La tàngara diademada Rev. 20/01/2023 o tàngara blava diademada (Stephanophorus diadematus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae)
La tàngara diademada va ser declarada monument natural provincial a Entre Ríos, Argentina, mitjançant la resolució núm. 0851 DGRN de 22 de juny de 2015.
Descripció esquerra|miniatura|192x192px|Stephanophorus diadematus a Brasil. La tàngara diademada fa, de mitjana, 19 cm de llargada i pesa entre 35 i 41,5 g. Quan està ben il·luminada, és majoritàriament de color blau-violeta fosc brillant, tot i que la coloració sovint sembla apagada i negrosa amb poca llum. Les ales i la cua tenen plomes negres amb vores blaves, mentre que la cara des de la part frontal de la coroneta fins a la barbeta és negra, donant l'aspecte d'una "màscara". La coroneta és blanca amb una taca vermella a la part del front.
Distribució i hàbitat La tàngara diademada es troba des de Minas Gerais al Brasil fins al sud-est d'aquest país, cap al sud, passant per l'est del Paraguai, tot l'Uruguai i l'extrem nord-est de l'Argentina. És habitant d'una varietat d'ambients forestals, com ara boscos de ribera, boscos de coníferes d'Araucària, matolls adjacents a aiguamolls i hàbitats d'espais artificials com jardins. És una espècie de terres baixes a la major part de l'àrea de distribució, però es limita a les terres altes de Rio de Janeiro. Les poblacions argentines i del sud de l'Uruguai de l'espècie poden dur a terme migracions localitzades.
Biologia Alimentació La tàngara diademada és majoritàriament frugívora, complementant la dieta amb flors, insectes i la melassa produïda pels pugons de les plantes. La recerca d'aliments té lloc en parelles o petits estols que formen part de grups més grans d'espècies mixtes.
Reproducció La posta ocorre al mes de novembre, construeix un niu semiesfèric de fibres vegetals, folrat internament amb fulles o raïcules, col·locat en una branca entre dos a cinc metres del terra. Pon quatre ous verds pàl·lids o blanquinosos verdosos, amb pintes, taques i ratlletes, terres fosques i grises, més concentrades en el pol major; mesuren de mitjana 24 x 17 mm.
Vocalització El cant és atractiu, una sèrie rica i sonora de frases xiulades, amb un final arrossegat ascendent.
Taxonomia La tàngara diademada va ser descrita i il·lustrada formalment el 1823 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck amb el nom binomial Tanagra diademata i la localitat tipus "Curitiba" al Brasil.
Aquesta és ara l'única espècie situada al gènere Stephanophorus que va ser introduït el 1841 pel naturalista anglès Hugh Edwin Strickland.
Etimologia El nom genèric combina el grec antic «στεφανος/stephanē» que significa “diadema” i «-phoros», “portador”.
L'epítet específic diadematus és llatí que significa “diademat”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud