miniatura|Jean-Nicolas Pache Jean-Nicolas Pache (Verdun, 5 de maig de 1746 - Thin-le-Moutier, Ardenes, 18 de novembre de 1823) fou un polític francès, actiu durant la Revolució francesa.
Orígens El seu pare, Nicolas Pache, era originari d'Oron a Vaud i s'instal·là a la Lorena on es casà amb Jeanne Lallemand. Jean-Nicolas Pache nasqué a Verdun el 5 de maig de 1746.Revue d'histoire vaudoise, année 1925 No se sap gairebé res sobre la seva infantesa llevat que el seu pare havia estat guàrdia suís al servei de la comtessa de La Marck, i després guàrdia de la casa del mariscal de Castries.
El mariscal de Castries s'interessà pel jove Pache com si fos el seu fill, el 1774 l'envià a l'Escola Reial d'Enginyers de Mézières on hi conegué Gaspard Monge, al qui li va unir una estrega i llarga amistat.François Pairault - Gaspard Monge, le fondateur de Polytechnique - Editions Tallandier - 2000. Page 30, François Pairault cita Eugène Eschassériaux, tatara-nét de Gaspard Monge, parlant de la relació entre els dos homes que le talent, la communauté d'idées devaient fortifier El duc de Castries serà alhora preceptor d'ambdós infants, i quan esdevingué Ministre de Marina oferí al seu protegit el càrrec de Primer Secretari i proveïdor general de queviures, que va deixar el 1784.
La protecció de Charles Eugène Gabriel de La Croix de Castries preveia que hagués de casar-se amb Marie-Marguerite Valette (1746-1786), filla natural de Castries i Marie-Anne Françoise de Noailles (1719-1793)Marie-Anne Françoise de Noailles s'havia cast després de 1744 amb Louis-Engelbert Pierre de La Marck-Schleiden, comte de La Marck (1701-1773). Vegeu La Marck Van tenir una filla, Marie-Sylvie, nascuda el 1777, i un fill, Jean, nascut en 1779 (que va prendre el nom de Marin-Pache). Però la seva esposa va morir en 1786 i fou la seva mare, Jeanne Lallemand, qui s'ocupà de l'educació dels seus fills.
Probablement gràcies a la família Curchod, Pache es relacionà amb els representants de la banca suïssa a París i amb el més célebre d'ells, Jacques Necker, qui li va proporcionar la feina de controlador de la Casa del Rei. El 1784 abandonà els seus càrrecs i marxà a Suïssa (potser a Ginebra), on dos anys més tard va perdre la seva esposa.
Tornà a París poc abans de la revolució de 1789, posant-se sota la direcció de Gaspard MongeFrançois Pairault - Gaspard Monge, le fondateur de Polytechnique - Editions Tallandier - 2000 Deixà els seus fills al càrrec de la seva mara en una propietat del mariscal de Castries, reconegut per la seva hostilitat a la revolució francesa. Una multitud va envair la propietat als inicis de la revolució i la va sotmetre al pillatge. Tanmateix, Pache era influït per les idees de Jean-Jacques Rousseau, que d'antuvi no semblava predisposat als excessos revolucionaris.
L'agost de 1791, tot i que no ocupava encara cap càrrec oficial, adquirí una antiga abadia amb terres de llavor a Thin-le-Moutier. Havia pertangut al Seminari de Reims, havia estat declarada bé nacional i venuda en subhasta, però el seu primer pripietaeri no havia pogut fer els pagaments. En l'escriptura de venda, Pache es declara com simple ciutadà de París i antic primer secretari de la Marina.Louis Pierquin - Mémoires sur Pache, Ministre de la Guerre en 1792 et Maire de Paris sous la Terreur. Sa retraite à Thin-le-Moutier- Charleville, Édouard Jolly libraire-éditeur - 1900.
Els inicis en política Membre de la secció del Luxemburg (residia a l'alt del carrer de Tournon a una residència de la família de Noailles), hi creà pel gener de 1792 la Societat Patriòtica del Luxemburg on va rebre els seus amics els científics Gaspard Monge, Meusnier de la Place i Vandermonde, així com Hassenfratz. Els estatuts de la societat precisen que el seu objectiu és donar a conèixer a la gent els deures i les obligacions de cada ciutadà en el funcionament de la Constitució.
Jean-Marie Roland el nomenà cap de gabinet en el primer ministeri girondí compost per Dumouriez i acceptat per Lluís XVI. Encara que eren d'opinió ben radical, va atreure l'atenció tant de Roland com de la seva esposa per la seva calma, capacitat de treball i simplicitat. A les seves Mémoires, Madame Roland el descriu arribant tots els dies a les set del matí amb un tros de pa a la butxaca.Mémoires de Madame Roland - Réédité en 1986 au Mercure de France Després, a demanda de Joseph Servan, fou assistent en el seu ministeri, aclaparat de feina. En juny de 1792 va participar de la desgràcia dels ministres girondins, dels qui se n'havia distanciat, i retornà a la seva secció. Posteriorment va rebutjar nombrosos càrrecs com el d'intendent de guardamobles.
Ministre de guerra Pel setembre de 1792 li van oferir el ministeri de Marina, però el rebutjà i proposà al seu amic Gaspard Monge. A petició de Monge acceptà una missió a Toló. El 3 d'octubre de 1792, quan eren treballant plegats a Toló, fou nomenat ministre de guerra per recomanació de Jean-Marie Roland.
Com a ministre va decretar el reclutament d'homes que es consagraren amb passió als esdeveniments revolucionaris, menter que procurava fer una renovació similar dels quadres militars. El més cèlebre dels nous entrants al ministeri fou Jacques-René Hébert, director del diari Père Duchesne i que fou testimoni (gener de 1793) del casament de la filla de Pache, Sylvie amb François-Xavier Audouin, revolucionari nomenat per ell mateix alt funcionari del ministeri de guerra.
