El picotet tacat (Picumnus innominatus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) i l'única espècie del gènere Picumnus que habita fora del continent americà. Antany va ser inclòs al monotípic gènere Vivia (, 1837).

Descripció Els mascles i les femelles del picotet tacat s'assemblen. Tenen l'esquena de color verd oliva, amb dues franges blanques al costat del cap. El mascle té la part davantera de la corona taronja i marró. Té una coloració blanc crema a la part inferior, amb taques negres. Té una banda verd fosc a prop dels ulls.

Distribució i hàbitat Es troba al subcontinent indi i al sud-est asiàtic, i s'estén per Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Pakistan, Tailàndia, Tibet i Vietnam. Els hàbitats naturals són els boscos boreals, els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals i els boscos muntans humits subtropicals o tropicals. A l'Índia, es troba als contraforts de l'Himàlaia, fins a una altitud d'uns 2500 m. Es pot trobar a les selves de bambú.

Comportament i ecologia Normalment, es mou en parelles, entre branques primes, i de vegades es pengen de la branca cap per avall. El comportament és força similar al dels picots.

Dieta i alimentació El picotet tacat té una dieta que consisteix en formigues i tèrmits.

Reproducció i hàbits de cria miniatura|Picotet tacat dins el niu. L'època de cria de l'espècie del picotet tacat és de gener a maig en gran part de l'àrea de distribució. Aquests ocells són monògams. Tots dos adults excaven el forat de nidificació amb una entrada rodona que s'adapta perfectament a l'ocell, donant lloc a una cambra vertical ampliada a sota. La posta pot contenir de 2 a 5 ous blancs i rodons. Tots dos pares es tornen per incubar els ous i cuidar les cries. Els pollets desclouen al cap d'11-14 dies i són volanders passats vint-i-cinc dies més.

Patrons de migració i moviment El picotet tacat és un ocell resident no migratori. Els individus de les zones més altes poden traslladar-se a nivells més baixos i planes a l'hivern.

Després de la reproducció, els picotets juvenils poden dispersar-se i establir-se en nous llocs dins de la zona de distribució parental. Poden fer moviments locals per alimentar-se i criar dins de la zona.

Estat de conservació La mida de la població global del picotet tacat no s'ha quantificat. Es considera que la tendència poblacional general d'aquestes espècies és estable. A tota l'àrea de distribució, s'ha establert que aquesta espècie de picotet és de "comuna" a "bastant comuna". La durada de la generació és de 4,2 anys. La mida de distribució és d'uns 18.200.000 km².

La desforestació, la degradació i fragmentació de l'hàbitat i la captura d'adults i juvenils per al comerç d'animals de companyia són les principals amenaces que poden posar en perill la supervivència d'aquesta espècie.

El picotet tacat no s'acosta als llindars per ser espècie vulnerable, ni segons el criteri de mida de l'àrea de distribució, ni segons el criteri de tendència poblacional ni segons el criteri de mida poblacional. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) ha categoritzat i avaluat l'espècie i l'ha classificat com en risc mínim. L'estatus de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) per al picotet tacat és "No avaluat".

Taxonomia i etimologia El picotet tacat va ser descrit formalment el 1836 pel zoòleg anglès Edward Burton amb el nom binomial actual Picumnus innominatus a partir d'un exemplar recollit a l'"Himàlaia". Es considera que la localitat tipus és l'estat de Sikkim, al nord-est de l'Índia.

El nom científic Picumnus prové de la mitologia romana. «Picumnus» és la personificació del picot. L'epítet específic innominatus és llatí i significa “sense nom”.

Es reconeixen tres subespècies:

P.i.innominatus (Burton, 1836) - nord-est de l'Afganistan i de l'Índia, i sud-est del Tibet. P.i.malayorum (Hartert, 1912) - des del sud i est de l'Índia fins al sud de la Xina, Indoxina, Sumatra i nord-est de Borneo. P.i.chinensis (Hargitt, 1881) - centre i est de la Xina.

Referències

Categoria:Picumnus Categoria:Ocells d'Àsia