miniatura|Països de la península coreana: Corea del Nord en taronja i Corea del Sud en blau. Les seves capitals respectives, Pyongyang i Seül es mostren amb punts vermells. La crisi a Corea de 2013 es va desencadenar al febrer del 2013, a causa d'una prova nuclear realitzada per part de Corea del Nord en resposta a la resolució 2087 del Consell de Seguretat de l'ONU sol·licitada pels Estats Units, que la va sancionar pel llançament del satèl·lit Kwangmyongsong-3Resolució 2087 del Consell de Seguretat
La prova nuclear va portar als Estats Units a sol·licitar novament al Consell de Seguretat l'aplicació de més sancions contra el govern nord-coreà, el que es va produir a través de la resolució 2094. Dies després, Corea del Sud i Estats Units van anunciar que es reforçarien les maniobres militars conjuntes que porten a terme anualment. En resposta a aquestes maniobres, Corea del Nord va anul·lar el pacte de no-agressió que mantenia amb Corea del Sud i va tallar les línies de comunicació directes amb el seu veí.
El 29 de març, dos bombarders B-2A nord-americans amb capacitat nuclear van llançar projectils davant del mar de Corea.EE.UU. emplaza "B-2A" en la Península Coreana el que va ser considerat per Pyongyang com l'inici de la guerra contra la seva nació. Ha arribat el moment de demostrar el poder del Songun (força militar) de Corea. El 30 de març, Corea del Nord va anunciar que entrava en «estat de guerra».
Des de la finalització de la Guerra de Corea amb un armistici el 1953, la tensió a la península coreana mai no ha desaparegut, a causa de la successió de diversos moviments militars a banda i banda de la frontera i en els mars adjacents per part dels dos països i la resta de potències regionals.
Antecedents
Llançament del Kwangmyongsong-3 2 El 12 de desembre de 2012, per commemorar els 100 anys del naixement del fundador de la república Kim Il-sung, Corea del Nord va llançar a l'espai un satèl·lit artificial anomenat Kwangmyŏngsŏng-3 2.
Després del llançament immediatament es va desfermar la polèmica pel fet que, a petició dels Estats Units, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar noves sancions contra el país socialista, amb l'al·legat que el llançament en realitat va consistir en una prova d'un míssil balístic. El llançament va sorprendre a molts, diversos mitjans de premsa del món, incloent mitjans de la Xina, Rússia i Japó van publicar que Corea del Nord havia entrat a la fila dels països capaços de fabricar i llançar satèl·lits al món.El lanzamiento del satélite con fines pacíficos es el legítimo derecho de la RPDC La Comandància de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord va informar que tant el satèl·lit com el llançador espacial i els seus residus "no constitueixen factors que amenacin la seguretat dels Estats Units"Voces del planetaNORAD: North Korea Launches ‘Object’ Into Orbit
El govern nord-coreà va assegurar que el llançament va ser únicament per posar un satèl·lit en òrbita, i va negar que es tractés d'una prova bèl·lica. El 22 de gener el govern nord-coreà va procedir a registrar-lo davant les Nacions Unides, tot indicant que es tractava d'un satèl·lit d'observació de la Terra destinat a vigilar els cultius, els recursos forestals i els desastres naturals i que tenia un període nodal de 95 minuts 25 segons.Nota verbal de data 22 gener 2013 dirigida al Secretari General per la Missió Permanent de la República Popular Democràtica de Corea davant les Nacions Unides (Viena)
No obstant això, la majoria de les nacions del món van condemnar l'acció, fins i tot la Xina -que per un pacte militar està obligada a defensar Corea del Nord en cas d'agressió-va assegurar no estar d'acord amb el que ha passat. A més, els històrics rivals de Corea del Nord, Estats Units, Japó i Corea del Sud van afirmar que això es tractava d'una prova militar i amb finalitats bèl·liques; amb l'única missió de provocar els seus adversaris polítics.
Després del llançament, els nord-coreans van celebrar l'esdeveniment. L'endemà, Corea del Nord va realitzar una multitudinària celebració a la plaça Kim Il-sung a Pyongyang per donar a conèixer l'èxit de l'operació.
Sancions del Consell de Seguretat de l'ONU Després del llançament de la petició del Japó, Estats Units i Corea del Sud,La ONU amenaza a Corea del Norte si vuelve a lanzar un misil balístico el Consell de Seguretat de l'ONU va realitzar una reunió per tractar l'esdeveniment i, com a resultat d'això, van emetre una declaració on els 15 membres del consell consideraven que el llançament havia estat una prova de míssil balístic.
Finalment, el 22 de gener de 2013, es va arribar a la conclusió de sancionar Corea del Nord pel llançament del satèl·lit, un fet que el Consell de Seguretat va considerar com una prova de míssil balístic. Per la seva banda Corea del Nord va denunciar que les sancions del Consell de Seguretat van ser imposades sota el patrocini dels Estats Units amb la finalitat d'entorpir el desenvolupament econòmic i tecnològic nord-coreà, afirmant que la tecnologia de coets emprada per al llançament de satèl·lits és la mateixa que la usada per als míssils balístics.ONU condena pruebas nucleares de Corea del Norte pero calla frente a EEUU, Israel, Pakistán e India
Resposta de Corea del Nord Després de les sancions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, el 23 de gener el govern de Corea del Nord va anunciar la continuació de les seves proves i que ja no només es dedicarien a míssils, sinó netament a l'esforç nuclear amb finalitats bèl·liques. A més, van amenaçar directament al seu enemic nord-americà, tot anunciant que podrien llançar míssils de llarg abast contra aquest país.
El govern nord-coreà va acusar els Estats Units de liderar a les Nacions Unides un "moviment contra el Nord sense precedents" i obstaculitzar mitjançant noves sancions contra els esforços de Pyongyang per desenvolupar la seva economia. La televisió estatal va declarar, a més, que "aquest fet ha provat una vegada més que el Nord ha de defensar la seva sobirania per si mateix. Ha quedat clar que no pot haver desnuclearització de la península coreana abans que el món no s'hagi desnuclearitzat ".
Després d'aquestes declaracions, Estats Units va demanar al país asiàtic de no realitzar un tercer assaig nuclear (els dos primers van ser el 2006 i 2009). Els nord-americans van enviar Glyn Davies a Corea del Nord per evitar aquest tercer assaig.
Prova nuclear El 12 de febrer de 2013, tot i els "advertiments" de l'ONU, Corea del Nord va efectuar una prova nuclear com a prova bèl·lica. La prova atòmica va ser la més poderosa en la història del país i ocasionar un sisme de magnitud estimada entre 4,9 i 5,2 en l'escala de Richter, segons els informes del Servei Geològic dels Estats Units i els seus homònims de la Xina, Corea del Sud i Japó. Les coordenades de l'epicentre van ser , ubicades al comtat de Kilju, on hi ha la zona de proves atòmiques de Punggye-ri.
El tercer assaig atòmic que duia a terme Corea del Nord, després dels realitzats el 2006 i 2009, va suposar un clar desafiament a l'ONU i als Estats Units, però també a la Xina, que havia advertit el seu veí que no l'efectués. El país socialista va desafiar fortament als seus opositors amb aquest assaig nuclear; a més, va declarar que estava igualat militarment contra ells i que estava llest per respondre en cas de qualsevol atac. Cal assenyalar que Corea del Nord justificava el seu programa nuclear en considerar-lo "una mesura de defensa pròpia" amb la qual es garantia el seu poder contra les "polítiques hostils dels Estats Units, recolzades pel seu aliat, Corea del Sud". Mentrestant, Corea del Sud va condemnar l'atac, però, per contra, va afirmar que tant Washington DC com Pequín van ser prèviament avisats d'aquesta prova atòmica.
