Carabobo és un dels 23 estats de Veneçuela. La capital de l'estat és Valencia. Està ubicat al centre-nord del país. Limita al nord amb el golf Triste (mar Carib, oceà Atlàntic), a l'est amb Aragua, al sud amb Guárico i Cojedes, i a l'oest amb Yaracuy. Amb una superfície de 4.650 km², és el tercer estat menys extens, amb una població de 2.886.093 habitants (2016), el tercer més poblat i el més densament poblat amb 713 hab/km². És l'estat que registra el creixement econòmic, urbà i immobiliari més gran i més ràpid del país. El territori de l'estat de Carabobo conté 14 municipis autònoms i 38 parròquies civils.
Geografia L'estat de Carabobo que va néixer amb el nom de Província per la Llei del 24 de juny de 1824, dictada pel Congrés Constituent reunit a Bogotà, està situat a la part nord del país. L'estat ocupa, juntament amb els estats d'Aragua, Miranda i el Districte Capital, la regió Centre-Nord de Veneçuela.
El punt més septentrional és la desembocadura del riu Yaracuy al mar Carib. L'extrem sud el constitueix el peu del turó Pelado, a la quebrada El Tigre, a la confluència de la quebrada Las Palmas al riu Pao.
El punt més oriental està ubicat al turó Platillón, al sud-est del poblat Santa Rosa del Sur. L'extrem més occidental està situat a prop de la població de Miranda, sobre la carretera que condueix a la població de Salom, ubicada a l'estat Yaracuy, al pont sobre la quebrada El Tigre a 68º 25' 40" de longitud oest.
Límits Pel nord el mar de les Antilles o el Carib; per lest, l'estat Aragua; Pel sud, els estats de Guárico i Cojedes, i per l'oest els estats Yaracuy i Falcón.
Superfície La superfície de l'estat Carabobo és de 4.650 km² sent un dels estats de menor extensió territorial de la República, doncs només l'estat Nuova Esparta és inferior.
Hidrografia El territori de l'estat de Carabobo conté les quatre cinquenes parts del llac de València o Tacarigua (281 km²), únic llac amb conca endorreica del país, cap al qual drenen més de vint cursos d'aigua de poc cabal, destacant-ne els rius Aguas Calientes, Cabriales i Guacara. Hi ha aigües termals a Trincheras i a Aguas Calientes, on brollen fonts hipertermals amb propietats medicinals àmpliament conegudes. A més, la regió compta amb 73 km de costes marines i 75 km de costes lacustres.
L'estat Carabobo posseeix tres vessants o conques hidrogràfiques (hoyas) ben definits i aboquen les seves aigües al mar Carib, a l'Oceà Atlàntic i al llac de València.
Hoya del Caribe A la primera, la del Carib, hi afluixen les aigües els rius Yaracuy de 133 km, Urama amb 62 km. i més curts: Borburata, Morón, Aguas Calientes, Sanchón, Patanemo, Goaigoaza i San Esteban.
Riu San Esteban neix a Tetas de Hilaria, passa per San Esteban i desemboca a Puerto Cabello.
Riu Urama neix a les muntanyes de la zona de Canoabo i recorre 62 km. alt=Refinería el Palito, Carabobo, Veneçuela|miniatura|Refinería el Palito (PDVSA), Carabobo, Veneçuela entre Morón i Puerto Cabello Aquests rius s'inicien al nord de la Cordillera de la Costa i desemboquen al mar Carib.
Hoya del llac de Valencia alt=La serralada costanera veneçolana dels Andes del nord i el llac València, des de l'estació biològica de Rancho Grande, Parc Nacional Henri Pittier|miniatura|La serralada costanera veneçolana dels Andes del nord i el llac València, des de l'estació biològica de Rancho Grande, Parc Nacional Henri Pittier alt=Llac Valencia|miniatura|Vista aèria del llac Valencia alt=Parc municipal Cerro El Casupo, Valencia, Carabobo|miniatura|Parc municipal Cerro El Casupo, Valencia, Carabobo alt=Altar de la Patria al Campo de Carabobo|miniatura|Altar de la Patria al parc Campo de Carabobo, municipi de Libertador Al llac València desemboquen els rius Cabriales, que travessa la ciutat de València; el Güigüe i el Guacara. Els rius Pao de 273 km. i el Manaure 287 km.
