El ratolí d'arrossar cuallarg (Oligoryzomys longicaudatus) és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. És un petit rosegador de pelatge curt i suau, dors de color cafè clar a groc ocre i ventre grisenc. El cos fa entre 6 i 8 cm, mentre que la cua aconsegueix els 11 i 15 cm de longitud. Pesa entre 17 i 35 grams. Es troba en els Andes del sud de Xile i l'Argentina, amb una població perifèrica a l'est de l'Argentina.

Com a espècie comuna amb una àmplia distribució i una població estable, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha qualificat aquest rosegador com a «de menor preocupació».

Descripció O. longicaudatus creix fins a una longitud total de 222 mm, incloent-hi una cua de 127 mm, i pesa uns 24 g. Les orelles són força petites i estan escassament cobertes de pèl. La cua també té pèl escàs i és fosca per sobre i pàl·lida per sota. El pelatge de l'esquena és de color beix amb fines línies marrons pàl·lids i negres, i la base grisenca dels pèls de vegades és visible. Les parts inferiors són de color blanc grisenc. La cua és més curta a l'extrem sud de la seva àrea de distribució, i a l'Argentina, el pelatge està tenyit d'ocre, especialment als flancs.

El seu cariotip té 2n = 58 i FNa = 74. Hi ha disponible un conjunt de transcriptomes que té 66.173 transcrits anotats en BLAST.

Distribució i hàbitat Aquesta és una espècie de muntanya originària del sud de Sud-amèrica; la seva àrea de distribució s'estén des del nord de Xile i el nord-oest d'Argentina fins a uns 50°S a la Patagònia. Es troba en boscos entre la malesa i en llocs arbustius. Al nord de Xile és el petit rosegador més abundant del bosc de boira. A la Patagònia prefereix clarianes, vores de carreteres i zones de matolls. És més comú en hàbitats humits, com ara prop de masses d'aigua.

Ecologia O. longicaudatus s'enfila bé i també pot saltar. La dieta varia segons l'època de l'any; a l'estació seca són principalment llavors, però a l'estació humida predominen les flors, el pol·len i les fulles del Chenopodium. De vegades també es mengen insectes. L'O. longicaudatus pot començar a reproduir-se quan només té uns mesos. El niu es construeix en arbustos a pocs metres del terra, i es pot utilitzar un niu d'ocell vell. La femella pot reproduir-se tres vegades a l'any i la mida mitjana de la ventrada és de gairebé cinc cries.

La mida de la població està subjecta a grans fluctuacions. Juntament amb altres espècies, aquest rosegador genera un fenomen anomenat «ratada», que és una gran proliferació de la població de rosegadors gràcies a la gran abundància de llavors produïda després de la floració massiva del colihue i la quila. Aquesta floració es produeix cada 60 anys de manera que l'esdeveniment és poc comú.

El 1990, hi va haver una sembra massiva de més d'un milió d'hectàrees de bambú Chusquea valdiviensis al sud de Xile, i van florir simultàniament; les enormes quantitats de llavors produïdes van ser seguides per una explosió poblacional d'O. longicaudatus. Aquests augments en el nombre de rosegadors són el resultat d'una major fecunditat, una major supervivència dels juvenils i un allargament de la temporada de cria. Com que moltes de les llavors de bambú es van retenir dins de les espiguetes florals fins a l'any següent, es van produir més pics de població de rosegadors aleshores. A la primavera de 1997, es van trobar un gran nombre de ratolins als boscos propers al llac Nahuel Huapi, al sud-oest de l'Argentina. Eren predominantment O. longicaudatus, amb una proporció menor d'Abrothrix longipilis. Els individus morts que van aparèixer a les platges eren joves, nascuts a la tardor anterior i tenien l'estómac ple. La seva aparició amb una densitat tan alta va ser el resultat d'un brot aperiòdic als Andes, i els exemplars vius que van ser capturats en trampes no van mostrar signes d'estar en condicions de reproducció. No va ser fins a l'any següent que el nombre d'individus va tornar al seu nivell normal per a la zona i la reproducció va començar a tenir lloc de nou.

O. longicaudatus és el principal hoste reservori del virus dels Andes (ANDV), que causa la majoria dels casos de síndrome pulmonar per hantavirus a Sud-amèrica, que té una alta mortalitat del 50% o superior. Un 5% dels exemplars d'aquesta espècie és portador d'aquest virus i el pot transmetre als humans a través del contacte amb excrements, orina, saliva, mossegades o contacte directe, també en inhalar aire contaminat amb alguns dels mitjans anteriors.

El ratolí d'arrossar cuallarg és presa de depredadors més grans com el gat kodkod (Leopardus guigna).

Referències

Bibliografia

Categoria:Rosegadors de Xile Categoria:Rosegadors de l'Argentina Categoria:Oligoryzomys