Monty Woolley (Nova York, 17 d'agost de 1888 - Albany, Nova York, 6 de maig de 1963) va ser un actor estatunidenc de ràdio, teatre, cinema i televisió.Obituari Variety, 8 de maig de 1963, pàgina 223. Als 50 anys va aconseguir la fama pel seu paper a l'obra teatral The Man Who Came to Dinner així com en la seva posterior adaptació cinematogràfica el 1942. La seva característica més personal era la seva barba blanca.

Biografia El seu nom era Edgar Montillion Woolley,Truitt, Evelyn Mack. Who Was Who Onscreen Nova York: Bowker (1977) i va néixer a la ciutat de Nova York al si d'una família adinerada (el seu pare era propietari de l'Hotel Bristol), per la qual cosa es va criar formant part dels més alts cercles socials. Woolley es va graduar per la Universitat Yale, on Cole Porter va ser company d'estudis i íntim amic, i la mestria per la mateixa universitat i per la Universitat Harvard. Finalment va ser professor ajudant d'anglès i d'estudis dramàtics de la Universitat Yale, tenint entre els seus estudiants a Thornton Wilder i Stephen Vincent Benet.

Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial Woolley va servir en l'Exèrcit dels Estats Units amb el grau de tinent, sent assignat a l'Estat Major a París.

Woolley va començar a dirigir teatre en el circuit de Broadway el 1929, i es va iniciar com a actor el 1936, després de deixar la seva vida acadèmica. El 1939 va actuar en la comèdia de George S. Kaufman i Moss Hart The Man Who Came to Dinner fent un total de 783 representacions. Va ser per aquest paper, ben rebut per la crítica, que se li va encasellar en papers de personatges de llengua afilada, sofisticats i arrogants.

Igual que Clifton Webb, Woolley va firmar un contracte amb la 20th Century Fox en la dècada de 1940 i va actuar a nombrosos films fins a mitjans de la de 1950. El seu paper cinematogràfic de més fama va ser el primer que va interpretar a Broadway, en la versió filmada el 1942 de The Man Who Came to Dinner, una caricatura del llegendari crític teatral Alexander Woollcott. La pel·lícula va rebre bones crítiques per part del The New York Times.Crowther, Bosley (January 2, 1942) "The Man Who Came to Dinner "]. Review. The New York Times.</ref> El 1946 Woolley es va interpretar a si mateix en la biografia de Cole Porter que Warner Bros. va rodar el 1946, Nit i dia.

El 1950 Woolley va aconseguir el paper protagonista de la sèrie de la NBC The Magnificent Montague. El seu paper era el d'un antic actor shakespearià que es veu forçat a empassar-se el seu orgull i treballar en una emissora de ràdio, arribant a convertir-se en una improbable estrella alhora que ha de batallar amb la seva esposa, Lily (Anne Seymour), i amb la bromista serventa Agnes (Pert Kelton). El xou es va emetre entre novembre de 1950 i setembre de 1951.<ref>Everitt, David (2000). [http://books.google.cat/books?id=x2cJwVvcJi4C&pg=PA219&dq=monty+woolley+dinner+tv&hl=ca&ei=_qlQTPvFJY-WsgPQ2ITVBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBA#v=snippet&q=monty&f=false 'King of the half hour: Nat Hiken and the golden age of TV comedy . Syracuse University Press.

Al principi Woolley actuava en televisió fent cameos, fins que finalment va tenir la seva pròpia sèrie dramàtica, On Stage with Monty Woolley. "Monty Woolley to Appear in a Series of Television Films". Schenectady Gazette', NY, July 11, 1953. p. 8. També va actuar el 1954 en una adaptació televisiva dirigida per la CBS de l'obra The Man Who Came to Dinner, que va ser fustigada per alguns crítics,Thomas, Bob (AP) (June 27, 1955). "Munti Woolley Snorts At Liberace, Bore Bars,". Ottawa Citizen.Gould, Jack. (October 15, 1954). [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F70D1EF73B5B167B93C7A8178BD95F408585F9 "Television in Review; Bite Taken Out of 'Man Who Came to Dinner '"]. The New York Times..</ref> a més de treballar en altres drames televisats dins de la sèrie Best of Broadway."Monty Woolley Dies In Albany". St. Petersburg Times May 7, 1963. Retrieved 9 d'agost de 2010.

Després de finalitzar el seu últim film, Kismet (1955), Woolley va tornar a la ràdio, medi en el qual va treballar al voltant d'un any, després de la qual cosa es va veure forçat a retirar-se a conseqüència de la seva mala salut.

Woolley va ser nominat en dues ocasions a un Premi Oscar, una a l'Oscar al millor actor el 1943 per The Pied Piper, i una altra en l'Oscar al millor actor secundari el 1945 per Since You Went Away. El 1942 va guanyar el Premi al Millor Actor concedit pel National Board of Review pel seu paper a The Pied Piper.

A Woolley se li va concedir una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood, oficialment pel seu treball al cinema,<ref> Note: Official category is Motion Pictures but his star bears the television emblem.''"Hollywood Star Walk-Monty Woolley". Los Angeles Times.

Monty Woolley, afectuosament conegut com "La Barba," va morir a causa de malalties renals i cardíaques el 6 de maig de 1963 a Albany, Nova York, als 74 anys."Actor Monty Woolley Dies in Hospital at 74". Miami News. 6 de maig de 1963. Va ser enterrat al Cementiri Greenridge de Saratoga Springs (Nova York).

Filmografia 1936: Ladies in Love: Home en un club 1937: Live, Love and Learn, de George Fitzmaurice: M.. Bawltitude 1937: Nothing Sacred: Dr. Oswald Vunch - de Praga 1938: Everybody Sing: John 'Jack' Fleming 1938: Arsène Lupin Returns: Georges Bouchet 1938: The Girl of the Golden West: El governador 1938: The Forgotten Step: El coleccionista d'art 1938: Three Comrades: Dr. Jaffe 1938: Lord Jeff: Jeweler 1938: Vacation from Love: Convidat del casament 1938: Young Dr. Kildare: Dr. Lane-Porteus 1938: Artists and Models Abroad: Gantvoort 1939: Zaza: Fouget 1939: Midnight (Midnight): El jutge 1939: Never Say Die: Dr. Schmidt 1939: Man about Town: Henri Dubois 1939: Honeymoon in Bali: Parker 1939: Dancing Co-Ed: Professor Lange 1939: See Your Doctor: Doctor 1942: L'home que va venir a sopar (The Man Who Came to Dinner): Sheridan Whiteside 1942: The Pied Piper: John Sidney Howard 1942: Life Begins at Eight-Thirty: Madden Thomas 1943: Holy Matrimony: Priam Farrell 1944: Since You Went Away: Coronel William G. Smollett 1944: Irish Eyes Are Smiling: Edgar Brawley 1945: Molly and Me: John Graham 1946: Nit i dia (Night and Day) de Michael Curtiz 1947: The Bishop's Wife: Prof. Wutheridge 1948: Miss Tatlock's Milions: Miles Tatlock 1951: As Young as You Feel: John R. Hodges 1955: Kismet: Omar

Premis i nominacions Nominacions 1943: Oscar al millor actor per The Pied Piper 1945: Oscar al millor actor per Since You Went Away

Referències

Categoria:Actors de cinema novaiorquesos Categoria:Actors de teatre novaiorquesos Categoria:Actors de sèries de televisió novaiorquesos Categoria:Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Morts a Albany (Nova York) Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Militars de l'estat de Nova York Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX