Joaquim Borràs i de March (Reus, 1859 - Vilafortuny, Cambrils, 1926), va ser un advocat i escriptor català.
Fill de Josep Borràs de Salvador, advocat d'Ascó i de Caterina de March, de Tarragona, va estudiar per advocat a la Universitat de Barcelona. Va exercir poc la professió, perquè es va dedicar amb preferència al periodisme i a la poesia, sobretot en llengua castellana. Va ser un dels fundadors i principal col·laborador del Semanario Católico de Reus, d'ideologia conservadora, i publicava amb assiduïtat a Reus Artístich, Revista del Centro de Lectura, Lo Somatent, Diario de Reus i La Veu del Camp. El nom d'aquest últim periòdic, segons l'erudit reusenc Joaquim Santasusagna, va partir d'ell, seguidor d'aquell estol de «veus» que va acompanyar La Veu de Montserrat, publicació fundada a Vic per mossèn Jaume Collell.
Va ser un dels organitzadors de l'Associació Catalanista de Reus l'any 1882, i el 1888 com diu l'historiador reusenc Pere Anguera, era president de la societat cultural «El Alba». Nomenat jutge municipal, va ocupar diversos càrrecs en entitats de caràcter catòlic, participant com a jurat a diferents concursos literaris. Va publicar alguns opuscles de caràcter jurídic, i una col·lecció de sonets, a més d'un estudi apologètic de les obres de santa Teresa de Jesús. Va viure a la Casa Marc, de la que n'era propietari.
Referències
Categoria:Poetes reusencs Categoria:Periodistes reusencs Categoria:Morts a Cambrils Categoria:Escriptors reusencs contemporanis Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX