Fornas 2012. és un polític independentista, periodista i pilot de motociclisme català. Al llarg de la seva vida ha obtingut notorietat pública en dues etapes concretes: la primera, durant la dècada de 1990, quan destacà en competicions internacionals de velocitat amb motocicletes antigues (conegudes com a "clàssiques") i la segona a partir del 2011, quan assolí la batllia de Gallifa, Vallès Occidental, encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Algunes iniciatives seves que han aconseguit ressò mediàtic són la campanya d'insubmissió fiscal a Espanya (Gallifa ha estat el primer consistori a practicar la sobirania fiscal i ingressar els diners a l'Agència Tributària Catalana) o la resposta a la imposició dels símbols espanyols als municipis, consistent a penjar únicament una bandera espanyola d'un pam a la façana de l'ajuntament. A l'assemblea de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) que se celebrà a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013 va presentar una moció on demanava que tots els municipis es declaressin "territori lliure i sobirà" i fessin "sobirania fiscal", cosa que l'assemblea aprovà per unanimitat.

El 30 de març de 2013, Jordi Fornas perdé la batllia després que CiU presentés una moció de censura aprofitant que SI havia quedat en minoria al consistori. Continua a l'oposició dins l'ajuntament amb el seu company de partit, Joan Font.

Resum biogràfic Fill de Josep Fornas (1924-2021), antic conseller polític del President Josep Tarradellas durant la dictadura i diputat al Parlament de la primera legislatura per ERC, Jordi Fornas va viure des de nen en un ambient patriòtic. De petit va conèixer Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le-Beau, on la família Fornas anava de tant en tant de visita. Cursà estudis a l'Escola Italiana de Barcelona i començà després psicologia i història a la UAB, sense arribar a llicenciar-se. Té el diploma de traductor d'italià i el seu coneixement d'aquesta llengua li ha permès d'haver escrit el primer diccionari italià-català (editat el 1981, se'n varen fer quatre reedicions).

Pel que fa a la vida laboral, començà a 16 anys tot venent diaris al quiosc de la llibreria Claris de Barcelona –fundada per la seva mare Clara Prat– i al llarg dels anys ha treballat de fuster, de mecànic de motos, de grafista a l'Editorial Pòrtic (on entre 1976 i 1982 va crear 54 cobertes de tres col·leccions), de llenyataire als Alps, d'inspector durant el pla de neteja de boscos de la Generalitat a finals dels 80, etc. És en el vessant del motociclisme on s'ha prodigat més, ja que el seu coneixement de la mecànica l'ha convertit en una autoritat en la matèria, fins al punt que ha restaurat les antigues Montesa de la col·lecció Permanyer, amb seu permanent al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, i ha treballat de periodista del motor especialitzat en motos clàssiques per a les revistes La Moto, Moto Légende, Motos de Ayer, Moto Clásica i Motociclismo Clásico.

A banda del seu pare, altres membres de la seva família han tingut ressò en diversos àmbits. El seu oncle Jordi Fornas i Martínez (1927-2011), fou un pintor i artista gràfic de renom. El seu avi matern, Pere Prat i Ubach (1892-1969) també fou pintor i dibuixant, col·laborant a la revista En Patufet durant la dècada de 1930 i sent biògraf (1957) d'un altre dibuixant contemporani d'ell: Joan Junceda. La muller de Pere Prat, Rosa Turu i Marsal (1895-1984) exercí la medicina com a ginecòloga, havent estat l'única dona a doctorar-se (promoció del 1915-1921) a la Universitat de Barcelona. El seu avi patern, Josep Fornas Villanueva (1898-1971) va ser capità de l'exèrcit de la república al front d'Andalusia i va ser reclòs en un camp de concentració. Fundador (1942) de l'empresa familiar, Assessoria Fornas, que actualment regenta la germana de Jordi Fornas, Lluïsa. La seva germana bessona, Núria, és pintora i té una escola de pintura.