Com a ministre també reformà l'administració de queviures, dels hospitals, de l'abillament i de l'armament, cosa que fou criticada pels seus adversaris polítics i pel general Dumouriez, aleshores cap de l'exèrcit de la República. Dumoriez, qui també havia estat ministre de guerra (del 13 al 18 de juny de 1792), havia criticat l'organització anterior del ministeri.Jean-Paul Bertaud - Valmy, la démocratie en armes - Édition Gallimard/Julliard 1989 - p.123
Pache intentà també contenir en el seu rol militar al general Dumoriez, qui tenia grans ambicions polítiques i certa aureola després del seu paper a les batalles de Valmy i Jemmapes. El general intrigava amb nombrosos polítics parisencs i alhora mantenia contactes secrets amb les potències estrangeres aleshores oposades a la República Francesa. Més encara que Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier i abans que Napoleó Bonaparte, intentà inventar una figura nova en la política francesa, la de general, darrer recurs del polítics, en la frontera entre la cosa militar i la cosa política, i criticant el seu ministre.David A.Bell - La Première Guerre totale - Edition Champ Vallon - 2010
Malgrat tot això aconseguí mantenir-se en el càrrec quatre mesos en els que va lluitar per mantenir les prerrogatives dels polítics vis-a-vis amb els de la jerarquia militar. Per a un dels seus adversaris, el convencional Louis Sébastien Mercier, el seu paper fou el més nefast per als interessos del país que tots els exèrcits de la coalició,Louis Sébastien Mercier -Le Nouveau Paris - Paris - Fuchs -1798 tot i que durant el seu mandat les tropes franceses venceren a Valmy i Jemmapes, ocuparen Bèlgica i el marge esquerre del Rin, traspassant els límits naturals del territori dominat per l'antiga monarquia. Alhora va renovar els quadres del ministeri per tal de garantir el poder polític, cosa que beneficiaria als seus successors, però aquests revolucionaris que va introduir se comportaren sovint com a apparatchiks.André Corvisier - Histoire militaire de la France - Tome 2 p.231 - Quadrige/P.U.F. 1997
Finalment, a finals de gener de 1793 els girondins, que havien patit la dimissió de Jean-Marie Roland com a ministre de l'interior, van fer plegar Pache del ministeri de Guerra i el substituïren per un amic de Dumouriez, Beunonville (4 de febrer de 1793). Però el nou ministre, per una ironia de la història, fou lliurat a l'enemic l'abril de 1793 pel mateix general Dumouriez, qui veia com eren descoberts els seus projectes de traïció.
L'alcaldia de París L'11 de febrer de 1793 fou elegit i proclamat 14è alcalde de París amb 11.881 vots sobre 15.191 votants. A la comuna de París hi retrobà Hébert elegit substitut del procurador.
Ben aviat elegit, hagué d'enfrontar-se a una crisi de subsistències i a l'augment del preu dels aliments. Aquesta qüestió restarà punyent durant tot el seu mandat. A penes nomenat, un grop de dones li demanà que les autoritzés a demanar a l'assemblea sobre el preu dels aliments i un càstig als acaparadors. Les va respondre que no calia el seu permís per a exercir llur dret de petició, però les encoratjà a fer-ho en un ambient tranquil.Albert Mathiez - La Vie chère et le mouvement social sous la Terreur - Armand Colin, 1927. Réédition :, Payot, 1973 Però el moviment s'amplificà. L'endemá 25 de febrer començaren els pillatges a la rue des Lombards i es propagaren mentre el comandant de la guàrdia nacional, Santerre, es trobava a Versalles. Pache va fer una proclama apel·lant a la calma i es va trobar amb un dels grups pertorbadors a la rue de la Vieille Monnaie sense resultat. Ell mateix va fer arrestar un gendarme que va sorprendre fent pillatge. La calma va tornar després d'uns dies. miniatura|Divisa republicana posada per J.N.Pache als murs dels edificis públics parisencs Constantment Pache exhortà a desconfiar dels agitadors i pressionà a la Convenció a limitar la llibertat econòmica dels negociants.Isabelle Fourneron, « La décentralisation de l'administration des subsistances. Pache et la Commune de Paris, février-septembre 1793 », in Annales historiques de la Révolution française, 306, 1996, p. 649-673 També els va explicar de forma senzilla i lacònica, en publicació, què no controlar els lliuraments de béns era contrària al bon subministrament de París.Adolphe Thiers - Histoire de la Révolution Française - fin du chapitre XI - Paris - Lecointre et Durey - 1823-27
Més simbòlicament, va fer inscriure als frontons dels establiments públics de la capital la divisa proposada per Antoine-François Momoro: Llibertat, igualtat, fraternitat.Gérard Walter, Notes et commentaires et tables analytiques des personnages, Edition de l'Histoire de la Révolution Française de Michelet dans la collection de la Pléiade 1989
Hagué d'enfrontar-se regularment a manifestacions i moviments de les seccions parisenques. El 10 de març de 1793 va reposar als representants d'un moviment insurreccional que volia capturar físicament als 22 diputats girondins de la Convenció. Aquell dia, la comuna no gosà afavorir un moviment els esperits del qual estaven més preparats i s'indignà força.Adolphe Thiers - Histoire de la Révolution Française - Paris - Lecointre et Durey - 1823-27
L'abril i maig de 1793 la tensió entre girondins i montagnars continuava. El 15 d'abril 35 de les 45 seccions de la Comuna adoptaren una petició demanant l'expulsió dels 22 diputats girondins de la Convenció. Pache la signà després d'algunes vacil·lacions i encapçalà la delegació que la portà a la Convenció.