El Cas Bitel (o "Bitelgate") fou un cas de presumpte espionatge del correu electrònic que sofrí el president de la Comissió Insular d'Urbanisme Francesc Quetglas entre el març de 1998 i el març de 2000 quan, sembla que per una errada, el seu correu electrònic fou redirigit al gabinet del llavors president del Govern de les Illes Balears Jaume Matas i Palou, de diferent color polític.
Els fets foren denunciats per Francesc Quetglas el 28 de setembre de 2000 i l'acusació fou exercida pel mateix Quetglas i Esquerra Unida.
El 26 de maig de 2005, l'Audiència Provincial de Palma va absoldre els dos imputats en el cas: la directora general de Presidència, Francisca Pascual i el funcionari del Govern Sebastià Vallori, de l'acusació d'un suposat delicte de descobriment i revelació de secrets. La raó: "els missatges rebuts per Quetglas no eren ni podien ser secrets".
El cas cobrà molta transcendència pel fet que Jaume Matas utilitzà uns documents pressuptament provinents d'aquest espionatge en un ple del Parlament de les Illes Balears.
Cronología El Govern informà el 25 de març del 2000 a la Fiscalia d'un presumpte delicte de violació de correu i dades electròniques i d'un suposat cas d'espionatge informàtic a càrrec del PP contra el Consell de Mallorca. El president de l'Executiu en aquell moment, Francesc Antich, i la consellera d'Innovació i Energia, Misericòrdia Ramon, explicaren que, durant els darrers dos anys, tots els missatges dirigits al correu electrònic de la presidència de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell varen ser copiats i desviats a una adreça electrònica del gabinet de Presidència del Govern. Aquesta adreça electrònica estava identificada com a [email protected] i es va comprovar que el titular era el llavors funcionari autonòmic Sebastià Vallori, qui tenia plaça com a secretari del director general de Formació i passà més tard al gabinet de Jaume Matas, aleshores president del Govern. El suposat espionatge informàtic s'inicià, segons pogué comprovar l'Executiu, el febrer de 1998 i es perllongà durant dos anys. El 17 de març del 2000 rebé el darrer missatge rebotat des de la Comissió d'Urbanisme.
El descobriment de la irregularitat fou casual. El Govern donà de baixa els correus electrònics de tots els alts càrrecs de l'anterior Executiu, que estaven repartits entre el servidor propi (caib.es) i el servidor Bitel. Aquesta darrera empresa informàtica, participada per la Comunitat Autònoma, estava presidida, en el moment d'iniciar-se els fets, per la consellera de Presidència, Rosa Estaràs. El correu de la Comissió d'Urbanisme també utilitzava el servidor Bitel. Amb posterioritat, el director general de Relacions amb el Parlament, Valentí Valenciano, envià un e-mail a la Comissió d'Urbanisme i rebé un missatge que deia que el correu electrònic de Vallori no era operatiu. Valenciano s'estranyà pel fet que un missatge dirigit al Consell tingués aquesta resposta. Fetes algunes investigacions, es comprovà que l'adreça de Vallori rebia els missatges dirigits a la Comissió d'Urbanisme. Les "víctimes" del suposat espionatge van ser Francesc Quetglas (PSIB) i Rafel de Lacy (UM) com a presidents de la comissió durant el període esmentat.
L'empresa semipública Baleares Innovación Telemática, S.A. (Bitel), dedicada a telecomunicacions, era el servidor de tota la xarxa informàtica del Govern balear i del Consell Insular de Mallorca (CIM). Quan la suposada "violació de dades secretes informàtiques" denunciades per l'Executiu s'inicià, el febrer de 1998, el consell d'administració de Bitel estava presidit per l'exdiputada del Partit Popular (PP), Rosa Estaràs. Bitel és una "empresa participada per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en un 46%; Telefónica Soluciones Sectoriales en un 44%, i Sa Nostra, en un 10%" i estava presidida per Estaràs, que aleshores ocupava el càrrec de vicepresidenta del Govern presidit per Jaume Matas. Estaràs va substituir precisament Matas al capdavant de Bitel, que n'era el president des del 27 de novembre de 1996, el mateix dia que Estaràs en fou nomenada vicepresidenta, fins al 13 de maig de 1997.
El cap de sistemes de Bitel, Sebastià Sastre, confirmà el 25 de març del 2000 la denúncia del Govern de Progrés que el correu electrònic de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Mallorca havia estat desviat cap a l'ordinador d'un funcionari, Sebastià Vallori, adscrit a Presidència durant el mandat de Jaume Matas. L'informe, adreçat per Sebastià Sastre al conseller delegat de Bitel, Enric Adán Acapte, apuntava que el correu electrònic de la Comissió Insular d'Urbanisme fou creat el febrer del 1998; que fou desviat cap a l'e-mail del funcionari adscrit a Presidència; que el darrer missatge redirigit és del 24 de març del 2000; que no es pot concretar la data en què començà el desviament.
Jaume Matas, expresident del Govern balear pel PP, va reconèixer indirectament l'existència d'un possible punxada del correu electrònic. No obstant això, Matas va atribuir el suposat espionatge a eventuals incidents tècnics i errors causals sobre els quals, va afegir, no es poden atribuir responsabilitats ni intencionalitat política. "Qualsevol persona pot rebre un correu electrònic de manera equivocada o per accident. No nego que hagi passat, no ho sé, sí que nego que hi hagi responsabilitat política en això", va manifestar Matas a Antena 3 de Balears.
Llavors el Govern balear presidit per Antich es plantejà la venda de les accions que tenia a la companyia Bitel (més d'un quaranta per cent). D'altra banda, el jutjat número 9 de Palma es va fer càrrec de la denúncia interposada per Misericòrdia Ramon, aleshores consellera d'Innovació Tecnològica, mentre que el fiscal en cap, Antonio de Vicente Tutor, s'hi personà també posteriorment. La fiscalia no incoà el cas, ja que aquest ha estat assignat al jutge Enrique Morell García, titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Palma. Aquest jutjat va ser l'escollit pel deganat en el repartiment posterior a la denúncia.
El Consell Insular de Mallorca també es personà en el cas i anuncià que estava canviant-se de servidor informàtic per un de propi.
"Errada tipogràfica" i "llenegada". Aquests varen ser els dos qualificatius utilitzats pel conseller delegat de l'empresa semipública Baleares Innovación Telemática, S.A. (Bitel), Enric Adán, per referir-se al readreçament del correu electrònic de Francesc Quetglas. El Consell d'Administració de Bitel va emetre el 28 de març de 2000, després d'una reunió de gairebé cinc hores de durada, un comunicat en què explicava com es va produir l'errada tècnica que va causar el desviament d'informació i les causes que la provocaren. L'aleshores consellera de Noves Tecnologies i Energia, Misericòrdia Ramon, que era també presidenta del dit Consell d'Administració, va declarar als mitjans de comunicació en acabar l'esmentada reunió que l'explicació donada per Bitel "té una lògica i sembla convincent". Així i tot, va anunciar que s'havia encarregat una auditoria externa al Col·legi d'Enginyers en Telecomunicacions per aclarir del tot el cas del desviament. Posteriorment a les paraules de Ramon, i quan la consellera havia abandonat ja la seu de Bitel, la companyia va distribuir el comunicat de premsa, en què s'afirmava: "Està comprovat i fora de tot dubte que en aquesta errada no hi va haver intencionalitat ni per part de l'ordenant ni de l'executor". Després de llegir aquest text, Adán va explicar de manera gràfica com es va produir l'"errada tipogràfica". A darrera hora de la vesprada, la consellera va desautoritzar el paràgraf exculpatori del comunicat de Bitel abans transcrit. Concretament, la presidenta de la companyia va manifestar que en el Consell d'Administració s'havia acordat "no fer judicis de valor" en l'anàlisi dels fets. D'aquesta manera, Ramon feia constar el seu desacord amb el text difós que ella afirmà no haver conegut fins hores després.
