El tirà gris Rev. 20/01/2023 (Tyrannus dominicensis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae).
Descripció El tirà gris adult és un tirà de mida mitjana. Mesura 23 cm de llargada i pesa entre 37 i 52 g. Les parts superiors són grises, amb ales i cua marronoses, i les parts inferiors són blanques amb un to gris al pit. Al cap hi té una franja groga amagada a la coroneta i una màscara fosca a través dels ulls. El bec fosc és més pesat que el del tirà melancòlic (T. melancholicus), lleugerament més petit. Els sexes són similars, però els ocells joves tenen vores vermelles a les cobertores de les ales, el carpó i la cua.
Distribució i hàbitat El tirà gris cria al sud-est dels Estats Units (a Florida i a la costa del Golf d'Alabama i Mississipi), a les Bahames, Cuba, illes Turks i Caicos, illes Caiman, Jamaica, —aquestes poblacions abandonen el territori a l'hivern boreal— a la Hispaniola (Haití i República Dominicana); Sant Martí, Saint Kitts i Neus, Antigua i Barbuda; Montserrat, Dominica, Guadalupe, Martinica, Sant Bartomeu, Santa Luzia, Barbados, Saint Vicenç i les Grenadines, Grenada, Trinidad i Tobago, Aruba; Bonaire, Curaçao i nord de Veneçuela. Les poblacions migratòries arriben fins a Panamà, el nord i oest de Colòmbia, la major part de Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa i extrem nord del Brasil (Roraima, també al nord d'Amapá), possiblement a l'est de l'Equador. Es registra el passatge migratori per les costes caribenyes de Mèxic, Belize, Nicaragua, Costa Rica i com a divagant a Hondures. A Cuba és resident entre el mitjans de febrer i principis d'octubre. Viu als camps cultivats, boscos poc densos i també a les ciutats.
Aquesta espècie és comuna i conspícua, més abundant a les Antilles; prefereix àrees costaneres obertes, generalment hàbitats secs a prop d'aigua, també a prop de camps cultivats i en locals oberts a prop d'habitacions i poblats. És abundant en boscos oberts de pins (Pinus spp.) i alzines (Quercus spp.) amb palmeres disperses (Sabal spp.); en manglars (per ex., Rhizophora, Avicennia spp.). Generalment per sota dels 500 m d'altitud, rarament fins als 900 m.
Comportament Dieta i alimentació El tirà gris espera en una perxa exposada a dalt d'un arbre, ocasionalment sortint per alimentar-se d'insectes (com ara abelles, libèl·lules, vespes i escarabats), que són la dieta bàsica. També mengen fruites i baies petites segons disponibilitat. Les fruites i les baies constitueixen una cinquena part de la dieta diària. Ocasionalment s'alimenten d'aranyes i petits llangardaixos.
Reproducció El mascle realitza una dansa aèria impressionant: vola amb la femella i fa un picat de prop de 25 metres cap avall, amb les ales batejant i els peus estirats, mentre piulen. L'època de nidificació sol ser entre abril i juliol, tot i que pot variar. La copula es produeix no només abans, sinó també durant la producció dels ous i el desenvolupament dels pollets. Durant aquest acte, intercanvien el so anomenat "p't'tirre". El niu és una estructura en forma de tassa feta d'erba, branquillons i tiges. La posta és de 3 a 5 ous de color rosa clar i el període d'incubació dura fins a 15 dies.
Taxonomia i sistemàtica El tirà gris va ser descrit formalment el 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin en la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va classificar amb els lànids en el gènere Lanius i va encunyar el nom binomial Lanius dominicensis. Gmelin va basar latiràdescripció en "Le tyran de S. Domingue" que havia estat descrit i il·lustrat el 1760 pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson.
El tirà gris és ara una de les 13 espècies classificades en el gènere Tyrannus que va ser introduït el 1799 pel naturalista francès Bernard Germain de Lacépède. Un estudi de genètica molecular publicat el 2020 va trobar que el tirà gris es germà del tirà gegant (T. cubensis).
Etimologia El nom genèric Tyrannus prové del llatí que significa “tirà”, “dèspota”, “dictador”, en referència al comportament agressiu de les espècies d'aquest gènere en defensa del territori.
L'epítet específic dominicensis prové de la localitat de Santo Domingo, ara Hispaniola.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: T. d. dominicensis (Gmelin, 1788) – sud-est dels EUA fins a Colòmbia i Veneçuela. T. d. vorax (Vieillot, 1819) – Petites Antilles.
Referències
Gris Categoria:Ocells d'Amèrica