Els palemònides van ser una llegendària dinastia dels Grans Ducs del Gran Ducat de Lituània i Rutènia. La llegenda va néixer al o com a prova que els lituans i el Gran Ducat eren d'origen romà. Jan Długosz (1415-1480) va escriure que els lituans tenien origen romà, però no va proporcionar més detalls. La llegenda es registra per primera vegada a la segona redacció de les Cròniques Lituanes escrita en la dècada de 1530. En aquell moment el Gran Ducat de Lituània en guerra amb el Regne de Polònia rebutja les afirmacions que Polònia era «noble» i Lituània era d'origen pagà i bàrbar. Lituània va creure necessari demostrar els orígens nobles de la dinastia governant, i no com mostraven les cròniques disponibles en aquest moment escrites pels cavallers teutònics -un enemic de llarg temps-, que presentaven Gediminas com un palafrener de Vitenis.
A la crònica, Palemó (podria ser Polemó II), un parent de l'emperador romà Neró, va escapar de Roma amb 500 famílies de la noblesa. Van viatjar al nord, a través de la mar Bàltica, i van arribar al delta del Neman, des d'allà van decidir navegar riu amunt fins a arribar a la desembocadura del Dubysa. Els palemònides van decidir instal·lar-se en un gran colina i van governar el país durant generacions fins que van sorgir la dinastia de Gediminas. La crònica omet a Mindaugas i Traidenis atestats ja per complet com Grans Ducs de Lituània. S'incorpora la primera redacció de la línia dels Gediminids. Per fer la història més creïble, la crònica presenta un relat molt detallat dels viatges. Perquè no hi havia suficients generacions per a cobrir la bretxa entre el , quan va arribar Palemó i el quan va morir Gediminas. A la tercera redacció de la crònica, coneguda com la Crònica Bychowiec, es puja a Palemó de la Roma del al , quan Roma va ser devastada per Àtila, i s'incorpora a Mindaugas i els posteriors coneguts com grans ducs. Però, encara no va ser suficient i els historiadors com Maciej Stryjkowski i Kazimierz Kojałowicz-Wijuk fins i tot ho van moure fins al . Diverses versions sobreviuen d'aquesta llegenda, ja que els historiadors han anat tractant d'endreçar algunes errades òbvies i fer-ho el més històricament creïble.
A la fi del , hi va haver alguns intents, per exemple, en una història escrita per Maironis, per unir la llegenda amb l'expansió dels vikings. Encara que molts historiadors, fins principis del , creien que la llegenda podria ser veritable, ara es manté com una història de ficció que només serveix per il·lustrar la ideologia política de Lituània al .
Arbre genealògic Palemó Borkus Kunos Spera Daumantas Kernius Gimbutas Montvilas Kiras Pajauta ♀ Nemunas Erdvilas Skirmantas Vykintas Mingaila Živinbudas Kukovaitis Skirmantas Ginvilas Kukovaitis Traidenis Liubartas Pisimantas Rogvolodas Algimantas Gleb Paraskeva ♀ Utenis Ryngold Vaišvilkas Šventaragis Skirmantas Trabus Koliginas Romanas Narimantas Daumantas Olshan Giedrius Traidenis Rimantas Referència: El quadre s'ha elaborat d'acord amb la segona redacció de les Cròniques Lituanes, anomenat transcripció de la Societat Arqueològica. Altres redaccions, transcripcions, cròniques i historiadors posteriors presenten significativament diferents arbres genealògics.
Nota : les cel·les més fosques representen ducs que comparteixen els seus noms amb personatges històrics reals. Ducs amb el títol Gran Duc de Lituània van governar el país unificat: és a dir, que van governar Lituània, Samogítia i Rutènia.
Referències
Categoria:Història de Lituània