Les expressions educació terciària o ensenyament superior (educació superior anglicisme ) es refereixen al procés, els centres i les institucions d'ensenyament després de l'educació secundària o mitjana. Al món hi ha gairebé 17.000 institucions que proposen alguna mena d'ensenyament superior. Proposen estudis equivalents als nivells 6, 7 i 8 de la classificació estandarditzada dels nivells educatius establerta per la UNESCO.
En general, el requisit per entrar-hi és haver acabat l'educació secundària i també poden exigir un cert nivell de rendiment escolar a la secundària o obligar a superar uns exàmens de selecció. Segons el país, aquests exàmens poden ser d'àmbit estatal, local o universitari. En altres sistemes, però, no existeix cap mena de selecció.
Les institucions d'educació terciària encoratgen més i més persones adultes a inscriure-s'hi sense ésser necessàriament diplomats en l'educació secundària, especialment a les universitats obertes.
La preparació que ofereix l'educació terciària és de tipus professional o acadèmica. Es distingeix entre estudis de grau (els antics títols de Diplomatura i Llicenciatura) i postgrau (Màster i Doctorat) segons el sistema de titulació professional i graus acadèmics.
Els establiments d'educació terciària han estat tradicionalment les universitats, però a més es consideren altres centres educatius com instituts, escoles professionals o escoles tècniques, centres de formació del professorat, escoles d'art dramàtic, conservatoris, etc.
Altres funcions Una funció important, a part de l'ensenyament, de l'educació terciària són les activitats d'investigació (especialment a les universitats) en els diferents nivells del coneixement. Així mateix, una altra funció són les activitats d'extensió, en les quals es procura la participació de la població i se'n comuniquen els resultats.
Principat de Catalunya El Parlament de la Comunitat autònoma de Catalunya va aprovar el 2003 una primera llei d'universitats, que adaptava les normes aprovades els darrers anys en matèria d'universitats, algunes de les quals van ser incorporades, amb les modificacions corresponents, com són la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.
Espanya L'ensenyament universitari a Espanya està regulat actualment per la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU). La llei deroga les antigues lleis: La Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats La Llei Orgànica 4/2007 de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001
D'altra banda, el Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials concretant l'estructura d'acord amb les línies generals emanades de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Segons aquesta estructura es divideix l'ensenyament universitari a graus i programes de postgrau (que, al seu torn, consten de màster i de doctorat).
Els graus i els màsters prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit.
França Després d'acabar la llar d'infants (fr. école maternelle), l'escola primària (fr. école primaire), l'institut (fr. collège) i el batxillerat (fr. lycée), l'alumne pot accedir a la universitat.
Regne Unit En el quadre de la devolució al Regne Unit, l'educació es gestiona de manera separada a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. A Anglaterra, el terme «educació terciària» correspon al terme global «educació superior» (és a dir, l'ensenyament posteriors als 18 anys). El 2018, el govern de Gal·les va adoptar el terme «educació terciària» per designar l'educació i la formació posteriors als 16 anys a Gal·les. No obstant això, des de la dècada dels 1970, els col·legis especialitzats d'educació posterior (further education) a Anglaterra i Gal·les s'anomenen «col·legis terciaris», encara que formen part del procés d'educació secundària. Aquestes institucions atenen tant a graduats d'escoles com a adults, combinant així les funcions principals dels col·legis FE i dels col·legis de sisè de batxillerat.
Alemanya L'educació a Alemanya està principalment sota la responsabilitat dels diferents estats federals alemanys (Länder), mentre que el govern federal juga només un paper menor. Alemanya és ben coneguda a nivell internacional pel seu model de formació professional Ausbildung (aprenentatge), en el qual aproximadament el 50 per cent de tots els graduats de secundària accedeixen a centres de formació professional. No totes les qualificacions internacionals són automàticament reconegudes a Alemanya. Algunes universitats també requereixen Preliminary Review Documentation (VPD) a través de Uni-Assist. De vegades, els estudiants estrangers han de fer un curs Studienkolleg, que inclou l'examen Feststellungsprüfung (FSP) — un examen que avalua les qualificacions dels estudiants estrangers — si el govern alemany no reconeix la seva titulació.
Canadà L'educació superior al Canadà inclou els sistemes provincials, territorials, autòctons i militars d'educació superior. L'objectiu ideal de l'educació superior canadenca és oferir a cada canadenc l'oportunitat d'adquirir les habilitats i coneixements necessaris per assolir el seu màxim potencial. Busca desenvolupar una força laboral de classe mundial, augmentar la taxa d'ocupació dels canadencs i garantir la prosperitat sostenible del Canadà. Els programes d'educació superior estan curosament dissenyats des de la perspectiva de l'estudiant, amb l'objectiu d'alleujar riscos i garantir resultats determinats.
Referències
Enllaços externs Unportal