El Consell d'Administració de Bitel va destituir el 3 d'abril del 2000 per unanimitat a Enric Adán Acapte, gerent de l'empresa. Adan havia elaborat una explicació exculpatòria per a si mateix i per a l'equip de Matas i no havia lliurat a l'Executiu regional, encapçalat en aquell moment per Francesc Antich (PSIB), tota la documentació de l'empresa, tal com havia assegurat l'anterior estiu. Bitel va reconèixer que el desviament del correu electrònic s'havia produït, però va atribuir el fet a un "error tipogràfic". El Govern, per la seva banda, va localitzar una còpia dels fitxers, documents i missatgeria interna que emmagatzemaven tots els ordinadors de l'Administració autonòmica el novembre de 1998, època en la qual el PSOE assegurà que l'expresident Jaume Matas, del PP, va usar al Parlament papers obtinguts a través de l'espionatge electrònic.
L'acusació socialista suposà que les dades informàtiques trobades podrien ajudar el jutge del cas, Enrique Morell García, i al fiscal Miguel Ángel Anadon Jiménez en la investigació oberta sobre l'existència d'una presumpta maniobra il·legal i sobre la destinació dels missatges intervinguts. "Hem trobat una còpia de seguretat de totes les bases de dades, arxius i usuaris, de més de quatre hores de durada, que es va efectuar de manera cautelar abans d'unes modificacions en el sistema de la comunitat", va assenyalar Damià Cànoves Rotger, director general de la Presidència del Govern de les Illes Balears. "Sense obrir-la, amb el certificat del cap de sistemes que va dirigir l'operació, serà lliurada al jutge". Abans de la seva sortida del poder, el juliol de 1999, l'equip de Matas va buidar gairebé tota la informació que contenia la xarxa d'ordinadors del Govern i va triturar durant dos dies els arxius de paper del seu gabinet. "D'aquella època, dels 16 anys del PP a la comunitat, no va quedar rastre en els ordinadors. Afortunadament, un funcionari va reservar aquesta còpia general prèvia a les modificacions efectuades l'1 de novembre de 1988", va indicar Cànoves.
Jaume Matas digué que no tenia ni idea de què parlaven els que deien que es va buidar tota la informació informàtica. D'altra banda, Matas va confirmar també que l'ordre de readreçament del correu electrònic donada a l'empresa Bitel va sortir de la direcció general de Noves Tecnologies, que encapçalava José Juan Novas, un departament que depenia aleshores de Presidència. L'exconseller d'Economia, Alexandre Forcades, es preocupà perquè els joves quadres a les seves ordres, entre els quals hi havia Jaume Matas i Bartomeu Reus, obtinguessin una acurada formació en tot el que es refereix a les noves tecnologies i altres aspectes de la gestió econòmica. Forcades, conseller des del 87, no dubtà a proporcionar aquests estris al cercle que treballava amb ell. Cursos amb els millors experts i alguna visita pedagògica a Syllicon Valley. Aquesta informació sembla contradir-se amb les declaracions que el cap de l'oposició feu al Diari de Balears assegurant "no tenir ni idea d'informàtica".
Joan Flaquer, portaveu del Partit Popular en aquell moment, havia afirmat que els papers de Matas s'havien distribuït a molta de gent en el Fòrum Ciutadà del mateix any. No obstant això, l'Executiu provà que el text exhibit per Matas no era el que s'havia repartit al Fòrum, sinó un altre que havia sortit de l'e-mail de Francesc Quetglas, president de la Comissió Insular d'Urbanisme. El 1998, Matas destacà en la seva intervenció parlamentària la frase "bases de l'enquadrament", que segons el Govern no apareixia en el document del Fòrum Ciutadà. A més, el Govern adverteix que a la caràtula dels papers de Matas no hi apareixia l'anagrama "Un pla per Mallorca. Fòrum del ciutadà".