L'egotel gros viu a les muntanyes de les parts sud-est i est de l'illa de Nova Guinea, als territoris de països com Indonèsia i Papua Nova Guinea. L'àrea de la distribució és d'uns sis-cents trenta-set mil km² i inclou la badia de Cenderawasih, les serralades Bewani i Adelbert, la península de Huon i la serralada d'Owen Stanley. L'altitud varia de 1150 a 2800 m, i pot arribar als 3000 m. L'hàbitat predominant són els boscos montans verges, però també es troba en boscos secundaris, a les ribes dels rius i a les vores dels boscos. Pel que sembla, porta un estil de vida sedentari.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura el classifica com una espècie de risc mínim. Els ocells estan molt estesos en algunes regions de Nova Guinea, incloses les zones muntanyoses inaccessibles. Sovint se'ls observa a la regió de Kurram.

Dieta Els hàbits de caça i alimentació no s'han descrit, però el contingut intestinal suggereix que la dieta inclou insectes, particularment escarabats.

Reproducció S'ha trobat ocells en època de reproducció a l'abril, maig, agost i setembre, i no hi ha informació més precisa sobre la temporada de reproducció. Presumiblement, els ocells ponen ous en forats d'arbres, però fins ara no s'han descrit ni els nius ni els ous.

L'aspecte dels pollets és pràcticament desconegut. Els ocells joves de la forma vermella es van trobar al novembre.

Sistemàtica

L'egotel gros va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg italià Tommaso Salvadori (1835–1923) el 1876 (algunes fonts donen 1875) basant-se en un exemplar recollit a les muntanyes Arfak de la badia de Cenderawasih. Juntament amb l'egotel de Tate (Aegotheles tatei) i l'egotel de les Moluques (Aegotheles crinifrons), pertany al complex d'espècies "menys desenvolupades". Es caracteritzen per un bec ample i força fort, un plomatge vermell similar, especialment a les escàpules i les parts inferiors, plomes de la cua rectes amb puntes lleugerament punxegudes i plomes allargades per sobre de les orelles. Alguns científics els distingeixen en un gènere separat, Euaegotheles. Tanmateix, l'ornitòleg estatunidenc Storrs Lovejoy Olson va assenyalar que l'egotel gros i l'egotel de les Moluques no mostren una relació propera.

L'egotel de Tate, que viu a les planes de Nova Guinea, malgrat la diferència de mida i altres diferències morfològiques, és germà d'aquest tàxon, i anteriorment es van combinar en una sola espècie.Al mateix temps, l'ornitòleg canadenc Austin Loomer Rand (1905-1982), que va descriure l'Aegotheles insignis tatei el 1941, va observar que els ocells difereixen significativament de les altres dues subespècies de l'egostel gros conegudes en aquella època. La divisió es va produir sobre la base de la investigació de Pratt, publicada l'any 2000 i recolzada per la majoria dels científics moderns. Alguns científics proposen separar aquestes dues espècies en un gènere separat.

La distinció dels ocells del sud-est de Nova Guinea, particularment de la conca del riu Aroa, com una subespècie separada, l'Aegotheles insignis pulcher, no està recolzada, i per tant es considera que l'espècie és monotípica.

Referències

gros