miniatura|Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa El Clauer. Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Vinaròs (Baix Maestrat). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».
En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb el repic de campanes de la Seu Vella de Lleida, replicat pel d'altres campanars de tot el territori català i seguit per actes polítics simultanis en diverses localitats catalanes fins a les 18:00h, quan es va cantar Els Segadors. En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris. Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte. Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.
Precedents històrics
El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per exigir la independència dels Països Bàltics respecte a l'URSS. La seva independència va ser reconeguda just després del cop de Moscou del 21 d'agost del 1991. «Una casa comuna europea només es pot establir si a tots els països europeus se'ls concedeix un lliure dret a l'autodeterminació», deia el manifest de la Via Bàltica. Els organitzadors catalans van parlar amb assessors bàltics per ajudar-los amb la cadena humana.
Context històric i antecedents 2010 – 2011
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ésser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Al cap de pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables, i publicà el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació, deixant clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte mantingué la definició de Catalunya com a nació i declarà 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en reinterpretà 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és "la Nació espanyola"; desballestà bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repetí 14 vegades la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".
Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya, Fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i l'dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.
Paral·lelament, entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al «sí», tot i que va tenir poca participació en alguns municipis. En l'àmbit institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.
2012 – 2013
Durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012 se celebrà la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" a Barcelona. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya". Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista. Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants en la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia UrbanaEl independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza El País, 11 SEP 2012 - 23:26 CET La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs. En una roda de premsa posterior a la reunió, Mas reiterà la seva decisió de fer un important anunci el dia 25 de setembre, coincidint amb el debat de política general al Parlament de Catalunya.
El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos.
El 27 setembre 2012 el Parlament de Catalunya va votar una moció que demanava convocar una consulta sobre la independència de Catalunya, la qual va comptar amb el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, DC i el diputat del PSC Ernest Maragall, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP i C's. Mas expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.
La convocatòria d'eleccions suposà tancar la novena legislatura de la Catalunya autonòmica al cap de menys de dos anys d'iniciar-se, esdevenint la més breu des de la reinstauració de la democràcia. Com a resultat d'aquestes eleccions, en sorgí un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya el 18 de desembre de 2012 i conegut com a Pacte per la Llibertat. L'acord permeté que Artur Mas fos investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop i per altra banda s'hauria de celebrar el 'referèndum sobre la independència de Catalunya' que està previst que se celebri durant el 2014Separatist Catalan Parties Announce Alliance The New York Times, 18 desembre 2012Agreement in Catalonia on date of independence referendum Euronews, 19 desembre 2012Catalonia referendum set for 2014 Financial Times, 19 desembre 2012 miniatura|Mosaic del Concert per la Llibertat El 23 de gener de 2013 s'aprovà la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya al Parlament de Catalunya amb la qual es va acordar iniciar el procés cap al dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions. El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya va suspendre cautelarment aquesta declaració.El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
El Concert per la Llibertat, va ser un concert celebrat al Camp Nou de Barcelona el 29 de juny del 2013, organitzat per Òmnium Cultural juntament amb altres entitats de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana o la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes amb l'objectiu de reclamar, mitjançant el llenguatge universal de la música, el dret del poble català i de tots els pobles del món a poder decidir lliurement i democràtica el mateix futur. Hi assistiren uns 90.000 espectadors. Entre la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" i la Via Catalana, va escenificar una altra gran mobilització social a favor de la independència.
Prèvia Inscripcions i actes previs La Via Catalana es va presentar al Museu d'Història de Catalunya el 19 de juny de 2013, en un acte on també van participar Henn Karits i Ülo Laanoja, membres de l'organització de la Via Bàltica del 1989. El 4 de juliol l'Assemblea Nacional Catalana va obrir el període d'inscripcions a través del seu web, en què es van inscriure 22.000 persones durant les primeres 24 hores i més de 78.000, la primera setmana.
El 12 de juliol, només 9 dies després de l'inici de les inscripcions, ja s'havien superat els 100.000 inscrits. Es va arribar a les 250.000 inscripcions el 30 de juliol, dia en què els promotors van presentar el cartell i el vídeo promocional de l'esdeveniment. Tres setmanes abans de l'esdeveniment, més de 350.000 persones ja s'havien inscrit en el lloc web oficial per tal de distribuir-se eficaçment al llarg de la cadena de 400 km. No obstant això, els organitzadors van admetre tenir problemes per cobrir els espais del sud de la cadena humana, segons ells, donada la baixa densitat de població d'aquella zona del territori. El 2 de setembre ja no quedava cap tram de la Via Catalana amb baixa ocupació.
Durant l'estiu també es van anant fent assajos de cadenes arreu del territori, com ara a Jesús i Roquetes, Gandesa, Sant Cugat del Vallès, l'Estanyol del Vilar de Banyoles, Navàs, Montblanc i a la Garriga.
Ressò polític + Assistència dels partits polítics a la manifestació del 2012 i a la Via Catalana del 2013 Partit polític 2012 2013 CiU (CDC) CiU (UDC) ERC PSC PP ICV-EUiA C's CUP miniatura|Els diputats i senadors a Madrid de CDC, ERC, Amaiur, PNB, BNG i Nafarroa Bai mostren a inicis de setembre de 2013 el seu suport a la Via Catalana Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) van manifestar el seu suport i participació en la Via Catalana, mentre que el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Popular (PP) i Ciutadans s'hi van oposar. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que va decidir no anar-hi com «a organització», tot i que alguns dirigents van participar-hi a títol personal, va demanar a l'Assemblea Nacional Catalana, primer, i a Òmnium Cultural, després, que el lema de la cadena humana no fos independentista («Via Catalana cap a la Independència») i se centrés, en canvi, en el dret a decidir per «sumar totes les adhesions i tots els suports possibles». Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va respondre que fer aquest canvi representaria un «pas enrere» i «no tindria cap sentit […] reivindicar un dret que, com a poble, ja tenim, que és el dret a decidir». ICV, per la seva part, va convocar els militants a participar en la cadena impulsada pel Procés Constituent a Catalunya per encerclar La Caixa aquell mateix dia.