ÈagreAquesta forma esdrúixola és la prioritzada en les obres habituals de referència, com ara el Diccionari Grec-Català o la traducció catalana del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, així com en traduccions catalanes de clàssics grecs. La forma secundària plana també és acceptable i ha aparegut en algunes traduccions catalanes. o EagreLa forma secundària plana també és acceptable i ha aparegut en algunes traduccions catalanes, per bé que les obres tècniques majoritàriament han prioritzat la forma esdrúixola. (en grec antic Οἴαγρος, Oiagros; en llatí, Oeā̆grusL'ambivalència de la quantitat vocàlica de la -a-, que segons l'obra pot ser llarga o breu justifica la validesa de les dues formes catalanes. Presumiblement, els autors especialitzats han prioritzat la forma amb quantitat breu, en ser la que resulta més natural atesa la posició de la -a- dins el mot.) és una figura de la mitologia grega, amb diferents tradicions sobre el seu origen. Unes vegades és fill d'Ares, altres de Píer i altres el fan fill de Carops, a qui va succeir com a rei de Tràcia. Els mitògrafs el consideren un déu-riu.
Va casar-se amb la musa Cal·líope, amb qui va tenir Orfeu, o bé amb la musa Polímnia, o amb Clio. Autors tardans el presenten com a pare de Màrsias i Linos, tot i que d'aquest últim se'n diu que és fill d'Apol·lo.
Notes
Referències
Categoria:Personatges de la mitologia grega