Les eleccions legislatives búlgares de 2013 es van celebrar a Bulgària el 12 de maig del 2013.
Antecedents Tot i que les eleccions estaven programades originalment per ser celebrades al juliol, van ser avançades per la dimissió del govern del Primer Ministre Boiko Boríssov, després de les àmplies protestes nacionals per causa de l'alça de preus de l'electricitat, el baix nivell de vida i la corrupció. El govern va dimitir l'endemà dels enfrontaments entre la policia i els manifestants que van comportar un vessament de sang i que un cert de nombre de civils quedessin greument ferits. Es va al·legar que alguns manifestants havien comès actes vandàlics contra la propietat pública i que havien actuar violentament contra la policia. Es va nomener un govern provisional el 13 de març del 2013 per part del president Rossen Plevneliev, per mantenir-se en funcions fins a les eleccions. El 28 de febrer, Plevneliev va anunciar que la data més primerenca possible per a l'elecció seria el 12 de maig.
Resultats Els cens electoral fou de 6.9 milions de votants. La votació va acabar a les 21:00. També hi va haver uns 250 observadors electorals internacionals. http://www.aljazeera.com/news/europe/2013/05/201351245128337905.html La participació va ser del 48%. El partit Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària, de l'ex-primer ministre Boiko Boríssov es va alçar amb la victòria, amb un 30,74% dels vots, seguit a poca distància (27,06%) per la Coalició per Bulgària. En tercer lloc es va situar el partit de la minoria turca Moviment pels Drets i les Llibertats, amb un 10,46% dels vots, mentre que els ultranacionalistes d'Atakka quedaven en quarta posició, amb un amb el 7,39% dels vots.
La insuficient victòria de Boríssov feia preveure una situació post-electoral complexa.
PartitVots%Escons+/–Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària 30.7498–19Coalició per Bulgària 27.0686+46Moviment pels Drets i les Llibertats 10.4633–4Unió Nacional Atac 7.3923+2Front Nacional per a la Salvació de Bulgària 3.750NouMoviment "Bulgària amb els ciutadans" 3.260NouDemòcrates per una Bulgària Forta 2.920–5Organització Revolucionària Interior Macedònia – Moviment Nacional Búlgar 1.900NouLíder 1.7600Ordre, Legalitat, Justícia 1.710–10Centre–Llibertat i Dignitat 1.530NouUnió de Forces Democràtiques 1.400–9La Veu del Poble 1.350NouPartit Verd 0.7400Nova Alternativa 0.530NouOrgullosa Bulgària 0.460NouIniciativa Civil Democràtica 0.440NouLlista Civil–Moderna Bulgària 0.410NouAliança Liberal 0.250NouUnió Popular Agrària Búlgara 0.2300Partit de les Dones Búlgares 0.190NouPartit de la Unitat Popular 0.180NouEsquerra Búlgara 0.1700Unió dels Comunistes de Bulgària 0.170NouPrimavera Búlgara 0.110NouPartit Cristià 0.110NouMitjana Europea 0.100NouAlternativa Democràtica per a la Unificació Nacional 0.100NouPartit Democràtic Nacional 0.100NouUnitat Patriòtica Nacional 0.100NouPartit Democràtic 0.090NouCausa Bulgària 0.070NouL'altra Bulgària 0.0700Moviment Unitat Nacional 0.060NouUnió Social Cristiana 0.050NouPartit Social Demòcrata 0.0400Vots nuls/en blanc –––Total 1002400Votants registrats/participació 51.33%––Font: Comissió Electoral Central
Conseqüències El Partit Socialista Búlgar de Plamen Oresharski va formar un govern de coalició amb el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS) amb la meitat dels escons al Parlament. El govern es va enfrontar a una sèrie de protestes que van començar el 14 de juny de 2013, en resposta a l'elecció de Delyan Peevski com a cap de l'agència de seguretat estatal búlgara i el 23 de juliol de 2014, el govern va presentar la dimissió. Després que cap partit volgués intentar formar un nou govern, el 6 d'agost es va establir un govern provisional liderat per Georgi Bliznashki i l'Assemblea Nacional es va dissoldre fixant eleccions per al 5 d'octubre.
Referències
Categoria:Eleccions de Bulgària