El dansaire de bec taronja Rev. 20/10/2022 o dansaire orellut (Saltator aurantiirostris) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids o tàngares (Thraupidae). És nadiu de l'oest i centre sud d'Amèrica del Sud.
Descripció El dansaire de bec taronja no presenta dimorfisme sexual: els sexes es veuen semblants; el patró contrastant de la cara en combinació amb el gran bec taronja, són distintius. El juvenil té el bec fosc i un patró de rostre més opac, però ràpidament obté l'aparença de l'adult. El cant fort i alegre pot cridar l'atenció, però sovint canta amagat des d'una perxa.
Distribució i hàbitat El dansaire de bec taronja es distribueix àmpliament des del nord del Perú (Cajamarca), al llarg de la serralada dels Andes, pel pendent del Pacífic fins a l'extrem nord de Xile (Arica), i a l'orient, cap a l'est, per l'oest i sud de Bolívia, extrem oest i extrem sud del Brasil, oest de Paraguai, Uruguai; en particular, a la regió sud del Pantanal, al llarg del riu Paraguai i gran part de l'Argentina, al sud fins al nord de la Patagònia (sud de la Pampa i nord-est de Rio Negro).
Aquesta espècie, àmpliament disseminada, és gairebé sempre comuna i visible als seus hàbitats naturals: els boscos i matolls de muntanya, del jac i clars adjacents; a les regions andines en altituds entre 1500 i 3800 m, i fins al nivell del mar cap a l'est.
Taxonomia i sistemàtica El dansaire de bec taronja va ser descrit per primer cop l'any 1817 pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot amb el mateix nom binomial Saltator aurantiirostris i la localitat tipus "Paraguay"; probablement Corrientes, Argentina, rectificat per Hellmayr l'any 1938.
El gènere Saltator era tradicionalment col·locat a la família Cardinalidae, però les evidències genètiques van demostrar que pertany a Thraupidae, demostrant que l'aspecte físic era un cas d'evolució convergent i no de parentiu directe amb els cardinàlids. Aquestes evidències també mostren que la present espècie és propera de al dansaire becgròs (Saltator maxillosus) i el parell format per ambdues és proper del dansaire emmascarat (S. cinctus).
Etimologia El nom genèric Saltator prové del llatí «saltator, saltatoris» que significa “dansaire” que alhora deriva de «saltare», “ballar”, “dançar”.
L'epítet específic aurantiirostris prové del llatí tardà «aurantius» que significa “de color ataronjat” i alhora deriva de «aurantia», “taronja”; i del llatí «-rostris», “-bec” de «rostrum», “bec”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies: S. a. iteratus (Chapman, 1927) – Andes del nord del Perú (Cajamarca, Amazones, La Libertad i Àncash). S. a. albociliaris (Philippi & Landbeck, 1861) – Andes del Perú (Áncash i Huánuco) fins al nord de Xile (Arica). S. a. hellmayri (Bond & Meyer de Schauensee, 1939) – Andes de Bolívia (La Paz i Cochabamba fins a Potosí i nord de Tarija). S. a. aurantiirostris (Vieillot, 1817) – sud de Bolívia fins a Paraguai, Uruguai, sud de Brasil i nord d'Argentina. S. a. parkesi (Cardoso da Silva, 1990) – sud de Brasil fins a Uruguai i nord-est d'Argentina. S. a. nasica (Wetmore & Peters, 1922) – centre oest d'Argentina, La Rioja, Mendoza i oest de la Pampa).
Referències
bec taronja Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud