En mètrica catalana, una quarteta és l'estrofa que té quatre versos d'art menor (de 8 o menys de 8 síl·labes). Una sola pot confegir un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira, etc. Habitualment és isosil·làbica. Es diferencia del quartet en què és una estrofa d'art major (amb més de 8 síl·labes). Tot i que la distinció és pròpia de la poètica castellana barroca. És un cas similar al de la quinteta i el quintet. Vegem un exemple:Flor viva de l'aire,libèl·lula atzur,volares rondaireper sobre el mur.Maria Antònia Salvà. Libèl·lulaUna altra tipus d'estrofa conreada a la mètrica catalana és la corranda, que és una quarteta de versos heptasíl·labs rimats els parells, a vegades en rima consonant, d'altres en assonant. Pertany a la poesia popular. No és estrany trobar-les aplegades en dues i, en aquest cas, el darrer vers de la primera es repeteix en el primer de la segona.Ocell de dues deveses,bé pots viure regalat;fadrí que en festeja dues,no us fieu de sa bondat.No us fieu de sa bondatni tampoc de son intent:fadrí que en festeja duesno porta bon pensament.Anònim, cançoner tradicional
S'hi pot copsar la repetició del vers quart i cinquè, aquest últim inicia la segona quarteta. Les corrandes mallorquines tenen la peculiaritat de presentar rimes encreuades en consonant.
Bibliografia
Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona. pp.132-133. Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona. Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona. Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.
Referències
Categoria:Estrofes Categoria:Literatura catalana