miniatura|El Santuari de Lorda. miniatura|La Mare de Déu de Lorda (Lourdes en francès). El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.
Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, i després s'hi ha edificat la Basílica de Nostra Senyora del Rosari i la Basílica de Sant Pius X. L'àrea fa 52 hectàrees i té 22 llocs de culte. Amb dades del 2010, la visiten sis milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de cent mil que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.
El santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.
L'extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món hi ha santuaris que li són dedicats, sovint amb una reproducció de la cova (o Gruta de Massavielha), un dels objectes devocionals característic del culte marià. Es poden esmentar, per exemple, els de Bogotà o Singapur. A Catalunya destaquen el Santuari de Lurda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, etc.
1. Gruta de Massavielha 2. Basílica de la Immaculada Concepció 3. Basílica de Nostra Senyora del Rosari 4. Basílica de Sant Pius X 5. Església de Santa Bernadeta 6. Recepció Notre-Dame 7. Recepció Marie St-Frai 8. Aldea juvenil
Història El santuari de la Mare de Déu de Lorda a França, va començar al . El 1858, de l'11 de febrer al 16 de juliol, una jove camperola de catorze anys, anomenada Bernadeta Sobirós, hi hauria vist una visió de la Mare de Déu mentre jugava al rierol amb la seva germana i amiga. La visió era Maria al costat d'un roser a l'entrada de la gruta de Massavielha, a la riba esquerra del rierol. Bernadette va veure aquesta visió divuit cops. Li va dir a la seva germana que no ho digués als seus pares, però ella era dolenta guardant secrets, així que els va dir als seus pares, que estaven enfadats amb ells i les van castigar i les va dir que no hi tornessin mai més, però hi va anar de totes maneres. Li van dir que apareixeria una font i que la gent vindria en processó.
En un terreny vorejat per un bucle del riu Gave de Pau hi ha un aflorament de roca anomenat Massavielha (que en occità vol dir «massa vella»). A l'aspecte nord d'aquesta roca, prop de la riba del riu, hi ha una cova poc profunda de forma irregular de forma natural, en la qual haurien tingut lloc les aparicionsRuth Harris, Lorda: Body and Spirit in the Secular Age, Penguin Books, 1999, p. 52.
Al moment de les aparicions, la cova era molt fora de la ciutat, en un terreny comú que els vilatans utilitzaven per pasturar animals, recollir llenya i com a abocador d'escombraries, i tenia la fama de ser un lloc desagradable.Ruth Harris, Lorda: Body and Spirit in the Secular Age, Penguin Books, 1999, p. 53.
La figura apareixia sempre en un lloc, un nínxol sobre la cavitat principal de la cova, en què creixia un roser silvestre. Entre les instruccions de la «Mare de Déu» hi havia «Aneu a beure de la font», «Aneu i digueu als sacerdots que construeixin aquí una capella» i «Feu que la gent vingui aquí en processó». Aquestes tres instruccions, en particular, havien de resultar fonamentals en el desenvolupament del lloc i les cerimònies.
L'interès públic per les aparicions va créixer i els visitants curiosos van començar a ser substituïts per pelegrins de cada vegada més llunyans, atretes per contundents històries d'aparicions i miracles.
Un sacerdot local, labé Dominique Peyramale, juntament amb el seu bisbe, monsenyor Bertrand-Sévère Mascarou Laurence, van comprar la gruta i els terrenys que l'envoltaven a la comuna el 1861, 3 anys després de les aparicions. Immediatament van començar a modificar l'àrea per fer-la més accessible als visitants i van començar a treballar per construir la primera de les esglésies, que ara es coneix com la cripta .
En 1864, l'escultor Joseph-Hugues Fabisch es va encarregar de crear una estàtua de la Mare de Déu de Lorda sobre la base de les descripcions de Bernadeta. Tot i que s'ha convertit en un símbol icònic de la Mare de Déu de Lorda, representa una figura que no només és més antiga i alta que la descripció de Bernadeta, sinó que també s'ajusta a les representacions ortodoxes i tradicionals de la Mare de Déu. L'estàtua descansa al nínxol on la Verge hauria aparegut a Bernadeta. El roser silvestre original va ser destruït poc després de les aparicions pels pelegrins que buscaven relíquies, però se n'hi ha posat un de més recent.Oliver Todd, The Lorda Pilgrim, Matthew James Publishing, 2003, p. 41.
El 1910 es va decreatar una separació de l'Església i l'Estat a França i la propietat dels terrenys van va tornar a la ciutat. El llavors bisbe, François-Xavier Schoepfer, va impugnar aquesta confiscació i se li va permetre llogar el domini de la ciutat fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.Ruth Harris, Lorda: Body and Spirit in the Secular Age, Penguin Books, 1999, p. 365.
Més tard, una visita a Lorda del mariscal Philippe Pétain, col·laboracionista amb els nazis, el 1941 va reconèixer el lloc oficialment. Els funcionaris de l'església van sol·licitar amb èxit a Pétain que l'Església recuperés la propietat del domini.
Administració miniatura|La basílica de la Immaculada Concepció, coneguda comunament com la basílica superior de Lorda. El bisbe de Tarba i Lorda és responsable del govern espiritual del santuari executat per un rector. El Santuari està administrat independentment de la parròquia de Lorda, que és responsable de les necessitats espirituals dels mateixos lordanesos.
Trenta capellans a temps complet treballen al santuari, de diòcesis i comunitats religioses de tot el món. El 2010 hi havia 292 empleats laics a temps complet i 120 empleats estacionals més que treballaven en 63 divisions diferents, amb un pressupost anual de 18 milions d'euros, el 90% provinent de donacions.
El santuari està obert tot l'any. A l'hivern hi ha molts menys visitants, un horari reduït de serveis i activitats devocionals i no hi ha processons. La temporada d'hivern va des de l'1 de novembre (festa de Tots Sants) fins a Setmana Santa.Oliver Todd, The Lourdes Pilgrim, Matthew James Publishing, 2003, p. 52–53. L'11 de febrer festa de la Mare de Déu de Lorda, sol tenir lloc un programa complet d'activitats.
El Santuari està totalment actiu entre Setmana Santa i Tots Sants cada any i té un programa d'activitats devocionals que inclouen missa, processons, Adoració del Santíssim Sagrament i Sagrament de la Reconciliació. S'hi fan moltes activitats en diversos llengües; en alguns oficis la litúrgia es repeteix en diferents llengües.
El recinte és obert cada dia des de les 5 de la matinada fins a mitjanit;Oliver Todd, The Lourdes Pilgrim, Matthew James Publishing, 2003, p. 77. fora d'aquests temps, la gruta és accessible a través de la porta Lacets, darrere de la basílica superior.
Es calcula que dos-cents milions de persones han visitat el santuari des del 1860. L'Església Catòlica Romana ha reconegut oficialment setanta curacions miraculoses, la 70a de les quals va ser la cura de la germana Bernadette Moriau, reconeguda l'11 de febrer del 2018.
Al voltant de 800 tones de cera es cremen anualment en espelmes devocionals.
El santuari publica mensualment Lourdes News, amb notícies i articles destacats sobre el santuari i Lorda en general.
Aigua de Lorda
L'aigua de Lorda brolla d'una font al mateix lloc on va ser descoberta per Bernadette. La font original es pot veure a la gruta, il·luminada des de baix i protegida per una pantalla de vidre. Els pelegrins beuen aigua de Lorda que tindria un poder curatiu. S'accedeix a l'aigua des d'aixetes individuals situades entre la gruta i els banys, l'aigua de Lorda va ser analitzada a fons per químics independents el 1858 i el 1859 i no sembla tenir un poder latent de curació i no té propietats científiques ni medicinals especials. Malgrat això, l'aigua és un símbol fort de devoció per als pelegrins de Lorda i molts compren estàtues i rosaris contenint vials petits o grans envasos de plàstic.
Els banys Cada any, uns 350.000 pelegrins es banyen a l'aigua dels banys (Piscines). Durant la temporada de pelegrinatge, els banys estan oberts de 8:30 a 12:30 i de 13:30 a 18:00 els dies laborables i de 10.00 a 12.00 / 14.00 a 16.00 diumenges i festius,
Processons Les processons se celebren al santuari. La Processó de les Torxes potser és la més coneguda i la més impressionant visualment. Processó del Santíssim Sagrament La processó del Santíssim Sagrament se celebra cada dia a les cinc del vespre. La processó comença a l'altar a l'aire lliure de la prada que travessa el riu des de la gruta i és dirigida per pelegrins malalts seguits d'un sacerdot, bisbe o cardenal que porta un ostensori que conté el Santíssim Sagrament. Normalment, el portador del Santíssim Sagrament és protegit dels elements mitjançant un tendal o dosser mòbil, anomenat baldaquí, portat per quatre assistents. El Santíssim Sagrament s'acompanya de portadors que porten espelmes, encensers o altres símbols devocionals. Aquests portadors són ajudants laics escollits entre els pelegrins. Seguint directament darrere del Santíssim Sagrament, tant durant la processó com la Benedicció dels Malalts, hi haurà un grup representatiu de metges de les diverses peregrinacions. Per acabar, hi ha grups de pelegrins, dels quals alguns segueixen la bandera parroquial o diocesana. La processó travessa el riu, passant l'estàtua de la Coronada, al llarg de l'esplanada i baixant cap a la basílica subterrània de sant Pius X, on es troben els pelegrins malalts a la part frontal de l'altar. Durant la processó hi ha meditacions, oracions, himnes i cants, en diversos llengües. Quan tots els participants s'han reunit, hi ha un temps d'adoració eucarística.Oliver Todd, The Lourdes Pilgrim, Matthew James Publishing, 2003, p. 151. Per mal temps, la processó es fa a l'interior de la basílica.
Processó de torxes miniatura|La processó de les torxes La Processó Mariana de Torxes té lloc diàriament a les 21.00 hores. Comença a prop de la Gruta i continua al voltant de l'esplanada fins a la plaça del Rosari. Si fa temps violent, es pot celebrar una cerimònia interior a la basílica subterrània. La processó és dirigida per pelegrins malalts seguits de voluntaris que porten una rèplica de l'estàtua del Cabuchet de la Mare de Déu. La majoria dels participants porten una espelma.
El focus d'aquesta processó és el rosari. Es reciten les cinc dècades, generalment en diverses llengües. També es canta l'Himne de Lorda, amb versos en diferents idiomes. Es poden invocar intercessions seguides de la Laudate Mariam. Hi ha una benedicció final en llatí, i després una invitació a intercanviar el signe de pau amb companys pelegrins.Oliver Todd, The Lourdes Pilgrim, Matthew James Publishing, 2003, p. 155.
Principals esglésies del santuari Cripta La cripta va ser la primera de les esglésies que es va completar al santuari i avui és de les més petites. La construcció va ser iniciada pel sacerdot Peyramale i el bisbe Laurence. El pare de Bernadette va participar en la construcció i va ser present a la inauguració oficial, el diumenge de Pentecosta de 1866.
La nau és petita i destaca pels enormes pilars que suporten el pes de la basílica superior, construïda damunt.