El grimpa-soques simitarra (Drymornis bridgesii) és una espècie d'ocell sud-americana de la família Furnariidae. És l'únic membre del gènere Drymornis.
Pot trobar-se en els boscos secs tropicals o subtropicals de l'Argentina, Bolívia, Brasil, el Paraguai i l'Uruguai.
Descripció El grimpa-soques simitarra mesura entre 29 i 35 cm de longitud i pesa entre 76 i 90 g (el mascle) i entre 87 i 110 g (la femella). El bec té el maxil·lar superior marró fosc i l'inferior camussa clar amb àpex marró fosc. Les potes són color terrós fosc. L'iris és marró. El cap és castany fosc i la cara i clatell castany clar. Presenta dues línies, una per dalt i una altra per sota dels ulls, blanquinoses. La part dorsal és castany clar amb to marró. La gola blanquinosa, el pit i abdomen també blanquinosos amb les plomes castanyes, amb notables estries. Les ales, primàries marró fosc i secundàries castany. La cua és castanya.
Distribució i hàbitat miniatura|200x200px|Vegetació típica del chaco, exemple d'hàbitat de l'espècie. Es distribueix des del sud-est de Bolívia, per l'oest de Paraguai, Argentina (cap al sud fins a l'est de Neuquén i nord de Rio Negro, cap a l'est fins a Corrientes i Entre Ríos, rarament al nord-est i sud-oest de Buenos Aires), Uruguai i extrem sud del Brasil (sud de Rio Grande do Sul).
Aquesta espècie és força comuna en el seu hàbitat natural: els boscos, matolls i sabanes secs del chaco i de muntanya, fins als 600 metres d'altitud. Prefereix les formacions boscoses i arbustives de caranday (Trithrinax) i d'Acacia caven.
Comportament Aquest espectacular i inconfusible grimpa-soques de llarg bec és una dels ocells emblemàtics de la regió del Chaco. S'alimenten solitaris o en parelles, algunes vegades acompanyant altres espècies de diversos furnàrids. No només busquen el seu aliment en troncs i grans branques com també solen baixar a terra, on burxen amb les plomes obertes de la cua, furgant el terra solt. Cerca sota les matèries fecals d'animals i furga als formiguers, se'l va veure cavar fins a 5 a 6 cm de profunditat a terra per extreure larves de coleòpters i aranyes. S'alimenta fins a quatre metres d'alçada.
Alimentació miniatura|200x200px|Grimpa-soques simitarra al terra. La dieta consisteix en tota mena d'insectes, entre els quals aràcnids (Opilion), Coleoptera (Elateridae, larves, Scarabaeidae, Tenebrionidae), Hemiptera (Pentatomidae), Hymenoptera (Formicidae: adults i larves); Lepidoptera (Sphingidae), Orthoptera (Acrididae, Tettigoniidae); i també de petits amfibis (granotes) i rèptils (sargantanes i colobres), ous de rèptils i ocells i fins i tot de colomins d'altres ocells més petits.
Reproducció Nidifica entre els mesos de setembre i desembre. Construeix un niu exposat i rudimentar a baixa i mitjana alçada, en buits als arbres o en nius abandonats d'ocells del gènere Colaptes. Encoixina la base amb fulles i escorça. Diposita tres ous ovoïdals, blancs, que mesuren de mitjana 32 x 25 mm. El període d'incubació és de 14 a 16 dies. Els colomins romanen al niu entre 16 a 21 dies; la parella alimenta els colomins.
Vocalització El cant és una sèrie ràpida de notes altes i cridaneres que descendeixen i acaben en un garbuix de sons.
Estat de conservacó La UICN ha avaluat el grimpa-soques simitarra com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució força àmplia i, tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. "Tenint en compte que el grimpa-soques simitarra s'ha classificat com una espècie sensible a l'àrea que podria extingir-se en fragments més petits, així com una espècie sensible a les condicions de l'estructura de la vegetació dins de les parcel·les i a la fragmentació dels boscos, calen més estudis per establir els requisits específics d'hàbitat a tota l'àrea de distribució."
Sistemàtica El grimpa-soques simitarra va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg britànic Thomas Campbell Eyton el 1849 sota el nom científic Nasica bridgesii i la localitat tipus és: «interior de Bolívia; error = Mendoza, Argentina». El gènere Drymornis va ser descrit pel mateix Eyton l'any 1852.
El nom genèric Drymornis es compon de les paraules del grec antic «δρυμος / drumos» que significa “bosc”, i «ορνις / ornis, ορνιθος / ornithos», “ocell”; i el nom de l'espècie bridgesii, commemora el botànic, zoòleg y colector británico Thomas Charles Bridges.
Dins la subfamília Dendrocolaptini, D. bridgesii està emparentat amb els grimpa-soques de bec corb, com Lepidocolaptes, i és l'espècie germana de Drymotoxeres pucheranii. Les característiques utilitzades per descriure la subespècie proposada D. bridgesii meridionalis (Stolzmann, 1926) semblen reflectir principalment variacions individuals i no se la considera vàlida. És monotípica.
Referències
Categoria:Dendrocolaptins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud