miniatura|El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del , mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic (normalment com a plural, ) del Grec antic (Àtica i Iònica) (xipriota ma-to-i , plural) del persa antic .OED Online "entry Mede, n.".: en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus àries, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC.
Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia.Georges Roux, Ancient Iraq, 1992
Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida.
Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental.
A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) http://books.google.cat/books?id=Al0jpyRDGe8C&pg=PA93&dq=Laodicea+nahavand&hl=ca&ei=YF6UTdPcGsmEOtrL-KQH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Laodicea%20nahavand&f=false i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa.
Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes:Herodotus 1.101 Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi.
Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id=kMLKgzj5afMC&pg=PA75&dq=paretaceni+isfahan&hl=no&ei=8ArZTtywPMjQ4QS-u9XGDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=paretaceni%20isfahan&f=false al centre de l'actual Iran http://books.google.cat/books?id=RCDsV41k8A0C&pg=PA204&dq=%22media+in+central+iran%22&hl=ca&ei=TwfZTvjRH-P34QTip5H8DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=%22media%20in%20central%20iran%22&f=false http://books.google.cat/books?id=XNZ4KA3GNW8C&pg=PA479&dq=%22medes+of+central+iran%22&hl=ca&ei=7gbZTszRKYbd4QTBw53WDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CD4Q6AEwAA#v=onepage&q=%22medes%20of%20central%20iran%22&f=false (entre Teheran, Esfahan i Hamadan). De les tribus medes, els "magi" vivien a Rhaga, http://books.google.cat/books?id=Y3sfAAAAIAAJ&pg=PA9&dq=medes+magi+raga&hl=ca&ei=lQjZTrabBsb-4QTHypCIDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=medes%20magi%20raga&f=false l'actual Teheran. http://books.google.no/books?id=IBKoUXrF5p0C&pg=PR99&lpg=PR99&dq=%22rhagae+modern%22&source=bl&ots=RIwUtgx1J8&sig=h5DlbCSq0Y3QD90nV3UOYHOtM0g&hl=no&ei=4QjZTtStConO4QSI99ygDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDoQ6AEwBg#v=onepage&q=%22rhagae%20modern%22&f=false Era un tipus de casta sagrada que governava sobre les necessitats espirituals dels medes. http://books.google.cat/books?id=S883AAAAIAAJ&pg=PA28&dq=%22it+was+a+sort+of+sacred+caste+ministered+to+the+spiritual+needs%22&hl=ca&ei=TQnZTv39M6b64QTB9-HaDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false La tribu dels "paretaceni" vivien al voltant d'Aspadana, l'actual Esfahan, http://books.google.no/books?id=-IEPAAAAYAAJ&pg=PA312&dq=paraetacena+isfahan&hl=no&ei=lwrZTv3WPOfi4QSLyJCRDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=paraetacena%20isfahan&f=false http://books.google.no/books?id=ebB_ac13v3UC&pg=PA131&dq=paraetacena+isfahan&hl=no&ei=lwrZTv3WPOfi4QSLyJCRDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=paraetacena%20isfahan&f=false els "Arizanti" vivien al voltant de Kashan i els "busae" vivien al voltant d'Ecbàtana (l'actual Hamadan). Els "Struchates" i els "Budii" vivien en poblats dins del Triangle Mede. http://books.google.no/books?id=rQipbjusDyQC&pg=PA292&dq=%22villages+in+media%22&hl=no&ei=Jg3ZToSBI8T74QTD-tj5DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEgQ6AEwBQ#v=onepage&q=%22villages%20in%20media%22&f=false
Etimologia La font original per a les diferents paraules que s'han utilitzat per anomenar els medes, la seva llengua i el seu territori ha estat directament transmesa des de l'iranià antic amb el nom del persa antic "Māda-" (sing. masc.). El significat d'aquesta paraula no ha estat establert de manera exacta. El lingüista i orientalista polonès Wojciech Skalmowski proposà una relació amb el mot del proto-indeoeuropeu "med(h)-", que significa "central, situat al mig" que en l'índic antic es diu "madhya-", en l'iranià antic, "maidiia-", ambdós amb el mateix significat i ha passat al llatí medium, grec antic méso i alemany, mittel.
Els medes són mencionats amb aquest nom en molts textos antics. Segons les Històries d'Heròdot:(Herodotus 7.62.1)"Els medes foren anomenats a l'antiguitat per tots els pobles aris però quan Medea, la Còlquida va arribar a la seva zona des d'Atenes, van canviar el seu nom, tal com indiquen ells mateixos."
Geografia històrica de Mèdia La zona original dels medes era l'oest de l'actual Iran que s'ha anomenat posteriorment com "Mèdia". A finals del Mil·lenni II aC, les tribus medes van emergir a la regió)una de les moltes tribus iranianes que hi havia) que posteriorment s'anomenaria Mèdia. Aquestes tribus van expandir el seu control per damunt de grans àrees i durant un període de diversos centenars d'anys les seves fronteres van canviar.
Fonts escrites antigues Una antiga descripció del territori de la Mèdia pels Assiris datada de finals del fins a principis del . La frontera meridional de la Mèdia, en aquest període, era anomenada com la regió Elamita de Simaški, a l'actual Lorestan. De l'oest al nord-oest, la frontera estava situada a les muntanyes Zagros i a l'est estava a Daixt-e-Kavir. La Mèdia fou governada pels assiris en una època que la regió s'estenia al llarg de la Gran Carretera del Khorasan, a l'est d'Harhar fins Alwand i probablement més enllà. Estava limitada al nord per l'estat no iranià de Manna i al sud per Ellipi. Es suggereix que la localització de Harhar era "el centre o l'est" del Districte de Mahidasht, a la província de Kermanshah.
A l'est i sud-est de la Mèdia, tal com descriuen els assiris, hi havia una altra terra amb el nom de "Patušarra". Aquesta terra estava localitzada a prop de la cadena muntanyosa que els assiris anomenaven "Bikni" i que descriuen com "muntanya de Lapis Lazuli". Hi ha diverses opinions sobre la localització d'aquesta muntanya. Dues propostes són Damadand de Teheran i Alvand de Hamadan. Aquesta localització fou la zona més remota a l'est que els assiris van conèixer durant la seva expansió fins als inicis del .
En les fonts dels aquemènides, i de manera específica, a la Inscripció de Behistun (2.76, 77-78) la capital de la Mèdia és anomenada "Hamgmatāna-" en persa antic (i en elamita, "Agmadana-", en babiloni, "Agamtanu-", etc.). Els autors clàssics ho van transmetre com Ecbàtana. Aquest lloc està a l'actual Província de Hamadan.
Evidències arqueològiques miniatura|Excavació a l'antiga Ecbatane, Hamadan, Iran Les fonts arqueològiques dels medes són rares. Les descobertes de jaciments arqueològics de Mèdia només foren després de la dècada de 1960. A partir d'aquesta data, la recerca de fonts restes arqueològiques medes s'ha fet en el triangle mede, definit com la regió entre Malayer i Kangavar. Els tres jaciments arqueològics més grans del centre-oest de l'Iran de l'edat de ferro (850-500 aC) són: Tepe Nush-i Jan (un lloc sobretot religiós del període meda. Està localitzat a 14 km a l'oest de Malāyer, a la Província de Hamadan. Les excavacions van començar el 1967 dirigides per David Stronach. S'hi ha trobat quatre edificis principals, el temple central, el temple occidental, el fort i la sala de columnes que, segons Stronach havien d'estat construïts abans de la primera meitat del . Segons Stronach, el temple central té un disseny rígid que proveeix una expressió notable de les pràctiques i creences religioses. A Tepe Nush-iJan s'hi ha trobat un nombre important de ceràmiques dels nivells medes que s'han associat amb l'època en què aquests van consolidar el poder en la zona de Hamadan, a la segona meitat del . Aquestes s'utilitzaren per a portar mercaderies comunes (pell d'ant, color crema o vermell clar, or, plata i mica) i hi havia gerres de diverses grandàries, la més gran de les quals tenia forma de pithoi. Les més petites i més elaborades eren de color gris. També s'hi troba estris de cuina i mercaderies "crumbly" fets a ma. Godin Tepe (palau fortificat d'un rei mede o d'un cap tribal). Està localitzat a 13 km a l'est de la ciutat de Kangavar a la ribera esquerra del riu Gamas Āb. El 1965 es va començar la seva excavació liderada per T.C.Young, Jr, i segons D. Stronach mostra una construcció important de l'edat del bronze que fou reocupada durant algun temps durant els inicis de l'edat del ferro. Les excavacions de Young indiquen que era una part d'una residència d'un cap local que posteriorment va esdevenir més important. Això és similar al que mencionen fonts assíries.
Baba Jan (probablement, la seu d'un líder tribal menor de la Mèdia): Aquest lloc està localitzat al nord-est de Luristan, a uns 10 km de Nūrābād, a la província de Lurestan. Entre el 1966 i el 1969 C. Goff va dirigir-ne les excavacions i el seu segon nivell segurament data del .