Les reaccions per la prova van ser variades:
El president dels Estats Units, Barack Obama, va assegurar que la prova era "una provocació" i va apel·lar a unes "ràpides" i "creïbles" respostes de la comunitat internacional. "Els Estats Units portaran a terme les mesures necessàries per defensar els seus aliats. I ho faran en coordinació amb els seus socis", va afegir. El govern sud-coreà, a través de la seva nova presidenta, Park Geun-hye, va manifestar la seva enèrgica condemna a l'acció del seu veí del nord, i va manifestar que aquesta acció constituïa una greu amenaça per a la pau a la península de Corea. Alhora, va prometre "fermesa" davant la provocació William Hague, ministre d'Exteriors del Regne Unit, va condemnar "enèrgicament" la prova nuclear de Corea del Nord i va anunciar que el seu Govern donaria suport a una "forta resposta" en el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Rússia va condemnar "fermament" la prova nuclear, en considerar el fet com una violació de les resolucions de l'ONU. "Condemnem aquestes accions i, al costat del llançament d'un coet balístic dut a terme a principis (de desembre), creiem que són una violació de les resolucions del Consell de Seguretat", segons van dir a l'agència Interfax fons dels Ministeri d'Afers Exteriors d'aquell país. El Secretari General de les Nacions Unides, el sud-coreà Ban Ki-moon, va assenyalar que la prova nuclear "clara i greu violació de les resolucions del Consell de Seguretat". També va declarar que confiava que els 15 membres adoptessin les "accions adequades". El govern nord-coreà va sostenir que les proves nuclears eren una resposta a la política hostil dels Estats. Units. contra la seva nació i a les sancions que Occident li havia imposat pel llançament del satèl·lit Kwangmyŏngsŏng-3.
El govern de Corea del Nord es va separar del Tractat de No Proliferació Nuclear, el que va amenaçar encara més la seguretat mundial. Estats Units i Corea del Sud es van alarmar, ja que els nord-coreans començaven a significar una amenaça important per a tots dos països. A més, Xina, que havia estat el principal aliat de Pyongyang, considerava acceptables les sancions contra Corea del Nord i disminuïa la seva ajuda al país; la qual cosa va despertar la polèmica a la península, si bé, paradoxalment, el govern xinès va declarar que no abandonaria a Corea del Nord tot i donar suport a les sancions, ja que segons Xina les sancions del Consell de Seguretat de l'ONU no eren la via adequada per resoldre el conflicte i l'única solució correcta era mantenir negociacions i atendre les preocupacions de totes les parts implicades d'una manera equilibrada.
Exercicis militars de Corea del Sud i Estats Units miniatura|Imatge d'un B-52, tipus d'avió utilitzat durant els exercicis militars conjunts miniatura|Imatge de l'USS Cheyenne SSN-773, el submarí que va participar en les maniobres FOAL Eagle miniatura|Un B-2 volant sobre l'oceà Pacífic.
Al començament del març del 2013, Corea del Sud i els Estats Units van iniciar les maniobres militars que realitzen anualment en conjunt. Més de 10.000 efectius sud-coreans i 3.000 nord-americans es van reunir en diferents llocs de Corea del Sud i van iniciar assajos bèl·lics.
Els exercicis militars conjunts Key Resolve i FOAL Eagle dels exèrcits nord-americans i sud-coreans no van fer més que empitjorar greument l'ambient de tensió a la península. El govern nord-coreà va denunciar que les maniobres militars conjuntes dels EUA i Corea del Sud eren exercicis orientats amb fins de provocació contra Corea del Nord. Corea del Nord va considerar que les mesures d'autodefensa preses eren necessàries per fer front a l'amenaça imperialista, ja que sostenen que els exercicis bèl·lics Key Resolve i FOAL Eagle són una amenaça contra el territori nord-coreà i un entrenament per a una futura invasió nord-americana-sud-coreana contra Corea del Nord, que segons alguns analistes formaria part d'un pla de sis punts del Pentàgon per a una guerra global.
El 18 de març George Little, portaveu del Pentàgon, va revelar que el 8 de març bombarders estratègics B-52 van sobrevolar la península de Corea com a part de les maniobres militars. Little va declarar que: