El picot ros (Celeus flavescens) és una espècie d'ocell piciforme de la família dels picots (Picidae). Es distribueix a través de l'est del Brasil, sud de la Selva amazònica en Rio Grande do Sul, el Paraguai i Província de Misiones (Argentina). Es troba en una bona varietat d'hàbitats, des de la selva humida fins a la sabana. L'epítet específic flavescens és llatí i significa “groguenc daurat”.

Morfologia El picot ros fa entre 27 i 30 cm de llarg. La subespècie nominal pesa entre 110 i 165 g. Els mascles d'ambdues subespècies tenen una àrea malar i galta de color vermell brillant i ampla; de vegades s'estén al voltant de l'ull i ocasionalment inclou la part inferior del front; les femelles tenen ratlles negres en lloc de vermelles a la zona malar i la galta i no tenen vermell a la resta. En la subespècie nominal, els adults d'ambdós sexes tenen el cap de color beix crema pàl·lid a blanc groguenc, incloent-hi la cresta, la barbeta i la gola llargues i punxegudes. Sovint el costat del coll té ratlles negres. Els adults tenen el mantell i la part superior de l'esquena negres amb la part inferior de l'esquena, el dors i les cobertores superiors de la cua de color blanc beix a groc pàl·lid; les cobertores de vegades tenen barres negres. Les plomes de vol són negres amb barres blanques estretes i algunes tenen puntes blanques. Les cobertores de les ales estan barrades de blanc i negre. Les plomes de la cua són negres amb vores o barres blanquinoses al parell més extern. La part inferior del coll i les parts inferiors són negres amb un toc de franja pàl·lida als flancs i a les cobertores subcaudals. El bec de l'adult és de color ocre o de vegades blau grisenc a negre amb una mandíbula més pàl·lida, l'iris vermell o vermell-marró i les potes blau-grisenc. Els juvenils són similars als adults, però són de colors més apagats i tenen més negre a la cara. La subespècie C. f. intercedens és de color blanquinós a blanc beix al cap i a la part inferior de l'esquena, i de vegades té una mica de vermellor a les plomes de vol.

Ecologia L'espècie habita l'interior i les vores del bosc humit, així com el bosc de galeria, la sabana, la caatinga i els horts.

El picot ros és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

La dieta del picot ros són formigues arborícoles, Camponotus, tèrmits i quantitats menors però encara significatives de fruites i baies. Generalment, s'alimenta des del nivell mitjà del bosc fins a la capçada, però també a terra, capturant insectes sondejant, picotejant i martellejant. Normalment, s'alimenta en parelles o grups petits. És un important pol·linitzador i dispersor de llavors.

El picot ros es reprodueix entre abril i juny a l'est del Brasil i entre octubre i novembre a l'Argentina. Excava una cavitat de niu en un arbre o un formiguer arbori. No se sap res més sobre la biologia reproductora.

La UICN ha avaluat el picot ros com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució, però la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. "En general, no és infreqüent i localment és força comú" i es troba en diverses àrees protegides.

Taxonomia i sistemàtica El picot ros va ser descrit formalment el 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin en la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va classificar amb els altres picot del gènere Picus i va encunyar el nom binomial Picus flavescens.

Gmelin va basar la descripció en el picot de corona daurada (Dendropicos xantholophus) del Brasil que havia estat descrit i il·lustrat el 1776 pel naturalista anglès Peter Brown. Thomas Pennant havia proporcionat a Brown un dibuix de l'ocell. El picot ros és ara una de les dotze espècies classificades al gènere Celeus, introduït el 1831 per Friedrich Boie.

Es reconeixen dues subespècies:

C. f. flavescens (Gmelin, 1788) - oest de Bahia, Goiás i Minas Gerais, al centre-est del Brasil. C. f. intercedens (Hellmayr, 1908) - sud de Bahia fins a Rio Grande do Sul i fins a l'est del Paraguai i la província argentina de Misiones.

El que ara és el picot ocre (C. ochraceus) s'incloïa anteriorment com una tercera subespècie (C. f. ochraceus).

Referències

Categoria:Celeus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud