Lincoln és una pel·lícula estatunidenca de l'any 2012 dirigida per Steven Spielberg i interpretada per Daniel Day-Lewis i Sally Field. Està basada en els últims anys de la vida del president dels Estats Units Abraham Lincoln, i els seus esforços per a ratificar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolia l'esclavitud. Va ser doblat al català el 2019, amb la veu de Xavier Fernández com a Lincoln i Mercè Montalà com a Mary Todd Lincoln.

El rodatge va començar el 17 d'octubre de 2011, i va acabar el 19 de desembre de 2011. Es va estrenar el 8 d'octubre de 2012 al Festival de Cinema de Nova York, i va eixir als cinemes a partir del 9 de novembre de 2012

Lincoln va rebre elogis de la crítica, amb moltes lloances adreçades a l'actuació de Day-Lewis. El desembre de 2012, la pel·lícula va ser nominada a set premis Globus d'Or, incloent-hi el de Millor Pel·lícula - Drama, Millor director per Spielberg i guanyant Millor Actor (Pel·lícula - Drama) per Day-Lewis. Als Premis Oscar 2012, la pel·lícula va ser nominada per a dotze premis, incloent-hi el de Millor Pel·lícula. Va guanyar per Millor Disseny de Producció i Millor Actor per Day-Lewis.

La pel·lícula va ser un èxit comercial. En els primers mesos del llançament fins a abril 2013 va recaptar 275 milions de dòlars.

Argument El gener de 1865, el president Abraham Lincoln espera que la Guerra Civil acabi en un mes. No obstant això, està preocupat perquè la Proclamació d'Emancipació sigui descartada pels tribunals una vegada que la guerra hagi acabat, la Tretzena Esmena sigui derrotada i tornin els estats esclavistes. Lincoln creu que és imprescindible aprovar l'esmena a final de mes per a eliminar així qualsevol possibilitat que els esclaus que ja van ser alliberats puguin tornar a ser esclavitzats. Els republicans radicals temen que la modificació simplement sigui derrotada per alguns demòcratesn que volen retardar la ratificació, ja que encara no està garantit que els estats de la frontera hi donaràn suport, o bé donen prioritat a que la guerra acabi. Encara que finalment tots pugin a bord, per a l'esmena és menester igualment el suport de diversos congressistes demòcrates. Amb dotzenes de demòcrates decepcionats després de sortir perdedors en les campanyes de reelecció durant la tardor de 1864, alguns dels assessors de Lincoln creuen que el president ha d'esperar fins que el nou Congrés hagi pres possessió, fet que probablement obriria el camí a la seva proposta de modificació. Lincoln, però, es manté ferm pel que fa a que l'esmena estigui en vigor i el tema de l'esclavitud fos legislat definitivament abans que s'acabi la guerra i readmeti a la Unió els estats de sud.

Les esperances de Lincoln per a l'aprovació de l'esmena es basen en el suport de Francis Preston Blair, un dels fundadors de el Partit Republicà; la seva influència pot assegurar que tots els membres de la facció republicana conservadora occidental i d'estats fronterers donin suport a l'esmena. Amb la victòria de la Unió en la guerra civil, que sembla molt probable i molt esperada, però encara no és un fet consumat, Blair està disposat a posar fi a les hostilitats tan aviat com sigui possible. Per tant, a canvi del seu suport, Blair insisteix que Lincoln li permeti participar immediatament en les negociacions de pau. Aquesta és una complicació per als esforços de modificació de Lincoln ja que ell sap que una part important del suport que ha obtingut de la modificació és de la facció radical republicana per a qui una pau negociada que deixa intacta l'esclavitud és moralment inacceptable. No es pot continuar sense el suport de Blair, però, Lincoln autoritza a contracor la missió de Blair.

Mentrestant, Lincoln i el Secretari d'Estat William H. Seward treballen per assegurar els vots demòcrates necessaris per a l'esmena. Lincoln suggereix que es concentrin en els demòcrates del president sortint, ja que ja han perdut la reelecció i així se sentiran lliures de votar com els plagui, en lloc d'haver-se de preocupar de com el seu vot afectaria una futura campanya de reelecció. Com que aquests últims també hauràn de trobar feina i Lincoln tindrà molts llocs de treball federals per omplir a mesura que inicii el seu segon mandat, veu això com una eina que pot utilitzar. Lincoln i Seward estan disposats fins i tot a oferir suborns monetaris als demòcrates, autoritzen a contactar a congressistes demòcrates amb ofertes de llocs de treball federals a canvi d'un vot a favor de l'esmena.

Quan els enviats de la Confederació són a punt per reunir-se amb Lincoln, ell els ordena que es mantinguin fora de Washington, ja que l'esmena s'acosta a un vot a la Cambra. En el moment de la veritat, Thaddeus Stevens decideix moderar les seves declaracions sobre la igualtat racial per ajudar les possibilitats de l'aprovació de l'esmena. Circula el rumor que hi ha representants de la Confederació a Washington a punt per parlar de la pau, cosa que porta tant els demòcrates com els republicans conservadors a defensar l'ajornament de la votació sobre l'esmena. Lincoln nega explícitament que aquests emissaris estiguin o hagin d'estar en la ciutat —amb el que tècnicament no està faltant a la veritat, ja que ell els havia ordenat que es mantinguessin lluny— i l'esmena és finalment aprovada per un marge de dos vots.

