El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 149 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1889, Palma, Mallorca: s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari La Roqueta. 1897, Elx: un treballador del camp descobreix casualment la Dama d'Elx. Resta del món 1789, París: l'Assemblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme. 1791, Svixtov, Bulgària: s'acaba la guerra àustrootomana de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria amb la signatura del Tractat de Sistova. 1836, Fortanet, Maestrat aragonès, Província de Terol: els liberals guanyen la batalla de Fortanet durant la primera guerra carlina. 1840, París: fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó. 1879, Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris. 1919, Hongria: el terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun. 1983 - Cimera de l'OAP a Tunísia. El socialista Bettino Craxi esdevé el cap de govern d'Itàlia. Alt Volta: Cop d'Estat contra el govern de Jean-Baptiste Ouédraogo per part de Thomas Sankara. 2020, Beirut, el Líban: l'explosió al port de la ciutat de més de 2.700 tones de nitrat d'amoni té efectes devastadors en persones i estructures.
Naixements Països Catalans 1908 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen. 1918 - Puigcerdà: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (m. 1992). 1926 - Barcelonaː Pepita Llunell Sanahuja, compositora, cantant i actriu catalana. 1929 - Trullars: André Sanac, jugador de rugbi a 15 (m. 2015). 1940 - Moià: Josep Ruaix i Vinyet, sacerdot, gramàtic i escriptor català. 1944 - Barcelona: Lolita Ortiz, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya. 1965. Barcelona: Núria Garcia Quera, escriptora catalana. Barcelona: Neus Asensi, actriu catalana de cinema i televisió. 1970 - Gavà: Àngel Edo, exciclista català.
Resta del món 1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com a Urbà VII. 1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès. (m. 1822). 1821 -Anchay, Jura, França: Louis Vuitton, dissenyador des de 1858. 1859 - Lom, Noruega: Knut Hamsun (Knut Pedersen), escriptor noruec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1920 (m. 1952). 1878 - Carradale: Flora Drummond, sufragista britànica (m. 1949). 1900 - Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra. 1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc. 1910 - Samedan, Suïssa: Selina Chönz, autora suïssa de llibres infantils en romanx engiadinès (m. 2000). 1920 - Winchester, Kentucky (EUA): Helen Thomas, periodista i escriptora estatunidenca (m. 2013). 1929 - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, fou president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país (m. 2004). Roma: Gabriella Tucci, soprano italiana, particularment associada al repertori italià. 1932 - Peru, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (m. 2020). 1937 - Londres (Anglaterra): David Bedford, músic i compositor anglès (m. 2011). 1956 - Cold Spring Harbor, Estats Units: Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, que va dirigir Hewlett-Packard. 1960 - Valladolid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000. Chicago, Illinois: Deborah Voigt, soprano lírico-dramàtica estatunidenca. 1961 - Honolulu, Hawaii, EUA: Barack Obama, polític i president dels Estats Units entre 2009 i 2017, Premi Nobel de la Pau el 2009. 1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà. 1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès. 1968 Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol. Graz (Àustria): Olga Neuwirth, compositora austríaca. Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà. 1972 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral. 1983 - Sacramento, Califòrnia (EUA): Greta Gerwig, directora, guionista i actriu de cinema estatunidenca. 1992 - Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
Necrològiques Països Catalans 1895 - Madrid: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català (n. 1843). 1940 - Manila, Filipines: Joaquima Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació. 1980 - Ciutat de Mèxicː Teresa Vilasetrú i Teixidó, mestra lleidatana exiliada a Mèxic. 1985 - Cadaqués: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana. 1986 - Vigoː Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (n. 1911). 1991 - Barcelona: Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió. 1995 - Barcelona: Helena Lumbreras, directora de cinema, guionista i operadora de càmera espanyola (n. 1935). 2006 - Mataró: Mariona Galindo, castellera dels capgrossos de Mataró. 2013 - Perpinyà: Jordi Carbonell i Tries, escriptor nord-català (n. 1920). 2014 - Barcelona: Carmen Forns Aznar, coneguda com a Carmen de Lirio, vedet de revista, actriu i cantant (n. 1923). 2018 - Bellaterra: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana (n. 1927). 2022 - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923).
Resta del món 1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc. 1822, Riga, Imperi Rus: Kristjan Jaak Peterson, poeta estonià, un dels fundadors de la literatura estoniana (n. 1801). 1849, Ravenna, Itàlia: Anita Garibaldi, cèlebre lluitadora i dona de Giuseppe Garibaldi (n. 1821). 1859, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars (n. 1786). 1875, Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805). 1919, Uhlenhorst, Alemanya: Ferdinand Thieriot, compositor alemany. 1936, Edimburg: Phoebe Anna Traquair, artista irlandesa, il·lustradora i brodadora, vinculada al moviment Arts and Crafts (n. 1852). 1941 Budapest, Hongria: Mihály Babits, poeta hongarès (n. 1883). Hong Kong: Xu Dishan (xinès:许 地 山), escriptor, traductor xinès, especialista en el Budisme.També se'l coneix pel seu nom de ploma Luo Huasheng (n. 1893). 1951, Leopoldshöhe, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya. 1962, Brentwood, Califòrnia (EUA): Marilyn Monroe, actriu estatunidenca (n. 1926). 1977: Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà. Cambridge, Anglaterra: Edgar Douglas Adrian, neuròleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1932 (n. 1889). 1981, Nova York, Estats Units: Melvyn Douglas, actor estatunidenc. 2003, 2004, Califòrnia: Mary Sherman Morgan, científica nord-americana de combustible per a coets del programa espacial. 2020 - Schenectady, Nova York: Frances Allen, informàtica estatunidenca, pionera en el camp de l'optimització de compiladors i guanyadora del Premi Turing (n. 1932).
Festes i commemoracions Murla: Festa del Nel Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església Catòlica Sants i beats al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrtir (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe. Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942). Sants i beats no inclosos al Martirologi: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; translació de les relíquies de Martí de Tours. Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606). Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació. Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).
Església Copta 28 Abib: Maria Magdalena, seguidora de Jesús.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 17 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 22 de juliol del calendari julià. Sants: Maria Magdalena, seguidora de Jesús; Focas de Sinope, bisbe màrtir (117); Agàpias, màrtir; Pompià, màrtir; Zinó; Ciril I d'Antioquia, patriarca (298); Marcela de Quios, màrtir (300 o 1500); Cebrià de Suzdal', foll en Crist (1622); Corneli de Pereiaslavl', monjo (1693); Mihail, prevere màrtir (1918); Aleksej, prevere màrtir (1931).
Esglésies luteranes Joan Maria Vianney, prevere.
Esglésies anglicanes Joan Maria Vianney, prevere.
Referències
04