Trajectòria esportiva La seva carrera esportiva abastà 26 temporades, repartides en dues etapes: de 1970 a 1978 en trial, i de 1982 a 1998 en velocitat. Fou durant la segona etapa quan aconseguí els seus èxits internacionals.Ajuntament Gallifa 2012. Darrerament, Fornas ha tornat a competir: el 2012 va participar en una cursa a Bèlgica i a partir del 2022 va reprendre la seva activitat esportiva de forma permanent. Per tant, a les seves 26 temporades inicials cal sumar-ne, a data del 2024, tres més (2022-2024).

1970 - 1978: Trial Jordi Fornas amb la Montesa Cota 247 al trial de Moià de 1971.|miniatura Tot i que a ell li agradava la velocitat, Fornas debutà en trial perquè no va obtenir el permís dels seus pares per a córrer en aquella disciplina. Amb una Montesa Cota 247 de segona mà disputà el seu primer trial a l'estiu de 1970, a Sant Llorenç Savall. Ja amb una moto nova, assolí el primer èxit esportiu el 1973 en acabar a la segona posició al Trial de Sevilla, puntuable per al Campionat d'Espanya, dins la categoria "junior". Des d'aleshores fins a 1976 participà en diverses proves arreu de Catalunya, entre elles els Tres Dies de Trial de Santigosa, fins que canvià de model i passà a competir amb la nova i més lleugera Cota 172. Aquell mateix any, 1976, aconseguí la victòria en la seva categoria als Tres Dies dels Cingles i al Trial d'Alcanyís (Aragó).

D'ençà de 1977 començà a espaiar més la seva participació en trials, fins que se'n retirà definitivament el 1978 després de participar en els Tres Dies dels Cingles en la categoria de sidecar. Encara tornaria, però, a participar en els Cingles amb la seva antiga Cota 247 en alguna altra ocasió: els anys 1985 i 1986 ho feu en categoria de veterans i el 1992 i 1993 en la de motos clàssiques. Aconseguí així la fita d'haver competit en totes les categories federatives del trial (júnior, sènior, sidecar, veterans i clàssiques).

1982 - 1998: Velocitat El 1982, quatre anys després d'haver-se retirat del trial, Fornas es va comprar una vella Montesa Impala 250 Sport i la preparà amb la idea de córrer-hi curses de velocitat, tot instal·lant-hi un motor de 175 cc. La seva primera cursa amb aquella moto fou la pujada de muntanya Riells-Sant Feliu d'aquell mes de setembre, acabant-hi en setena posició a la categoria júnior 250cc. El 1983, ja en categoria sènior i amb el motor de 250 cc a l'Impala, continuà disputant força pujades de muntanya, arribant a guanyar la de Sant Feliu de Codines en categoria 250cc sènior.

El 1984 adquirí una Yamaha TZ 250 de Gran Premi, però el motor no estava en condicions i hagué d'instal·lar-n'hi un de Montesa Cappra. Amb aquella moto protagonitzà dues temporades discretes: el 1985 caigué al circuit urbà del Grau de València i, un cop guarit, intentà sense èxit classificar-se per a les 24 Hores de Montjuïc amb una Montesa 350 llogada, formant equip amb Joaquim Aguilà i Àlex Medina. En ser, però el primer equip de reserva, Fornas va poder sortir a la pista a fer el warm up previ a la cursa, esdevenint així el darrer pilot a pilotar una Montesa al circuit de Montjuïc; el 1986 va participar sense èxit al Critèrium Solo Moto alternant la Impala 250 i la Yamaha/Montesa 250 en funció del circuit, unes motos ja totalment desfasades.

Curses de clàssiques Fornas al Dutch TT d'Assen amb la Montesa Impala 250 Blitz (1992).|miniatura|esquerra La primavera de 1987 s'apuntà a una cursa internacional de motos clàssiques organitzada per la IHRO (International Historical Racing Organization) a Gandia, Safor. No li deixaren córrer perquè les motos havien de ser de Gran Premi i no de turisme com la seva Impala, però aquesta experiència l'esperonà a continuar: transformà de cap a cap la seva Impala Sport i la convertí en una Montesa de Grand Prix. Amb aquella moto, ja homologable, competí poc després al Circuit Paul Ricard i tot seguit al Circuit de Xerès, on aconseguí la quinzena posició de la general, la primera de 250cc, la primera d'una màquina catalana i la segona d'un pilot català (el primer fou Joaquim Folch amb una Matchless G50 de 500cc). Aquest fet tingué molt de ressò als mitjans de l'època.

Aquell mateix any obtingué la victòria en totes les pujades de muntanya en què va participar, entre elles la de Sant Feliu i la Sant Cugat-Tibidabo, on va repetir èxit l'any següent. El 1987 aconseguí també victòries en curses de velocitat a Lleida i Saragossa i, a partir de l'any següent, inicià una reeixida carrera internacional dins la categoria de motos clàssiques, tot competint arreu d'Europa en circuits de primer nivell amb la seva Montesa Blitz.

Èxits internacionals De 1988 a 1996, Jordi Fornas disputà curses en circuits de renom com ara el d'Assen, Misano, Monza, Donington Park o Paul Ricard, assolint-hi nombroses victòries i podis. La seva carrera fou tan remarcable que, al final de 1992 la IHRO li concedí el IHRO Trophy, un trofeu anual atorgat al millor pilot de la temporada. Tot i que gairebé tots els seus triomfs els assolí amb la Montesa Blitz, el 1993 va córrer i guanyar també amb una Bultaco 250 kit Amèrica que li oferiren per un any.

Finalment, el 1997 reduí la seva activitat esportiva i el 1998, després de 17 temporades consecutives i més de 100 curses de velocitat disputades, Jordi Fornas va abandonar la competició definitivament un cop hagué acabat el Campionat de Catalunya en tercer lloc final.

Podis Al Paddock del Circuit de Catalunya amb la Montesa Impala 250 Blitz i l'IHRO Trophy, aconseguit la temporada de 1992.|miniatura Tot seguit s'indiquen alguns dels podis assolits per Jordi Fornas durant la seva carrera internacional en curses de velocitat de motocicletes clàssiques:

AnyMotocicletaCircuitPosició1988 Montesa Assen 1a moto de 250cc en categoria 350cc1989 Montesa Assen 2a moto de 250cc en categoria 350cc1990 Montesa Paul Ricard 3r en 250ccMontesa Vallelunga 1r en 250cc1991 Montesa Carole 3r en 350ccMontesa Vallelunga 2n en 250ccMontesa Monza 3r en 250cc1992 Montesa Paul Ricard 1r en 250ccDucati Calafat 1r en 350cc1993 Bultaco Paul Ricard 1r en 250cc1994 Montesa Paul Ricard 1r en 250cc1996 Montesa Donington Park   2n en 250cc

El retorn miniatura|Fornas amb la Montesa Impala GP al circuit de Cartagena el 2024 Al 2012, l'any en què en va fer 60, Fornas va tornar a la pista i, amb la seva Montesa de sempre, va participar en el Classic Bikers, una cita internacional de gran renom que es va celebrar el juliol al llegendari circuit belga de Spa-Francorchamps. Al 2022, l'any del seu 70è aniversari, va tornar a les curses, ara de forma permanent i com a pilot del seu equip particular, el "Fafnirius Team" (un nom inspirat en el drac mitològic Fàfnir). Després d'una primera temporada d'aclimatació, per a la del 2023 transformà en profunditat la Montesa Blitz en una versió més antiga, la GP de 1964, i obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya, repetint el resultat de 25 anys enrere, l'any que es va retirar.

Al 2024 canvià de motor, substituint el de 250 per un de 175 que potencià amb l'assessorament de l'antic enginyer de Montesa Pere Castellví. Aquell motor li permetia de competir a la Classe A del "Trofeo de España" i participar en la categoria de fins a 200cc del TT belga del circuit de carretera de Gedinne, una de les curses internacionals de més renom i participació d'Europa, amb 435 inscrits. Obtingué la cinquena posició de la categoria i la tretzena de la general entre els 45 participants a la seva cursa. Fornas va ser l'únic participant català del certamen. Al Trofeu d'Espanya acabà en la sisena posició i al Campionat de Catalunya (amb baixa participació) aconseguí el títol, proclamant-se el campió de més edat de la història del campionat.

Acció política