Quan Lincoln es reuneix després amb els confederats, els diu que l'esclavitud no es restablirà, que el nord s'ha unit a la ratificació de l'esmena, i que algunes de les legislatures dels estats de sud seran remodelades. El 3 d'abril visita el camp de batalla a Petersburg, (Virginia), on intercanvia unes paraules amb el general Ulysses S. Grant. Sis dies més tard, Grant rep la rendició del general Robert E. Lee.

El 14 d'abril, Lincoln està reunit amb membres del seu gabinet, discutint possibles mesures futures per facultar els negres quan li recorden que la primera dama l'espera per portar-los a la seva vetllada al Teatre Ford. Ell diu: «Suposo que és hora d'anar-me, encara que preferiria romandre aquí». Després es assassinat per John Wilkes Booth mentre assisteix a una representació de l'obra Our American Cousin. L'endemà al matí, a la Casa Petersen, un metge anuncia que Lincoln ha mort i llavors el secretari de Guerra dels Estats Units Edwin M. Stanton proclama: «Ara pertany a la posteritat». El film conclou amb un flashback durant el qual Lincoln pronuncia el seu segon discurs inaugural que acaba amb les paraules «Sense malícia cap a ningú, amb caritat per a tothom».

Crítica «El mèrit [de Steven Spielberg] de la proposta és innegable: mai abans una negociació política (la tramitació de l’esmena que va permetre abolir l’esclavitud als Estats Units) havia condensat a la pantalla tanta tensió moral i tanta emoció intel·lectual.» Uns crítics troben que el film no va er un retrat històricament correcte de Lincoln, que és un film històric amb certa llibertat artística per a mantenir una línia dramàtica, sobretot en els personatges secundaris.

Repartiment Daniel Day-Lewis: Abraham Lincoln Sally Field: Mary Todd Lincoln Tommy Lee Jones: Thaddeus Stevens Joseph Gordon-Levitt: Robert Todd Lincoln Tim Blake Nelson: Richard Schell James Spader: William N. Bilbo Jackie Earle Haley: Alexander Stephens Grainger Hines: Secretària Gideon Welles Jared Harris: Ulysses S. Grant David Strathairn: William Seward John Hawkes: Robert Latham Walton Goggins: Wells A. Hutchins Lee Pace: Fernando Wood Hal Holbrook: Francis Preston Blair, Sr. Bruce McGill: Edwin Stanton Gregory Itzin: John Campbell Peter McRobbie: George H. Pendleton Gulliver McGrath: Tad Lincoln Dakin Matthews: John Usher S. Epatha Merkerson: Lydia Smith Joseph Cross: John Hay David Costabile: James Mitchell Ashley Stephen Spinella: Asa Vintner Litton

Premis i nominacions Premis 2013. Oscar al millor actor per Daniel Day-Lewis 2013. Oscar a la millor direcció artística per Rick Carter i Jim Erickson 2013. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Daniel Day-Lewis 2013. BAFTA al millor actor per Daniel Day-Lewis Nominacions 2013. Oscar a la millor pel·lícula 2013. Oscar al millor director per Steven Spielberg 2013. Oscar al millor actor secundari per Tommy Lee Jones 2013. Oscar a la millor actriu secundària per Sally Field 2013. Oscar al millor guió adaptat per Tony Kushner 2013. Oscar a la millor banda sonora per John Williams 2013. Oscar al millor muntatge per Michael Kahn 2013. Oscar a la millor fotografia per Janusz Kaminski 2013. Oscar al millor vestuari per Joanna Johnston 2013. Oscar a la millor edició de so per Andy Nelson, Gary Rydstrom i Ron Judkins 2013. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica 2013. Globus d'Or al millor director per Steven Spielberg 2013. Globus d'Or a la millor banda sonora original per John Williams 2013. Globus d'Or al millor actor secundari per Tommy Lee Jones 2013. Globus d'Or a la millor actriu secundària per Sally Field 2013. Globus d'Or al millor guió per Tony Kushner 2013. BAFTA a la millor pel·lícula 2013. BAFTA al millor actor secundari per Tommy Lee Jones 2013. BAFTA a la millor actriu secundària per Sally Field 2013. BAFTA al millor guió adaptat per Tony Kushner 2013. BAFTA a la millor banda sonora original per John Williams 2013. BAFTA a la millor fotografia per Janusz Kaminski 2013. BAFTA al millor disseny de producció per Rick Carter i Jim Erickson 2013. BAFTA al millor vestuari per Joanna Johnston 2013. BAFTA al millor maquillatge i perruqueria per Lois Burwell i Kay Georgiou

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 2012 Categoria:Pel·lícules de drama històric Categoria:Pel·lícules biogràfiques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules sobre la Guerra de Secessió Categoria:Pel·lícules dirigides per Steven Spielberg Categoria:Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 2012 Categoria:Pel·lícules ambientades a Virgínia Categoria:Pel·lícules ambientades a Washington DC Categoria:Pel·lícules amb música de John Williams