El bec de dalla becnegre (Campylorhamphus falcularius) és una espècie d'ocell passeriforme de la subfamília Dendrocolaptinae dins de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita els boscos del sud-est del Brasil, est del Paraguai i nord-est de l'Argentina.

Descripció El bec de dalla becnegre fa de 24 a 28 cm de llarg i pesa de 37 a 42 g. És un ocell prim i de mida mitjana amb el bec molt llarg, prim i molt corbat. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara finament ratllada de color beix i negre amb un supercili estret de color beix-blanc. El coll té ratlles del mateix color, però són més gruixudes. La corona i clatell són negrosos, amb fines vetes blanquinoses a ocres que s'estenen fins a la part superior de l'esquena. L'esquena, les cobertores de les ales i la gropa són de color marró a marró oliva. Les ales, les cobertores superiors de la cua i la cua són de color castany vermellós; les puntes de les primàries són de color marró negrós i les plomes de la cua tenen eixos negrosos. La gola és blanquinosa amb vetes marró oliva fosc. Les parts inferiors són de color marró pàl·lid a marró oliva que es torna més canyella a les cobertores subcaudals. El pit té vetes blanquinoses primes a beix cremós indistintes que desapareixen al ventre i reapareixen dèbilment a les cobertores subcaudals. Les cobertores subcaudals són de color canyella rosat. L'iris és de color marró canyella fosc, el bec de color negre marronós a negre, i les potes i peus de color verd groguenc, gris verdós o gris fosc. La població del Brasil és generalment més vermellosa i té la corona una mica més marró que les que hi ha més al sud. Els juvenils tenen potes marrons i el bec més curt que els adults.

Distribució i hàbitat El bec de dalla becnegre es troba des de la Chapada Diamantina, a l'estat de Bahia, al sud-est del Brasil, fins al nord de Rio Grande do Sul, als departaments d'Alto Paraná i Itapúa, a l'est del Paraguai, i a les províncies de Misiones i Corrientes, al nord-est de l'Argentina.

Habita principalment a la selva atlàntica humida i semicaducifolia, però l'àrea de distribució també s'estén a la caatinga i el cerrado, més secs, on el bosc hi penetra. Prefereix els boscos madurs de fulla perenne, els boscos nebulosos, els boscos secundaris madurs i els matolls de bambú Guadua. En altitud, arriba des de prop del nivell del mar fins a almenys 1.600 m a la part sud de l'àrea de distribució, però a la part nord poques vegades es troba per sota dels 600 m.

Ecologia Desplaçaments Es creu que el bec de dalla becnegre és resident durant tot l'any a tota l¡àrea de distribució.

Alimentació La dieta del bec de dalla becnegre és pràcticament desconeguda. L'únic estómac examinat només contenia artròpodes. Normalment busca aliment sol, tot i que de vegades en parelles, i regularment s'uneix a estols d'espècies mixtes. S'enfila i s'enfila al llarg de troncs, branques i bambú, principalment des del sotabosc fins a la subcanopia. Normalment captura les preses sondejant esquerdes i forats a l'escorça, el bambú, les bromeliàcies i les epífites.

Vocalitzacions El cant del bec de dalla becnegre és un "'srii-srii-srii-' aspre i descendent", repetit cinc o sis vegades. El reclamt és un "'pjiitpjiit' molt agut i penetrant".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el bec de dalla becnegre com en risc mínim. Té una àrea de distribució força extensa, però la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de rara a localment poc comuna a la major part de l'àrea de distribució, tot i que sembla ser força comuna en alguns llocs del sud-est brasiler. Es troba en diverses àrees protegides al Brasil. "Una espècie dependent dels boscos que es creu que és molt sensible a les pertorbacions humanes, que han estat extenses a tota l'àrea de distribució; present només en el fragment més gran estudiat en un estudi, i no registrada en absolut a la majoria d'estudis centrats en fragments forestals."

Taxonomia i sistemàtica El del bec de dalla becnegre va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot l'any 1822 sota el nom científic Dendrocopus falcularius; la localitat tipus és: «Serra dos Órgãos, Riu de Gener, Brasil».

El bec de dalla becnegre i el bec de dalla bec-roig (C. trochilirostris) de vegades s'han considerat coespecífics i també com a espècies germanes, però les dades genètiques indiquen que cap de les dues és certa.

El bec de dalla becnegre és una espècie monotípica.

El nom genèric Campylorhamphus es compon de les paraules del grec antic «καμπυλος / kampulos» que significa corbat, i «ῥαμφος / rhamphos», bec; significant «de bec corbat»; i el nom de l'espècie falcularius, prové del llatí «falcula», diminutiu de «falx, falcis» que significa falç.

Referències

becnegre Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud