El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 82 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 879 - Ripoll (el Ripollès): Guifre el Pilós, comte de Barcelona, hi funda el monestir. 1923 - Barcelona: s'inaugura el Teatre Coliseum. Barcelona: S'estrena al teatre Romea Les veus de la terra, de Josep Maria de Sagarra. 1934 - Barcelona: Últim número del setmanari L'Opinió, suspès per l'autoritat militar. 1994 - Cambrils: Rierada de Cambrils del 1994. Catalunya: Es produeixen greus inundacions en diversos indrets. 1961 - Barcelona: S'instal·la l'escultura del Sagrat Cor al temple del Tibidabo. 2001 - Xàtivaː S'inaugura el nou Gran Teatre de Xàtiva, amb la posada en escena del musical «Grease Tour». 2017 - Barcelona: Se signa la Declaració d'Independència de Catalunya
Resta del món 732 - Poitiers: es lliura la batalla de Tours, on els francs, comandats per Carles Martell, derroten l'exèrcit musulmà i aturen la seva expansió per Europa. 1846 - Madrid, Espanya: la reina Isabel II d'Espanya es casa amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó. 1908 - Santiago de Cuba: fundació del Grop Nacionalista Radical. 1919 - Viena, Àustria: estrena de l'òpera La dona sense ombra de Richard Strauss. 1986 - El Salvador: Un sisme de 7,5 graus al Salvador mata unes 1.500 persones i 200.000 víctimes 2015 - Ankara, Turquia: Durant una manifestació pacifista es fan esclatar dues bombes situades entre els manifestants. En l'atemptat hi moren més de 125 persones i més de 400 resulten ferides. 2020 - Conflicte de l'Alt Karabakh de 2020: Armènia i Azerbaidjan acorden un alto el foc per raons humanitàries. Poc després, les dues parts s'han acusat mútuament de violar-lo.
Naixements Països Catalans 1860, Barcelona: Joan Maragall i Gorina, escriptor català (m. 1911). 1868, Vinebre: Enriqueta Ferrús i Ribes, llibretera, impressora i escriptora ebrenca, membre de la Renaixença (m. 1922). 1903, Ciutadella de Menorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí. 1908, Barcelona: Mercè Rodoreda i Gurguí, escriptora catalana. 1922, Manresa, Bages: Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio catalana (m. 1995). 1931, Barcelona: Pilar Barril, jugadora de tennis, onze cops campiona de Catalunya i vint-i-un campiona d'Espanya (m. 2011). 1948, Sant Vicent del Raspeig: Luísa Pastor Lillo, política valenciana, primera dona alcaldessa del seu municipi (m. 2018). 1956, Castèlginèst: Floréal Martorell, productor musical francès, conegut per la seva tasca en la promoció de la música en la llengua auxiliar internacional esperanto.
Resta del món
1696, Guilin, Guangxi (Xina): Chen Hongmou, polític, acadèmic i polític xinès (m. 1771)
1684, Valenciennes, Regne de França: Antoine Watteau, pintor francès (m. 1721). 1731, Niça, Regne de França: Henry Cavendish, físic i químic britànic (m. 1810). 1813, Le Roncole, agregat de Busseto, Emilia Romagna, Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià d'òperes (m. 1901). 1825, Bulhoek, Cap Oriental, Paul Kruger, líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.(m. 1904). 1830, Madrid: Isabel II d'Espanya, princesa d'Astúries i reina d'Espanya (m. 1904). 1853, Amsterdam: Jeanne Immink, alpinista holandesa pionera a les Dolomites (m. 1929). 1861, Christiania (actual Oslo), Noruega: Fridtjof Nansen, explorador noruec, Premi Nobel de la Pau de 1922 (m. 1930). 1874, Karlsruhe: Minnie Nast, soprano alemanya (m. 1956). 1876, Bishops Tawton, Devonː Clara Codd, escriptora, sufragista, socialista i teòsofa britànica (m. 1971). 1893, Begla: Lilly Daché, modista i barretera nord-americana nascuda a França (m. 1989). 1900, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca. 1906, Xangai (Xina): Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (m. 1951). 1910, Dengzhou, Henan (Xina): Yao Xueyin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 1999). 1913, Antananarivo (Madagascar): Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985 (m. 2005). 1917, Rocky Mount, Carolina del Nord, (EUA): Thelonius Monk, pianista de jazz i compositor estatunidenc (m. 1982). 1924, Poughkeepsie, Nova York, Estats Units: Ed Wood, director, productor, guionista, editor i actor de cinema. Considerat el pitjor director de cinema de la història (m. 1978). París: Ludmilla Tchérina, ballarina, actriu, escultora, pintora, novel·lista francesa. 1930: Hackney, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Harold Pinter, dramaturg i poeta anglès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2005 (m. 2008). Menin, Bèlgica: Yves Chauvin, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 2005 (m. 2015). 1936, Stuttgart (Alemanya): Gerhard Ertl, físic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 2007. 1950, Silver Spring, Maryland, (EUA): Nora Roberts, també coneguda com a Eleanor Marie Robertson Aufem-Brinke Wilder i amb els pseudònims de Sarah Hardesty, Jill March, i J.D. Robb, escriptora estatunidenca de novel·la romàntica. 1955, Milà, Italia: Elisabetta Viviani, actriu, cantant i presentadora de televisió. 1957, Niigata, Japó: Rumiko Takahashi, mangaka japonesa, autora d'Inuyasha, Ranma ½ i moltes altres obres. 1958, Seminole, Texas, EUA: Tanya Tucker, cantant estatunidenca. 1959, Croydon, Anglaterra: Kirsty MacColl, cantant anglesa, la veu femenina de Fairytale of New York (m. 2000). 1967, San Francisco, Califòrnia, EUA: Gavin Newsom, governador de Califòrnia. 1971, Moscou, URSS: Ievgueni Kissin, pianista de música clàssica. 1984, Oceanside, Estats Units: Elana Meyers Taylor, corredora de bobsleigh estatunidenca. 1990, Glória d'Oeste, Brasil: Rafael Tolói, futbolista brasiler 1991, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
Necrològiques Països Catalans
1392, Vallbona de les Monges: Saurena d'Anglesola, abadessa al monestir de Santa Maria.
1965, Ciutat de Mèxic: Amadeu Aragay i Daví, polític, empresari i sindicalista català. 1995, Andorra la Vella: Esteve Albert i Corp, poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural català. 2012, Barcelona: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.
Resta del món 1806, Roma:Theresa Concordia Maron, pintora alemanya coneguda pel seu talent per a la miniatura i el pastel (n.1725). 1896, Istanbul: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci. 1922, Marussi, Grècia: Andreas Karkavitsas, escriptor naturalista grec. 1943, Camp de concentració d'Auschwitz: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (n. 1917). 1963, Grasse, la Provença: Édith Giovanna Gassion, coneguda com a Édith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a París l'endemà, el mateix dia que el seu gran amic Jean Cocteau). 1966, Oxfordshireː Mary Ethel Florey, metgessa i científica australiana que contribuí al descobriment i aplicació de la penicil·lina. 1983, Londres (Anglaterra): Ralph Richardson, actor anglès (n. 1902). San José, Costa Rica: Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (n. 1888). 1985: Los Angeles, Califòrnia, EUA: Orson Welles, actor, guionista i director de cinema estatunidenc (70 anys). Nova York (EUA): Yul Brynner, nascut Iuli Boríssovitx Bríner (en rus Юлий Борисович Бринер), actor de cinema i teatre (n. 1920). 1988, Caracas, Veneçuela: Joan Pujol i García, conegut com a Garbo, agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial (n. 1912). 2000, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (n. 1916) 2003, Washington, EUA: Eugene Istomin, pianista, estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals, que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925). 2004, Mount Kisco, EUA: Christopher Reeve, actor estatunidenc, director, productor, guionista i autor. Va representar el famós super heroi Superman. 2005, Istanbul, Turquia: Attila İlhan, poeta (80 anys). 2010, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana (83 anys). 2017, Salamanca: Ma Dolores Gómez Molleda, historiadora espanyola, especialitzada en l'Espanya contemporània. 2021, Islamabad, Pakistan: Abdul Qadeer Khan, format com a enginyer metal·lúrgic va ser el pare de la bomba nuclear pakistanesa (n. 1936).
Festes i commemoracions Santoral: sants Gereó de Colònia i Víctor de Xanten, màrtirs; Paulí de York, bisbe; Pinit de Cnossos, bisbe; Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta; beat Daniel Comboni, fundador de les congregacions dels Missioners Combonians del Cor de Jesús i de les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud; venerable Jaume de Sant Pere, dominic màrtir. Dia mundial de la salut mental Dia de les potències de 10
Referències
10