Riu Cabriales, travessa Valencia de nord a sud.
Ríu Güigüe, desemboca al sud del llac de Valencia.
Ríu Guacara, desemboca a la riba nord del llac de Valencia.
Ríu Los Guayos, desemboca a la riba nord del llac de Valencia, está en peligro de desaparecer.
Aquests rius desembocaven al llac de Valencia però les aigües del riu Cabriales han estat desviades cap al riu Paíto.
Hoya del Sur Ríu Pao
Ríu Manaure
Aquests rius aflueixen als rius Guárico i Portuguesa, a la conca hifrogràfica de l'Orinoco.
Aboquen les seves aigües al riu Portuguesa (conca de l'Orinoco), el riu Guárico i el riu Apure.
Cap a la conca de l'Orinoco també hi drenen els rius: Bejuma, Chirgua i Paito.
Llacs L'estat Carabobo compta amb el Llac de Valencia o Tacarigua, que posseeix una àrea de 369,2 km² de superfície segons estudis realitzats en els darrers anys. El nivell del llac sobre el mar, segons la Divisió d'Estudis Hidràulics del Ministeri d'Obres publiques arriba a 401,40 m i té un perímetre que s'acosta als 127 km, amb una profunditat mitjana de 20 m. i una màxima de 40 m. El llac conté 22 illes. Les més grans són les de Tacarigua o Burro, Chambergo, Otama, El Horno, Burrito i altres menors. Les immediacions del llac estan densament poblades i hi ha llocs de variat atractiu per al desenvolupament del turisme.
Orografia El relleu a la part muntanyosa es caracteritza per una topografia accidentada amb pendents que en alguns casos són superiors al 80%. A la depressió es presenta un relleu pla, amb pendents inferiors a l'1%, que augmenta lleugerament fins a un 5% a l'altiplà de Tocuyito.
El relleu es pot dividir en la depressió tectònica del llac de València, ocupant a major part de l'estat, amb una orografia ondulada o semiplana que es desenvolupa entre les dues línies de muntanyes paral·leles que integren la gran cadena muntanyenca de la Serralada de la Costa (la regió muntanyenca del litoral al nord i la regió muntanyenca interior al sud) i la línia de la costa que, a l'est, és abrupta amb grans farallons i ben poques platges. A la meitat occidental, les platges són només àmplies des de Puerto Cabello fins a la depressió de Yaracuy.
La Serralada de la Costa, a l'oest de l'estat, és una continuació de les muntanyes de Nirgua, fins a la Abra de las trincheras. Des de La Entrada (534 m) fina a Cambur (67 m) s'inicia una conca de terres baixes que s'estén fins al mar a una distància de 13 km. amb abundància d'aigua i poc declivi.
Entre el Mar i la depressió lacustre destaquen alguns cims, com la Teta de Hilària de 1.647 m d'altitud, visible des de la plana de Carabobo, i el pic Caobal de 1.989 m a l'est d'Hilària. Al sud del llac de Valencia comença la regió muntanyenca de l'interior que resta dins de l'estat Carabobo amb el seu pic més alt, el Cerro Azul de Güigüe (1.018 m).
Clima El clima és afectat per l'altitud i la proximitat del mar, per tant, la temperatura és uniforme durant gairebé tot l'any, amb una mitjana de 24,5 °C. Les precipitacions arriben als 1.500 mm/any a les àrees de muntanya, mentre que als sectors costaners de Morón-Puerto Cabello, arriben a una mitjana anual de 900 mm i a la depressió del llac de Valencia oscil·len entre els 900 i 1.300 mm, amb un període de cinc o sis mesos humits.
A Carabobo el clima és tropical (clima de sabana tropical). A l'hivern hi ha molta menys pluja que a l'estiu. Segons la classificació de Köppen i Geiger, aquest clima es classifica com a Aw.
Vegetació i fauna Vegetació Hi ha la vegetació de selva al costat nord de la serralada Central, dels 400 als 1.500 m. A partir d'aquesta altitud, els boscos són més humits i la vegetació és més frondosa. Tant a les muntanyes de Nirgua, com a les del sud del llac de València hi ha boscos poblats de grans arbres. A la depressió central hi ha terres de conreu i prats per al pasturatge. A la costa hi ha manglars i vegetació xeròfila. Al nord-oest, hi abunden grans extensions amb cocoters des de Palma Sola, fins al límit amb Yaracuy.
Fauna La fauna silvestre està caracteritzada per la riquesa i diversitat d'espècies, en virtut dels nombrosos hàbitats existents a l'estat, representats als boscos i les superfícies lacustres, que donen refugi a una fauna notable. Una mostra és el Parc Nacional Henri Pittier, on hi ha més de 94 espècies diferents de mamífers, 516 espècies d'aus (equivalents al 41,6% de l'avifauna del país) i 84 espècies d'amfibis i rèptils.
Ecologia L'Estat Carabobo compta amb un potencial ecològic que cal preservar per a evitar-ne la degradació i la pèrdua de la biodiversitat. Hi ha milers d'espècies vegetals i animals als parcs nacionals. El parc Henry Pittier té diferents pisos altitudinals que varien des dels manglars i la sabana fins al bosc tropical humit i en cadascun d'aquests estatges hi ha varietat de fauna i flora. En aquest parc hi habiten més de 500 espècies d´aus que representen més del 40% de l'avifauna nacional i més del 6% del total mundial. El Parc Nacional San Esteban acull més de 1.500 espècies vegetals.
Història Història antiga A la zona que actualment és València es té evidència de la presència dels humans des del IV mil·lenni abans de Crist. A altres regions de l'actual estat Carabobo (com els voltants de Bejuma) s'hi han trobat restes que apunten cap a una presència humana més antiga. Els arqueòlegs coneixen un poblament important a la zona voltant del llac que va existir entre el i el primer mil·lenni. Els grups humans ja controlaven l'agricultura. L'epicentre cultural indígena més avançat de la regió es localitzava al voltant del llac de València. D'aquesta etapa històrica se'n conserven diversos petroglifs i nombroses restes de ceràmica. Els grups de la regió es dedicaven a la caça i la recol·lecció, però també a la pesca i a l'agricultura.
A la zona del Llac de València els indígenes plantaven blat de moro, de tradició occidental, però també iuca, més de tradició oriental. D'aquesta època s'han conservat estris per a la mòlta del blat de moro i per a la preparació de la iuca. A la zona de Borburata, a la costa, es concentraven indis que treballaven en l'extracció de sal. Els jirajaras, habitants de la zona de Nirgua, on actualment són els límits entre Yaracuy i Carabobo, anaven cap al llac i d'allà per la serralada de la costa fins a Borburata per obtenir aquesta sal.
Cap al 900 aC. es constitueixen grups portadors de la tradició cultural de les Valls del Baix Orinoco. S'agrupaven en petits pobles i la seva economia es basava en el cultiu de la iuca, la pesca fluvial, la caça i la recol·lecció. A la vora del llac de València, a la península de l'estany de la Cabrera, el jaciment de Los Tamarindos registra ceràmica de la sèrie Barrancoide, que l'ocupava des de l'any 200 dC, aquesta ceràmica està catalogada com a "estil Cabrera" (Cruxent-Rouse).
Època precolombina Abans de l'arribada dels espanyols, el territori de Carabobo estava habitat pels araucans que van ocupar una àrea extensa del continent americà a causa que les seves tribus es van escampar, uns cap al sud, fins a les planúries de Bolívia i Paraguai, seguint el curs dels grans rius, i altres cap al mar fins a les Antilles. Més tard arribarien al territori veneçolà els caribs, procedents de l'altiplà del Matto Grosso al Brasil. fis a arribar a l'oceà Atlàntic, replegant els araucans fins a la reba oriental del Llac Tacarigua.
Invasió espanyola L'explorador i conqueridor Alonso de Ojeda va ser el primer europeu a reconèixer les costes del territori que ara és Carabobo el 1499. Els habitants de la regió van ser ràpidament sotmesos i dividits en explotacions agrícoles anomenades encomiendas. Juan de Villegas, el 1548, va fundar Borburata (Nuestra Señora de Borburata). El 1551, el consell va escriure al rei d'Espanya i li va dir que tots "els indis de la regió havien estat distribuïts”. El 1955 és fundada Nuestra Señora de la Anunciación de la Nueva Valencia del Rey, l'actual ciutat de Valencia. Aquestes ciutats van quedar adscrites posteriorment a la Provincia de Caracas.