El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 45 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1354, l'Alguer, Sardenya: Pere el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat. 1882, Reus: S'inaugura el Teatre Fortuny. 1938, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola. 1985, Barcelona: Deixa de publicar-se El Correo Catalán, diari fundat el 1876 i editat en castellà. 2003, Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9). 2004: la Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles! 2005, Brussel·les: el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE. 2005, Girona: el bisbe de Girona, Carles Soler i Perdigó, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emissions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya. 2008, Terrassa: els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història. En aquesta mateixa actuació els Castellers de Sants descarreguen el 2 de 7 aixecat per sota, castell inèdit des de 1877. 2010, Nairobi, Kenya: els castells i el Cant de la Sibil·la de Mallorca són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. 2014, Terrassa: els Castellers de Sants carreguen el seu primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història. Resta del món 1805, Estats Units: Tractat de Mount Dexter entre els Estats Units i els choctaws. 1870, Madrid: Amadeu de Savoia és proclamat rei d'Espanya com a Amadeu I. 1904, Londres, Anglaterra: John Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica. 2004, Washington, Estats Units: George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.
Naixements Països Catalans 1775, Morella, els Ports: Joaquim Oliet i Cruella, pintor neoclassicista valencià. 1874, Sant Daniel: Carme Auguet Comalada, mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat, l'Escola Eiximenis. 1915, Terrassa, Vallès: Jacint Morera i Pujals, pintor català. 1959, València: Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià. 1974, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana. 1976, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana. 1992, Terrassa, Vallès Occidental: Sarai Gascón, nedadora paralímpica catalana.
Resta del món 1717, París, França: Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof francès. 1881, Montegiorgio, regió de les Marques, Itàlia: Domenico Alaleona, historiador i compositor italià 1892, Sichuan, Xina: Guo Moruo, també conegut com a Dingtang, pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen 1895, Hanau, Hessen, Alemanya: Paul Hindemith, compositor alemany 1902, Madrid, Espanya: Alfonso Sánchez Portela, fotògraf espanyol. 1921, Tver: Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes. 1922, Azinhaga, Portugal: José Saramago, escriptor portuguès. 1924, Linz: Erika Mahringer, esquiadora austríaca. 1940, Jaca, Osca: Maria Josefa Yzuel, pionera en el camp de l'òptica, tant en l'àmbit nacional com internacional. 1950, Madrid, Espanya: Amelia Valcárcel, filòsofa espanyola. 1951, Washington DC, Estats Units: Miguel Sandoval, actor estatunidenc. 1958, Larvik, Noruega: Anne Holt, política, novel·lista i advocada noruega, Ministra de Justícia de Noruega. 1964, Nanaimo, Canadà: Diana Krall, pianista i cantant de jazz canadenca. 1966, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca. 1985, Hèlsinki, Finlàndia: Sanna Marin, política finlandesa, Primera Ministra, la persona més jove del món en aquest càrrec. 1988, Urmia, Iran: Helly Luv, cantant, ballarina, coreògrafa, actriu i model kurda. 1991, Egipte: Aliaa Magda Elmhady, activista feminista i ciberactivista egípcia.
Necrològiques Països Catalans 1613, València: Andreu Rei d'Artieda, militar, advocat, poeta i dramaturg valencià 1993, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català 2004, Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català. 2006, Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i activista cultural. 2013, Barcelona: Ana de Tord, dissenyadora gràfica barcelonina 2014, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català 2020, Barcelona: Maria Salvo Iborra, activista antifranquista (n. 1920).
Resta del món 1625, Palerm, Sicilia: Sofonisba Anguissola, pintora renaixentista italiana (n. 1532). 1925, Porto: Carolina Michaëlis de Vasconcelos, romanista germano-portuguesa (n. 1851). 1932, Laren, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora. 1951, Londres: Dora Bright, compositora i pianista anglesaMcVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland. 1960, Los Angeles, Califòrnia: Clark Gable, actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor (n. 1901) 1972, Baden bei Wien: Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa. 1989, San Salvador, El Salvador: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc assassinat per militars salvadorencs 1993, Múnic: Lucia Popp, soprano eslovaca. 2009, Moscou: Ivan Khutorskoi, prominent membre del moviment antifeixista rus assassinat a casa seva en un suburbi de Moscou. 2015, Cracòvia, Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.
Festes i commemoracions Santoral: sant Euqueri de Lió, bisbe; Gertrudis de Hefta, abadessa; Alfric d'Abingdon, bisbe de Canterbury; Santa Margarida d'Escòcia, reina; Otmar de Sankt Gallen, abat; Agnès d'Assís, verge; Giuseppe Moscati, laic, metge. Dia Internacional per a la Tolerància Dia Mundial en Record de les Víctimes dels accidents de Trànsit
Referències
16