El trogon de carpó escarlata (Harpactes duvaucelii) és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae) que habita zones boscoses de la Península Malaia, Sumatra (incloent les illes Riau, illes Batu, Bangka i Belitung) i Borneo (incloent les illes Natuna septentrionals).
Descripció El trogon de carpó escarlata és un ocell de mida impactant amb una extensa obertura blava i una taca de color similar per sobre de l'ull. El mascle té el dors i les parts inferiors de color escarlata brillant. La femella té el dors ataronjat, el pit groc i el ventre vermell rosat. Tots dos sexes tenen el cap fosc (més pàl·lid en les femelles) i ales densament barrades. Habita en boscos de fulla perenne de fulla ampla des de les terres baixes fins als peus dels turons. Busca aliment des d'una perxa, però normalment s'asseu quiet i es mou lentament. Emet una sèrie de xiscles que s'acceleren ràpidament.
Distribució El trogon de carpó escarlata es troba al sud de Myanmar, sud de Tailàndia, Malàisia peninsular, arxipèlag de Riau, Sumatra, illes Batu, Bangka, Belitung i Borneo (incloses les illes Natuna).
Es troba per la zona mitja i baixa i les vores de boscos semiperennifolis i sempre verds, inclosos boscos pantanosos, en terres baixes i turons, fins a 1070 m a Malàisia peninsular, però només ocasionalment fins a 400 m a Tailàndia. Boscos de dipterocarpàcies de terres baixes, altes i elevades, i plantacions d'arbres, a Sabah, amb un albirament fins als 1500 m d'altitud al mont Kinabalu. A Brunei, al bosc primari i secundari, bosc de ribera, antigues plantacions de cautxú, manglars i kerangas (bosc de bruc empobrit) a Brunei. Al centre de Kalimantan, a zones de vegetació secundària riberenca, bosc de dipterocarpàcies de terres baixes altes, bosc de dipterocarpàcies de terres altes empobrides i bosc montà baix, a 120-900 m. A Sumatra, també un bosc pantanós d'aigua dolça.
Moviments i migració No hi ha proves de moviments; el suggeriment de migracions locals a la zona de Bahau, a Borneo, es va basar en l'augment de l'activitat del cant.
Dieta i alimentació El trogon de carpó escarlata s'alimenta d'ortòpters verds, insectes pal, xinxes, escarabats, arnes i erugues (en un cas un nimfàlid). Diverses observacions d'ocells a la vora d'una zona desbrossada saltant sobre els matolls com un botxí (Lanius). Sovint en estols d'espècies mixtes.
Vocalitzacions El cant del trogon de carpó escarlata es compon d'una cadència molt suau i ràpida de dotze notes, "iau-iau-iau...". El crit d'alarma és un brunzit tranquil "kir-r-r-r".
Reproducció A Malàisia peninsular es reprodueix de febrer a juny amb un màxim entre març i maig. L'únic niu documentat estava a 1-6 m d'alçada en un arbre podrit de 2-5 m d'alçada. La posta és de dos ous. No es disposa de més informació.
Estat de conservació El trogon de carpó escarlata no està amenaçat globalment. Actualment es considera una espècie Gairebé amenaçada. Generalment, poc comú i ara amenaçada per la pèrdua d'hàbitat a Tailàndia peninsular, on es coneix a sis zones protegides. Bastant comú al sud de Malàisia peninsular. Comú a les terres baixes de Borneo, i és el trogó més comú a la zona de Barito Ulu a Kalimantan; present al Parc Nacional de Similajau a Sarawak; poc comú al Parc Nacional de Tanjung Puting a Kalimantan. Es considera el Trogonidae de terres baixes més nombrós de Sumatra; present a la Reserva de Caça de Berbak i al Parc Nacional de Bukit Barisan Selatan, i freqüent al Parc Nacional de Way Kambas.
Taxonomia i sistemàtica Aquesta espècie i el trogon canyella (H. orrhophaeus) de vegades s'han separat en el gènere Duvaucelius. És una espècie monotípica.
Referències
Categoria:Harpactes Categoria:Ocells d'Àsia