El Cementiri de Terrassa és situat a la carretera N-150, a l'entrada de la ciutat, entre Torre-sana i Torrebonica. Monument protegit com a bé cultural d'interès local, també es coneix com a Cementiri Nou en contraposició a l'antic cementiri, actualment desmantellat, que va donar nom al barri del Cementiri Vell. Fora del recinte hi ha els nous edificis del tanatori i el crematori.
Descripció miniatura|esquerra|Entrada al recinte Recinte de planta irregular, amb accés per una petita entrada monumental formada per dos cossos de base esglaonada i un obelisc superior. L'eix de simetria, desenvolupat entre aquest punt i la capella de l'altre extrem, ordena l'espai destinat a tombes familiars. La capella, inspirada en l'estil Sezession, és de planta quadrangular amb cúpula sobre cimbori; està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Hi ha alguns enterraments d'interès. Cal esmentar el panteó de la família Alegre de Sagrera, d'inspiració clàssica.
Va ser dissenyat des dels seus inicis com un espai enjardinat, amb les sepultures distribuïdes de manera que quedessin grans zones de jardí. Al llarg dels anys s'ha preservat aquest disseny i s'hi conserven les zones verdes i de bosc.
A part de molts tipus diferents de sepultures (nínxols, panteons, hipogeus, tombes, etc.), cal destacar-ne una nova opció funerària anomenada el Jardí del Repòs, un espai verd on espargir les cendres situat vora un rierol. El recinte també disposa de diferents tipus de sepultures exclusives per a cendres, com els columbaris, els nínxols columbari, els columbaris piramidals i el cinerari comú.
Història miniatura|esquerra|Capella del Cementiri Vell, l'únic vestigi conservat de l'antic recinte, juntament amb un monument funerari L'anomenat Cementiri Vell, situat vora el torrent de Vallparadís, era originàriament un cementiri militar de l'època de la Guerra del Francès que el 1809 es va utilitzar com a cementiri civil, coincidint amb l'epidèmia de tifus dels anys 1808-10, que va provocar una gran mortaldat. El 1834 es decideix construir un cementiri municipal just als mateixos terrenys: el 1835 ja s'hi fa el primer enterrament i el 1841 s'hi construeix el primer panteó, el de la família Maurí.
Aquest cementiri va quedar saturat i el 1926 es va projectar fer-ne un de nou als terrenys de Can Torrella del Mas, raó per la qual quan algú es mor a Terrassa es diu que se n'ha anat a Can Torrella. El Cementiri Nou, l'utilitzat actualment, fou projectat per l'arquitecte Melcior Viñals i Muñoz i es va inaugurar l'1 de novembre de 1932. A més d'aquest arquitecte, sembla que hi van participar també Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot. Cal esmentar la intervenció de diversos escultors com ara Clarà, Monjo, Viladomat o Llimona, entre d'altres.
Persones conegudes enterrades Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 1843 - Terrassa, 1914), actor català. Josep Soler i Palet (Terrassa, 1859 - Barcelona, 1921), historiador, advocat, polític i mecenes cultural. Josep Tobella i Galceran (Olesa de Montserrat, 1897 - Ullastrell, 1936), farmacèutic, polític i artista, director artístic de la Passió d'Olesa de Montserrat durant la dècada de 1930. Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936), advocat i polític. Benet Margarit i Font (Olesa de Montserrat, 1878 - Ullastrell, 1936), industrial i polític català. Antoni Barata i Rocafort (Terrassa, 1890 - 1936), industrial, propietari agrícola del sector del vi i expresident local de la CEDA. Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 1878-1938), arquitecte modernista. Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1945), enginyer industrial, advocat i polític, president de la Mancomunitat de Catalunya. Manuel Gorgé Samper (Alacant, 1889 - Barcelona, 1958), cantant de sarsuela i actor. Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), poeta, prosista i professor. Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002), escriptora, traductora i periodista. Maria Dolors Duocastella i Roig (Manresa, 1925 - Terrassa, 2014), dinamitzadora cultural Joana Biarnés i Florensa (Terrassa, 1935 – 2018), fotògrafa.
Llista de monuments protegits dins el recinte del cementiri
Referències
Enllaços externs El Cementiri Municipal, dins la web de la Funerària de Terrassa.
Vegeu també Llista de monuments de Terrassa
Categoria:Patrimoni monumental de Terrassa Terrassa Categoria:Obres de Melcior Vinyals Categoria:Edificis eclèctics de Terrassa