Salomon Reinach (Saint-Germain-en-Laye, 29 d'agost de 1858 - Boulogne-sur-Seine, 4 de novembre de 1932) va ser un pioner en la investigació de la Història de l'art, la filologia clàssica i l'arqueologia francesa.

Vida D'origen jueu, fill del Baró de Reinach i germà del controvertit polític Joseph Reinach,Joseph Reinach va ser diputat i un escriptor de premsa molt combatiu, va estar vagament implicat en el fracàs francès al Canal de Panamà, però es va destacar per l'enardida defensa d'Alfred Dreyfus, cosa que li valgué perdre l'escó de diputat es va educar a l'Escola normal superior, abans d'anar a Grècia per ingressar a l'Escola francesa d'Atenes, el 1879.

En la seva joventut va realitzar interessants troballes sobre arqueologia clàssica en diversos punts de Grècia, Tunísia, Ucraïna i altres llocs del Mediterrani. El 1887 va obtenir un lloc al Museu nacional d'antiguitats de Sant-Germain-en-Laye, passant a convertir-se en ajudant de conservador i, l'any 1902, conservador d'aquesta famosa institució. El 1903 es va convertir en un dels editors del magazín científic francès Revue archéologique i, aquest mateix any, va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Es va dedicar a la docència donant classes magistrals a l'École du Louvre, i va publicar 28 conferències en un llibre titulat Apollo, traduït a molts idiomes i esdevenint una referència obligada sobre el tema l'arqueologia de l'art.

Salomon Reinach va morir a Boulogne-sur-Seine, el 1932 i va ser enterrat al cementiri de Montmartre de París.

Reinach i el descobriment de l'art paleolític Salomon Reinach va ser un actor secundari a l'escenari del descobriment de l'art paleolític a la fi del , però el seu paper és essencial donat el seu prestigi com a historiador de l'art i de les religions primitives, així com en l'elaboració de les primeres teories plausibles d'interpretació de l'art rupestre.

En la polèmica suscitada pel descobriment de les Coves d'Altamira a Cantàbria, l'espanyol Marcelino Sanz de Sautuola va formular la idea que es tractava de pintures de l'home de les cavernes, idea que xocava amb tots els paradigmes defensats llavors. El paladí contra va ser Émile Cartailhac (1845-1921), professor de la universitat de Tolosa. Mort Sautuola, sense que ell pogués veure el seu honor personal i científic compensat, va bufar vent contrari, Altamira va esdevenir un santuari científic i els especialistes francesos es van llançar en tromba a la investigació de l'art paleolític, tant francès com espanyol.Per descomptat, també hi va haver importants figures espanyoles, com Juan Cabré Aguiló, Pascual Serrano, Luis Siret i, sobretot, Hermilio Alcalde del Rio (el major descobridor de coves d'Espanya) Encara que el més destacat va ser l'abat Breuil, també estava entre ells Reinach, que el 1913 va publicar un repertori d'art paleolític.

Al costat d'altres col·legues, Reinach va desenvolupar una idea oposada a la que precisament havia difós el cada vegada més desprestigiat Cartailhac:Segons Emile de Cartailhac, els autors d'aquestes obres posseïen una passió primitiva i tosca per l'art amb l'objecte d'aconseguir 01:00 a satisfacció estètica i personal, el que s'ha anomenat «L'Art per l'Art». Actualment, després d'haver criticat durament aquestes idees, no es pot negar que, els homes prehistòrics tenien un sentit de la bellesa que superava les seves necessitats religioses, o socials, en realitzar les seves obres, és a dir, ja tenien arrelat el concepte estètic, per més que aquest no fos la seva principal motivació Per Reinach, Obermaier, Breuil i altres, L'art prehistòric tenia una funció religiosa. Aquesta conclusió es va basar en el coneixement de les religions de pobles primitius i l'extrapolació d'idees etnològiques: L'objectiu de les obres d'art eren els cerimonials destinats a obtenir un benefici per a la comunitat: «En pintar una imatge m'apodero del que he pintat»; Màgia Simpàtica i rituals de fecunditat: Altres vegades, es tractava de representacions del tòtem tutelar amb forma animal:

Les seves idees van quedar antiquades i van ser criticades moltes vegades, però, d'altres, van ser represes amb minuciositat científica i es demostrà que no estaven gaire desencaminades, encara que necessitaven modificacions i un corpus espistemològic més sòlid.

Obra miniatura|esquerra|Répertoire de Reliefs Grecs et Romains La primera publicació de Reinach, del 1877, havia estat la traducció al francès d'un llibre de Arthur Schopenhauer ( Assaig sobre el lliure albir) que va aconseguir nombroses edicions. També va traduir de l'anglès al francès la Història de la Inquisició de Henry Charles Lea. Després, van venir nombrosos treballs i articles en revistes especialitzades. Destaca la seva Guia de filologia clàssica (1880-1884), aclamat per l'«Associació francesa d'estudis grecs», la seva Gramàtica llatina (1886) va rebre un premi de la «Societat francesa d'educació secundària»; la publicació sobre la Necròpolis de Myrina (Smirna) (1887) l'autoria compartir amb E. Pottier i Antiquités nacionals, va ser molt celebrada per la «Acadèmia d'Inscripcions Clàssiques».

Va compilar un important Repertori d'Estatuària Grega i Romana en tres volums (1897-1898), un altre Repertori de vasos grecs i etruscs (1900), i, finalment un Repertori de pintura de l'Edat Mitjana i el Renaixement, 1280-1580 (1905).

El 1905 va iniciar les seves publicacions sobre religions antigues amb el seu llibre Cultes, mites i religions. Però la seva obra mestra és una visió general de la història de les religions que va ser publicada sota el títol d Orpheus (1909).

Notes

Referències

Categoria:Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Persones de Saint-Germain-en-Laye Categoria:Membres de l'Académie des inscriptions et belles-lettres Categoria:Alumnes del Liceu Condorcet Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Boulogne-Billancourt Categoria:Prehistoriadors francesos