El gavotí menut (Aethia pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels àlcids (Alcidae). D'hàbits pelàgics, cria sobre vessants rocoses, penya-segats costaners i platges de la costa de la Península de Txukotka, illes Pribilof, Aleutianes i altres del Pacífic boreal. Més tard es dispersa més cap al sud, entre les costes del sud d'Alaska i el nord del Japó.
Dieta i alimentació El gavotí menut s'alimenta principalment de copèpodes calanoides, en particular els del gènere Neocalanus. També mengen eufausiacis, pteropòdids i altres espècies de zooplàncton. Les cacen en aigües estratificades on les surgències i les termoclines fan que aquestes preses s'agrupin. Com tots els àlcids, són bussejadors de persecució, utilitzant les ales per impulsar-se i "volar" sota l'aigua. Són depredadors voraços, consumint el 86% del seu pes corporal cada dia.
Reproducció esquerra|miniatura|Una membre del personal del Refugi Nacional de Vida Silvestre Marítim d'Alaska sostenint un gavotí menut.|200x200px El gavotí menut és molt colonials, nien en esquerdes rocoses en colònies de fins a un milió d'ocells. Aquestes colònies sovint es barregen, amb altres espècies d'àlcids que nien i competeixen amb el gavotí menut. Si bé aquesta coexistència amb altres espècies pot aportar els beneficis de la protecció contra els depredadors, el gavotí menut és vulnerable a ser desplaçat dels llocs de nidificació pel gavotí emplomallat (Aethia cristatella) més grossos. Pon un sol ou i l'incuba durant un mes, després del qual neix un pollet negre semiprecocial. Ambdós pares comparteixen les tasques d'incubació, així com les tasques de cria i alimentació. A diferència de molts àlcids, que s'alimenten amb peixos que es porten transversalment al bec, els pollets de gavotí menor s'alimenten amb copèpodes i altres zooplànctons d'una bossa sublingual, igual que altres àlcids petits. Els pollets no reben més cures parentals després de volar i es submergeixen per caçar tan bon punt abandonen el niu.
Estat i conservació El gavotí menor és vulnerable als vessaments de petroli i a les espècies introduïdes. La introducció de guineus àrtiques (Vulpes lagopus) a moltes de les illes Aleutianes va provocar l'extinció de l'espècie en moltes d'aquestes illes, i les rates també són un problema en moltes illes. No obstant això, actualment encara són una espècie molt comuna i la UICN no les considera amenaçades.
Referències
Categoria:Aethia Categoria:Ocells d'Àsia