miniatura|Una còpia de L'Ami du peuple tacada amb la sang de Marat (Biblioteca Nacional de França) L'Ami du peuple va ser un diari polític escrit per Jean-Paul Marat durant la Revolució Francesa. Va ser un defensor dels drets de les classes baixes contra qui Marat considerava els enemics del poble.
Història Inicis Com a elector del districte de Carmes Déchaussés el 1789, Marat va intentar persuadir a l'assemblea electoral per tal de publicar un diari per mantenir el seu electorat informat de l'actualitat política. Quan no es va admetre la seva proposta, Marat va renunciar al seu càrrec com a elector per tal de dedicar-se a la redacció del seu propi diari, titulat inicialment Le Publiciste parisien. El primer número va ser publicat el 12 de setembre de 1789. Després de diversos números, el nom es va canviar per L'Ami du peuple.Gottschalk 1966, p. 49.
Primeres reivindicacions Generalment el diari era d'unes vuit pàgines,Gottschalk 1966,p. 49. encara que de vegades arribava a dotze o setze pàgines.Belfort Bax 1901, p. 105. Marat va publicar L'Ami du peuple diàriament, tot i que hi va haver moments en què no va publicar, jua que havia d'anar a la clandestinitat per evitar ser detingut. Els seus continus atacs contra Jacques Necker, Jean Sylvain Bailly, el comte de Mirabeau, la Comuna de París, el marquès de la Fayette, l'Assemblea Nacional Constituent, l'Assemblea Legislativa, la Convenció Nacional, els émigrés i el mateix rei Lluís XVI van provocar diversos decrets d'il·legalitat cap a la publicació, l'acusació en contra seu i intents de suprimir el diari. Es va destruir la seva impremta i es van confiscar les còpies de L'Ami du peuple almenys dues vegades.Gottschalk 1966, p. 62. En una ocasió el seu impressor va ser detingut i empresonat, i es van destruir les plaques utilitzades per imprimir un número particularment polèmic, en el que amenaçava d'arrencar el cor de Lafayette, cremar el Rei, i empalar als diputats de l'Assemblea en els seus seients.Gottschalk 1966, p. 78.
Marat, sense cap font d'ingressos independent, va utilitzar gran part dels seus estalvis per imprimir L'Ami du peuple. A principis de 1792, després de tornar d'una estada de dos mesos a Anglaterra, no es podia permetre continuar amb la publicació. Amb el suport financer de la seva nova concubina, Simonne Evrard, va ser capaç de renovar la seva publicació.Gottschalk 1966, p. 92. Després de la suspensió de la monarquia el 10 d'agost de 1792, la Comissió de Policia i Vigilància de la Comuna de París va donar Marat quatre de les màquines reals i la nova Imprimerie de Marat es va establir al soterrani del convent dels Cordeliers.Gottschalk 1966, p. 97
Període de Marat a la Convenció Nacional El 9 de setembre de 1792 Marat va ser elegit per a la Convenció Nacional. El 25 de setembre va engegar una nova revista titulada Journal de la Republique francaise.Gottschalk 1966, p. 128-129. L'abril de 1793, els girondins van aprovar una llei (posteriorment derogada) que estimulava que era il·legal que els membres de la Convenció fossin alhora legisladors i periodistes. Com a resposta, Marat va canviar de nou el nom del seu diari; aquesta vegada pel de Publiciste de la Revolution francaise, afirmant així ser un publicista. Va continuar emprant aquest nom fins a la seva mort.Gottschalk 1966, p. 152-153.
Últims dies El 3 de juny de 1793 Marat va renunciar a ser membre de la Convenció, després de la caiguda final dels girondins. El seu trastorn cutani es va afegir a una malaltia de pulmó, motiu pel ual va passar gran part del seu temps en un bany medicinal. La seva publicació durant aquest temps consisteix principalment en cartes dels seus col·laboradors.Gottschalk 1966, p. 166. El 13 de juliol Marat va ser assassinat per Charlotte Corday. L'última edició de la seva publicació es va editar l'endemà de la seva mort.Gottschalk 1966, p. 168-169.
Impacte i influència En total, L'Ami du peuple va tenir gairebé set-cents números, i la publicació que va iniciar en ser elegit per la Convenció Nacional va arribar als prop de dos-cents cinquanta números, a més de molts altres pamflets de Marat. La popularitat de la seva publicació va rebre moltes imitacions durant els seus períodes de clandestinitat i després de la seva mort per part dels que simpatitzaven amb les seves idees i aquells que el volen tergiversar.Gottschalk 1966, p. 179-180.Belfort Bax 1901, p. 111. Hom considera que el seu periodisme incendiari va tenir un paper important en la Marxa de les Dones sobre Versalles de l'octubre de 1789,Gottschalk 1966, p. 58-59. la suspensió de la monarquia el 10 d'agost de 1792,Gottschalk 1966, p. 96-97. les Massacres del 2 de setembreGottschalk 1966, p. 120-126. i d'incitar altres accions de la multitud revolucionària.Gottschalk 1966, p. 148.
Segons Marat Marat descriu el començament i l'evolució del seu diari (així com les seves opinions polítiques) en el seu diari del 19 de març de 1793:
Referències
Bibliografia Gottschalk, Louis R. (1927, reeditat el 1966). Jean-Paul Marat: A Study in Radicalism, Benjamin Bloom. Darnton, Robert and Roche, Daniel, editors. (1989). Revolution in Print: the Press in France, 1775-1800, University of California Press. Belfort Bax, Ernest (1901). Jean-Paul Marat, The People's Friend, Grant Richards.
Enllaços externs Marxists.org Marat Archive Col·lecció d'extractes de L'Ami du peuple i altres publicacions de Marat
Categoria:Diaris de França en francès Categoria:Diaris en francès desapareguts Categoria:Revolució Francesa