El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 26 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 80px|miniatura|Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV 1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada. 1808 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit napoleònic va ocupar el poble al final del setge de Roses, quan els defensors van rendir-lo en el marc de la Guerra del Francès. 1977 - Es reprèn la publicació del DOGC, amb la publicació del Reial decret 41/1977, de 29 de setembre, de restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, i nomenament de Josep Tarradellas com a President de la Generalitat. 1982 - Es constitueixen els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC) com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). 1998 - París (França): la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. 2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el Pierolapithecus catalaunicus. 2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura. 2004 - València: fins al dia 8, s'hi celebra el Fòrum Mundial de la Reforma Agrària.
Resta del món 1484 - Roma (Itàlia): el papa Innocenci VIII publica la seva famosa butlla Summis desiderantes affectibus, per la qual ordena a la Inquisició perseguir a les bruixes en el món conegut. 1798 - Luxemburg i els Països Baixos del Sud: els revolucionaris francesos van guanyar la Guerra dels Camperols. 1957 - Unió Soviètica: s'hi bota el primer vaixell trencaglaç atòmic. 2004 - Tikrit (l'Iraq): els insurgents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exèrcit dels Estats Units (Guerra de l'Iraq).
Literatura
Naixements Països Catalans 1893 - Olot: Concepció Carreras i Pau, poetessa, compositora i professora de música catalana (m. 1961). València: Josep Maria Ots Capdequí, jurisconsult i historiador del dret (m. 1975).
1937 - Ciutadella, Menorca: Pilar Benejam i Arguimbau, geògrafa i pedagoga menorquina.
1939 - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (m. 2022). 1940 - Simat de la Valldigna, La Safor: Maria del Carme Girau, cantant i compositora valenciana que formà part de la Nova Cançó. 1946 - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com a Josep Carreras, tenor català. 1967 - Inca: Maria Salom Coll, política mallorquina llicenciada en ciències econòmiques i empresarials. 1969 - Barcelona: Núria Balagué Gómez, alpinista catalana, que ascendí a l'Everest.
Resta del món 1652, Amsterdam: Adriana Spilberg, pintora de l'Edat d'Or neerlandesa (m. ca.1700). 1782, Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (m. 1862) 1822, Boston, Massachusetts (EUA): Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana. 1830, Londres: Christina Rossetti, poeta britànica.
1863, Londres, Anglaterra: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor. 1869, Beaver Dam, Comtat de Dodge, Wisconsin: Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1970). 1890, Viena (Àustria): Fritz Lang, director de cinemaalemany d'origen austríac (m. 1976). 1896, Praga, Imperi austrohongarès: Carl Ferdinand Cori, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1984). 1898, Tennessee (EUA): Grace Moore, soprano i actriu de cinema estatunidenca (m. 1947). Valencia, Veneçuela: María Luisa Escobar, musicòloga, pianista i compositora veneçolana. 1899, Almeria: Jimena Quirós, científica espanyola, primera oceanògrafa (m. 1983). 1901: Chicago: Walt Disney, director, animador i productor de cinema (m. 1966). Würzburg, Alemanya: Werner Heisenberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1932 (m. 1976). 1903, Tonbridge, Kent, (Anglaterra): Cecil Frank Powell, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1950 (m. 1969). 1907, Tuanfeng (Xina): Lin Biao (en xinès simplificat: 林彪), militar i polític xinès (m. 1971). 1911, Como: Carla Prina, pintora abstracta italiana (m. 2008). 1916, Bakú, Imperi Rus: Veroníka Dudàrova, la primera directora d'orquestra soviètica i russa (m. 2009). 1931, Santander: Julia –o Julita– Martínez, actriu espanyola. 1932, Nova York (EUA): Sheldon Lee Glashow, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1979. 1950, San Fernando, Cadis: Camarón de la Isla, cantaor flamenc espanyol (m. 1992). 1955, Youxi (Xina): Cai Qi (xinès: 蔡奇), polític xinès, alcalde de Pequín (2016-2017) i Secretari del Partit Comunista de Pequín (2017-), membre del Politburó del Partit Comunista de la Xina (2017-).
1963: Alberto Nisman, advocat argentí que va treballar com a fiscal federal, que destacà per ser el cap de la investigació de l'atemptat de 1994 del centre jueu a Buenos Aires. 1966ː Forbach, Françaː Patricia Kaas, cantant i actriu. 1969, Glasgow: Lynne Ramsay, directora de cinema escocesa, escriptora, productora i directora de fotografia. 1976, Dallas, Texas, Estats Units: Amy Acker, actriu de cinema estatunidenca. 1995 - Illes Canàries: Taz Skylar, actor britànic.
Necrològiques Països Catalans 1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba, Vallès Oriental: Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germà, Berenguer Ramon II el Fratricida. 1474 - Elna, Rosselló: Bernat d'Oms i de Santapau, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistència contra l'ocupació de la vila. 1945 - Barcelona: Elena Jordi, actriu i empresària teatral de vodevil catalana, primera directora de cinema d'Espanya. 1949 - Perpinyà (el Rosselló): Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (n. 1882). 1972 - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879). 1973 - l'Ametlla del Vallès: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català. 2015 - Barcelona: Jaime Camino Vega de la Iglesia, director i guionista de cinema català. (n. 1936).
Resta del món 1038 - Lieja, Principat de Lieja: Reginard de Lieja, príncep-bisbe del mateix principat 1730 - Amsterdamː Alida Withoos, pintora i il·lustradora botànica neerlandesa (ca. 1661). 1791 - Viena, Arxiducat d'Àustria: Wolfgang Amadeus Mozart, compositor de música clàssica austríac (n. 1756). 1870 - Dieppe (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (n. 1802). 1891 - París (França): Pere II del Brasil, segon i últim emperador brasiler (n. 1825). 1925 - Varsòvia (Polònia): Władysław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867). 1926 - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840). 1927 - Berlín: Richard Eilenberg, compositor alemany. 1940 - Praga, Protectorat de Bohèmia i Moràvia: Jan Kubelík, violinista i compositor txec. 1951 - Calcuta, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (n. 1871). 1965 - Saint Louis, Missouri (EUA): Joseph Erlanger, metge i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1944 (n. 1874). 1969 - Londres: Alícia de Battenberg, princesa de Grècia, princesa de Battenberg. 1974 - Roma, Laci (Itàlia): Pietro Germi, director de cinema, guionista, actor i productor italià (n. 1914). 1979 - París, França: Sonia Delaunay, pintora i dissenyadora de les avantguardes artístiques (n. 1885). 2007 - Kürten, land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Karlheinz Stockhausen, compositor alemany (n. 1928). 2008: Moscou, Rússia: Aleix II, clergue ortodox estonià, 16è Patriarca de Moscou. Los Angeles, EUA: Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca. 2011 - Lewin Kłodzki, Baixa Silèsia, Polònia: Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista, actriu de teatre i cinema polonesa (n. 1938). 2012 - Rio de Janeiro (Brasil): Oscar Niemeyer, arquitecte brasiler (n. 1907). 2013 - Johannesburg, Sud-àfrica: Nelson Mandela, president de la república de Sud-àfrica, lluitador contra l'apartheid (n. 1918). 2014 - Brussel·les, Bèlgica: Fabiola Mora y Aragón, aristòcrata espanyola que va esdevenir reina dels belgues. 2019 - L'Havana (Cuba): Faure Chomón, comandant de la Revolució Cubana (n. 1929).
Festes i commemoracions Festa Local de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà Dia Internacional dels Voluntaris Sants: Saba de Mutalasca; Gerard de Braga, bisbe; beat Joan Gradenigo, eremita i monjo; serventa de Déu Madrona Clarina i Colomer.
Referències
05